La lliga de debat. El procés per desenvolupar les habilitats retòriques

En aquesta entrevista, que dividim en dos articles, l’Olga Vera explora l’essència de la matèria  “La lliga del debat”, que imparteix als alumnes de primer de batxillerat, i els processos que segueix per desenvolupar les habilitats retòriques dels alumnes. L’Olga explica que la matèria es divideix en tres parts, que se centren en l’estructura del discurs, la posada en escena i la pràctica del debat. Ens explica en detall cada sessió i cada activitat, i ens mostra com el debat va molt més enllà de les paraules, que es basa en l’expressió emocional i la connexió amb el públic.

– Bona tarda, Olga, ja fa dies que vaig veient-vos a través del vidre de la vostra aula, i em crida molt l’atenció el que feu. Us veig gesticulant, saltant, rient … i no acabo de fer-me una idea d’on ve tant moviment. Em pregunto, això és la matèria la lliga del debat?

– (rient) Sí. Tothom es pensa que la Lliga del debat és posar-se aquí i xerrar i xerrar. I no, el debat és la retòrica, pertany al món dialèctic I això es resol en un curs molt intensiu. Es tracta d’aprendre la importància de les paraules, es tracta de convèncer cadascú amb la seva veritat. Mira, així, a grans trets, la Lliga del debat té tres parts claríssimes que coincideixen amb les tres hores setmanals de classe que tenim, i cada part té tres píndoles d’un quart d’hora aproximadament. 
La primera part és l’estructura del discurs,  es tracta d’establir les seves bases. Es tracta de diferenciar els dos termes: dir i comunicar. Comunicar requereix una estructura que és el discurs asseveratiu, és a dir, posar les emocions, el cos i la ment en ordre i poder-ho lligar bé. És l’hora de Ciceró, d’Aristòtil, Apol·loni Moló, de les estratègies d’Arthur Schopenhauer…..
La segona part, o sigui la segona sessió, correspon a la posada en escena. Cal entendre que si tu no tens una bona “locutio” i no exposes bé: perquè et poses nerviós, caqueges, mires amunt, no mires els interlocutors …, doncs et pots quedar sol i que tothom “apagui la televisió”. Al final en un debat cal convèncer  i fascinar la teva audiència.
La tercera part és el debat. Es posen diversos temes sobre la taula, triem els temes, ens posicionem per grups i posem en pràctica tot el que hem anat aprenent. És l’hora de l’estratègia, de fer servir un discurs estructurat, de l’audàcia i la rapidesa prenent decisions i de resultar imprevisible, habilitats que tenyeixen el discurs de gran poder.

– Des de fora, jo si més no, que no conec gaire la teva matèria, el que m’imaginava era molt més relacionat directament amb el discurs verbal. Res més que això, És a dir, com construir frases com ser capaç d’entendre què t’estan dient, analitzar, buscar arguments. Però clar, és molt més complet pel que dius.

– Perquè el debat és l’expressió oral, no és l’expressió escrita. L’expressió oral és l’instrument de comunicació humana per excel·lència. Per exemple, al Congrés o al Parlament, els polítics poden tenir un bon discurs, però no n’hi ha prou. Polítics mab discurs pla, o entretallat o llegit sense connexió o agressiu…o captant l’atenció, amb fluïdesa, amb dades, amb propostes…. 

– És pla perquè tampoc no expressa emoció? Com ho fas per expressar emoció?

– Això ho has d’aprendre. Són mecanismes que ens ajuden a reaccionar amb rapidesa davant successos inesperats que funcionen de manera automàtica; són impulsos per actuar. Les emocions són pròpies de l’ésser humà. Es classifiquen en positives i negatives en funció de si contribueixen al benestar o al malestar. Totes les emocions són vàlides. No existeixen emocions bones o dolentes. Les emocions són energia i l’única energia que és negativa és l’energia estancada. No podem desconnectar o evitar les emocions. Podem aprendre a gestionar els nostres estats emocionals.
Nosaltres tot això ho aprenem amb píndoles d’un quart d’hora, a través de la respiració i de jocs que ens permeten conèixer-nos, sigui perquè triem un personatge, un color, una imatge…

PRIMERA PART – PRIMERA PÍNDOLA

Cal saber tots els elements que embolcallen un bon discurs: IMPACT: Bloc d’efectes de la comunicació. Fonaments de la comunicació assertiva. Àmbits de coherència de la comunicació assertiva. La comunicació assertiva: Quan… si… com… La crítica constructiva.Tipus de comunicació. ARE: Argumentació, raonament i evidències. Els estils de comunicació. Les estratègies discursives.

