En el món de l’esport i la competició, tots els individus o equips professionals treballen molt la part física i tècnica. Tot i això, si no es prepara també la part mental, res del que s’ha treballat físicament pot arribar a obtenir els resultats esperats quan hi afegim un alt nivell de pressió i tensió. La Intel·ligència Emocional (IE) sera la que ens ajudarà a dominar les nostres habilitats intrapersonals i interpersonals de gestió de les emocions per aconseguir el màxim rendiment possible, tant individual com col·lectiu.
Aquest Treball de Recerca pretén analitzar i demostrar com el domini de les habilitats de la IE pot contribuir a incrementar el rendiment i resultats esportius. Per fer-ho, la recerca s’ha estructurat en 3 seccions: la fisiologia de les emocions, la Intel·ligència Emocional, i l’estudi pràctic.
En la primera part del treball s’ha pogut observar fisiològicament perquè de vegades no som capaços d’autogestionar-nos. A grans trets, té a veure amb com s’estructura el nostre cervell, ja que l’emocional (sistema límbic) es va crear abans que el racional (neocòrtex), per tant, la primera reacció davant un fet, si no es controla, sera emocional.
En la segona part s’ha vist com, al igual que parlem de dos cervells, podem parlar de dues intel·ligències: CI (Coeficient Intel·lectual) i IE (Intel·ligència Emocional). Al igual que els cervells, aquestes també s’interrelacionen entre si. Si hi ha una bona interrelació, portarà a una persona a ser més exitosa en la vida. La IE segons David Goleman és la capacitat de regular les emocions, i no reprimir-les tal com es creia abans. Resistir-les quan siguin inconvenients i potenciar-les per aconseguir un millor rendiment. Si som capaços de dominar això, serem persones més equilibrades, eficaces i satisfetes amb nosaltres mateixes.
Després, la recerca es va centrar en la IE concretament en el món de l’esport d’equip, i gràcies a informació extreta del llibre “Equipos Campeones” del reconegut psicòleg Pep Marí i entrevistes individuals a psicòlegs esportius i jugadors professionals; es va veure com era aplicable en 6 aspectes: Clima i cultura d’equip, Confiança i comunicació, Cohesió i rendiment de l’equip, Rols i rendiment individual, Lideratge eficaç (intel·ligent), i Control emocional.
I finalment, en la tercera part, tenint tots aquests coneixements per la mà es va voler demostrar experimentalment la teoria de la IE esportiva i confirmar (o desmentir) la hipòtesi inicial, si un domini de les habilitats de la IE incrementen el rendiment i els bons resultats d’un equip esportiu.
Per fer-ho es va realitzar una anàlisi exhaustiva del grau d’IE de dos equips de bàsquet formatiu de l’escola IPSI. Es van crear unes enquestes tant per jugadores com per entrenadors i també es van tenir en compte els resultats i estadístiques d’aquella temporada.
En acabar amb l’anàlisi i vistos els resultats de l’estudi pràctic, on es va poder observar com l’equip amb un grau d’IE més elevat obtenia una posició més alta a la classificació, es va arribar a unes conclusions:
La hipòtesi havia estat confirmada, ja que les habilitats de la IE són aplicables a equips esportius i el seu domini aporta millores en diferents aspectes del seu entorn, i en definitiva, tot això incrementa el seu rendiment i resultats.
Les habilitats de consciència social i gestió de les relacions ajuden a entendre les necessitats dels altres (empatia) i generar un clima de confiança i bona entesa, tant entre jugadors com en la relació de jugador amb entrenador. Pel que fa a les habilitats de comunicació i lideratge, ajuden a crear cultura d’equip, comunicar objectius, transmetre rols, realitzar correccions adequades, resoldre conflictes i cohesionar d’equip. Les d’autoconeixement i gestió de les emocions, per la seva part, ajuden a identificar emocions pròpies, analitzar punts forts i febles, acceptar correccions, ser perseverant, ser capaç d’automotivar-se i no rendir-se davant les adversitats i, molt important, saber autocontrolar-se en situacions d’estrès, tensió o enuig; perquè justament aquest autocontrol ens permetrà ser eficients.
Cal identificar quan hi hagi un desequilibri, és a dir, una interrupció de les connexions neuronals entre el neocòrtex i el sistema límbic, que interfereix negativament en la percepció i els processos cognitius. Si aquest desequilibri no es controla, les respostes seran ràpides però poc treballades. Per tant, s’ha d’aprendre a controlar, ja que no podem controlar què sentim però sí com reaccionem. Els comportaments que es desencadenaran tenen la base en experiències anteriors, així doncs, si hi ha situacions negatives s’han de tallar ràpidament perquè no es quedin en l’ADN i repercuteixin en un futur proper.
D’aquesta manera, tenim per una banda les habilitats de competència personal de la IE (autoconeixement i autogestió) i les de competència social (consciència social i gestió de les relacions), que combinades ens portaran a l’anomenat estat de flux. Immersos en aquest estat, on existeix un gaudi en allò que es fa i per tant es produeix un cicle d’automotivació, s’aconsegueix un rendiment màxim i en conseqüència una millora dels resultats.
Com bé sabem les respostes emocionals i la IE en general es poden entrenar, és per això que existeix tot un seguit d’estratègies per desenvolupar la IE i potenciar l’autoconeixement i el coneixement dels altres, comunicació, transmissió de valors, cohesió… I tot això s’aconsegueix a partir d’activitats, xerrades i convivència, però sobretot posant-ho en pràctica a pista.
Com a última reflexió, seria molt beneficiós que el Club Bàsquet IPSI (i més sent un club d’escola) comptés amb un psicòleg esportiu, ja que ajudaria i formaria els entrenadors i jugadors en tots els aspectes de la IE. I especialment en equips formatius, on el cervell encara s’està formant i és on hi ha actituds més complicades de portar. És necessari un psicòleg esportiu atès que l’esportista integral és aquell que està format tècnica, tàctica i psicològicament i, malauradament, aquesta última part és generalment oblidada o considerada no prioritària. Però tal i com comentava a l’entrevista Quico Cortés, exjugador d’hoquei herba professional, “de res serveix que et passis vuit hores entrenant si després no entrenes la part mental”.
A més a més, aquestes habilitats d’IE els serviran per a qualsevol àmbit de la seva vida, tant professional com personal.
D’aquesta manera, el meu Treball de Recerca no es quedaria només en un paper, i això em faria vertaderament feliç.
Alba Arias
Deixa un comentari