Així doncs, en la primera píndola de la primera part entendran què vol dir comunicar, l’estructura de comunicar i conèixer el seu perfil i les seves habilitats.

– Per tant, és molt important que es coneguin molt bé a ells mateixos, per saber quines són les seves armes, i per conèixer per on van fluixos, d’aquesta manera poden tenir molt més control davant d’un debat i alhora també saben què és el que han de treballar més.

– Exacte, i això es complementa també fent jocs d’autoconeixement, com el joc del barret, quin barret et posaries, de quin color…,

PRIMERA PART – SEGONA PÍNDOLA

La segona píndola és: què vol dir fer un discurs. 

Un discurs té una introducció, un argumentari, un refutador i una conclusió, i això té també uns tempos. Cadascuna d’aquestes parts també té el seu joc. 

Per exemple, què vol dir una introducció?, doncs una “captatio”, captar la gent amb una cita, amb un dibuix, amb una escultura, una conversa … dir el tema i els arguments que s’utilitzaran i quina justificació tenen aquests arguments… 

Han de presentar si estan a favor o en contra. Ho basem en tres arguments: han de dir per què han triat aquells arguments i quin objectiu tenen, de cara al que volen defensar o combatre. Els tres arguments també tenen les seves bases.. És l’hora dels raonaments i les evidències,que han de sser fàcils de probar, que s’han d’adequar i que han de ser rellevants.

PRIMERA PART – TERCERA PÍNDOLA

La tercera píndola, són les estratègies, és l’hora dels recursos lingüístics: repeticions, reiteracions, frases curtes, adjectivació, enumeració, ampliació, dir allò que és diametralment oposat a allò que vols dir, o fer un seguit de premises falses, o utilitzar un llenguatge poètic.….. … Un exemple d’ampliar: Tu pots dir: 

– Va morir un noi de només 15 anys- però ho pots ampliar dient – i com ell, més d’un milió de joves soldats alemanys, també moriren, i igual que ell més d’un milió de de joves soldats alemanys amb la seva mort marcaren la tristesa de les seves mares. -. 

És a dir aprofitar la reiteració per anar-ho ampliant, de manera que donem molt més pes al nostre argument. També podem fer el contrari per produir l’efecte contrari en l’argument que ens contradiu, podem reduir-ho, per exemple dient: 

– Això és puntual i no es pot generalitzar -. 

Al final és un quart d’hora d’anar fent aquestes estratègies. 

Al final visualitzem un orador, normalment del Parlament o del Congrés o d’algun esdeveniment on hi ha oradors o entrevistes ….. Interessa la fonètica i veure el xoc dels diferents estils: agressiu o passiu o asseveratiu… I també visualitzem alguna pel·lícula “una razón brillante” sobre l’art de l’oratòria o “El discurs del rei”…..la creença que el príncep tartamudeja a conseqüència dels seus sentiments i la seva baixa autoestima…

Tot això és la Primera sessió (primera part) que l’anomeno l’Art de la paraula. 

SEGONA PART 

La segona sessió (segona part), que és la que tant crida l’atenció, és la posada en escena, és a dir, podem tenir una ment privilegiada, però després no comunicar, no tenir les estratègies no verbals, perquè en el món de la comunicació oral el 80% és la comunicació no verbal. 

Aquí també fem píndoles. 

SEGONA PART – PRIMERA PÍNDOLA

La primera píndola, fem exercicis de respiració, normalment sempre dic que les persones respirem per sobreviure. Nosaltres, a més, hem de respirar per oxigenar primer la ment i després per tenir una bona dicció. També de moviment de mandíbula: si qualsevol professional de l’esport escalfa, doncs nosaltres, que fem servir la veu, l’hem d’escalfar també. Això a més s’ha de fer en poc temps, un minut. També has de relaxar el cos i buscar una visió positiva, per exemple sentir-te dins de l’aigua, o en la natura, o fins i tot una cançó, que t’activi o que et relaxi. Cadascú ha de trobar-ne la seva.

SEGONA PART – SEGONA PÍNDOLA

Hem de vocalitzar. Mireu el teatre, mireu els que surten als informatius i mireu els que són al Parlament. Tots vocalitzen. Són exercicis de vocalització. Hem començat primer fent mímica, però continuem amb els embarbussaments, I acabarem declamant, cantant…, També podem posar-nos un suro a la boca, o un llapis, que ens obligui a parlar més clarament. Cal treballar el to de veu i les seves inflexions… I els silencis també parlen..

SEGONA PART – TERCERA PÍNDOLA

La tercera píndola és la gesticulació no verbal. Un eix és l’humà, que és la creu. Tota l’expressió que es situï per sota de l’estómac és submissió, apatia. Tothom es mou en la zona central alta, a l’altura del diafragma. És una zona fàcil, que et neutralitza, però et dona vida perquè pots moure les mans amb naturalitat. 

Parlem horitzontalment i verticalment, i a partir d’aquí fem els tres triangles: facial, corporal i la part inferior. 

Ara anem per la facial, on la mirada és la més important, el far de la comunicació. N’hi ha de diferents tipus, per exemple la masculina és diferent de la femenina. També és important el somriure. 

Després parlarem de les mans. Plegar els braços avall o expandir-los massa té un significat diferent. Tot es pot fer, però cal que sigui justificat i cal conèixer-lo perquè exemplifica tot allò que diem.  El gran què del llenguatge no verbal, són les emocions, és el llenguatge que surt del cor, per tant hem de dominar les diferents estratègies que ens donen per mostrar una persona asserenada i adequada a la situació proposada. 

– Està clar que és una qüestió d’autoconeixement, però també lliga molt amb el control de les emocions, oi?

– Al final dominar el debat és dominar, les emocions, el cos i la ment, la ment és el llenguatge. És molt més difícil del que sembla.
I llavors estan les cames que són les que t’arrelen a terra. Sempre una mica flexionades i un peu una mica endavant que et permeti pivotar, per evitar anar ballant sense sentit.

– Però és clar, amb tantes indicacions, pot acabar sent molt artificial. 

– Sí, però ho acabes sistematitzant. Perquè com que no ho pots controlar per exemple quan estàs enfadat, sí que n’has de ser conscient. I en situacions formals utilitzes les estratègies. Per exemple: 

Em fa molta vergonya mirar a la gent.
Doncs mira, tens el tercer ull, que és el que està entre ull i ull, claves allà la mirada. Ell té la sensació que l’estàs mirant i tu no l’estàs mirant. Molt millor que no mirar o mirar al cel. Al final, aquestes estratègies acaben sent un hàbit. Un hàbit s’assumeix en 21 sessions, tot i que hi ha qui diu que calen tres mesos.

Cadascú ho assumeix de maneres diferents, però, una caiguda d’ulls és diferent per a cada persona.

– Si és diferent per a cada persona, com un alumne pot saber que ho està fent bé?

– En l’última sessió, tots els alumnes individualment surten i es mostren davant dels altres, i aquí reben el “feedback” dels companys. Tos acaben sortint. 

SEGONA PART – TERCERA PÍNDOLA

La tercera píndola d’aquesta segona part és el moviment. Ens hem de sentir lliures a l’espai, l’espai escènic ha de ser nostre, per això ens hem de moure. No ens podem amagar darrere el faristol. El Faristol és una ajuda, però no és un suport. És veritat que en el Parlament sempre estan darrere, però això a nosaltres ens limita molt. Nosaltres com a bons comunicadors ens hem de moure i aquí venen els balls, que poden ser d’una cançó, que poden ser gimnàstics … i els hi costa molt. A final de curs faran coreografies, però ara no els hi surten ni els dos primers passos.

– Tu notes un canvi des que comencen fins a final de curs?

– I tant, jo sempre els hi dic: – Recordeu com vau començar i com heu acabat. Això és un creixement. A mi m’agradaria molt que es filmessin quan fan la Lliga del debat, són millors que alguns oradors. L’any passat vam anar a València, i tothom ens filmava i els pares diuen coses com: ” Jo, no ho faria millor “, o “Jo no podria imaginar-me mai que el meu fill estaria aquí, al Paranimf, a la Universitat de Barcelona, i fent el que fa i com ho fa.”

Recordo en un debat, l’equip contrari va acabar,dient: ” Tots els camins porten a Roma!”, i a continuació va sortir un dels nostres alumnes, que era el nostre refutador i va respondre: ” Vosaltres acabàveu la vostra exposició dient que tots els camins porten a Roma, i nosaltres hi estem d’acord però … Quins camins volem?, polsosos, endarrerits, amb traves …” Va utilitzar el recurs lingüístic de l’enumeració i va acabar dient: “Nosaltres volem uns camins veloços, segurs, ben pavimentats, amb una ruta que sigui la més adequada i que ens permeti arribar al nostre destí en un temps convenient…”
Tothom es va aixecar a aplaudir fins i tot el jutge va valorar aquest detall final.

TERCERA PART

El tercer dia, que és avui, han de preparar durant 20 minuts el debat i ho han de posar tot en joc. Tot el que s’ha explicat. Però comencem per parts:

Primer de tot han de saber centrar la qüestió a través d’un dels termes de l’enunciat. I també treballant la introducció, se’ls hi demana que busquin una cita, la que sigui, que la justifiquin, que es posicionin, a favor i en contra, que diguin els tres arguments, que justifiquin el perquè d’aquests tres arguments i que acabin dient per què aquests arguments els ajudarà a assolir el seu objectiu.

Dos: ho han de fer de forma apassionada, perquè és la “captatio”, i tres: han d’utilitzar els recursos. Vull frases curtes reiteracions, ampliacions, alguna dada.

Per exemple:

“La gent més enfeinada i productiva és la que millor  gestiona el seu temps”, aquí han de trobar els mots claus, per exemple “temps” i “productiva”, perquè si no es perden. Després han de trobar el significat profund i més exhaustiu de cada terme. Aquest estudi els permet fer afirmacions més completes i menys òbvies com: “el temps no torna” o “el temps que malbaratem, altres que no el tenen, l’anhelen”. 
Cal anar més enllà de la “feina” i “el temps que ocupa”. 

Aquesta és la dificultat d’un bon debat. La Lliga del debat és per aprendre que has de sortir dels arguments convencionals, que has de sorprendre, que tens molts recursos i que has de respectar i considerar els arguments de l’altre implicat i sobretot has de seduir el teu públic. 

– I com ho estan fent aquest curs?

– M’emocionen i només estan començant, només portem dos mesos de feina…

– Qui tria els temes de debat a classe?

– Els trio jo, perquè he de buscar temes que els interpel·lin. A mi m’agradaria parlar per exemple de fins a quin punt determinades accions són lícites per guanyar una campanya política, de temes d’actualitat, malauradament elsd queda lluny, la consequència d’això és que també els costa proposar temes, així que busco temes que els puguin afectar: Les relacions de parella obertes són les millors que les tradicionals  en els joves..el debat s’ha encès quasi automàticament. o també s’ha proposat Si la ment és el do més preuat de l’ésser humà….o És millor trobar l’amor de la teva vida o la feina dels teus somnis…… o L’humor ha de tenir límits?

Recapitulant aquest tercer dia: hi ha una primera part que la preparen, una segona part que l’exposen i es fan les refutacions i la tercera part que ja és entre ells, es parlen, és quan ells fan judicis i fan de jurats i comencen a veure coses que poden millorar?

Fem una petita pausa després d’aquesta recapitulació, abans de començar amb la darrera part de l’entrevista. Podem concloure fins aquí, que la retòrica és una ciència complexa, en  què hi juga un paper molt important el control del cos, la veu i les emocions per comunicar amb eficàcia. Des de la matèria “la Lliga del debat”, i amb l’enfocament que li dona l’Olga, s’aconsegueix que amb aquests exercicis estructurats, els alumnes millorin la manera que tenen d’expressar-se amb autenticitat, essencial per a un debat efectiu.

Hi ha un consell que Ciceró va donar a Juli Cèsar i que a mi em sembla un pilar ineludible en un debat:

No ataquis l’enemic, defensa Roma.

Seguiu llegint a Lliga de debat: els tornejos i les vistes al futur