Dormim aproximadament un terç de la nostra vida, però sovint només ens fixem en si estem cansats o desperts i deixem de banda una part molt important del son: els somnis. En el meu treball de recerca he volgut estudiar fins a quin punt la manera com dormim: els hàbits, l’entorn, les pantalles, l’estrès… influeix en la qualitat del son i en el món oníric: si recordem o no el que somiem i si predominen més els somnis agradables o els malsons. La hipòtesi de partida plantejada és que una bona higiene del son implica tenir somnis plaents i sovint fàcils de recordar i una menor presència de malsons.
Per poder contrastar aquesta idea, primer ha calgut entendre què és el son des del punt de vista científic: les seves fases (NO-REM i REM), el paper del ritme circadiari, i com factors com el soroll, la llum, l’alimentació, les addicions o l’ús de pantalles poden alterar el descans. També he treballat la part més teòrica dels somnis: què passa al cervell quan somiem, quina funció tenen segons la neurociència i com poden reflectir records, emocions i preocupacions. A partir d’aquest marc teòric, vaig elaborar una enquesta en línia que constava de 88 participants de diferents edats, on es preguntava per hàbits de son, estat emocional, entorn on dormen i tipus de somnis que tenen i recorden. Amb les respostes obtingues es van analitzar amb fulls de càlcul i taules dinàmiques per buscar relacions entre variables.
Els resultats van mostrar que la qualitat del son i els somnis estan clarament connectats. Quan les persones valoraven una qualitat del son dolenta, augmenten els malsons i els somnis negatius, recurrents o incoherents, i és més freqüent llevar-se emocionalment alterat. En canvi, quan la qualitat del son és bona, els somnis tendeixen a ser més agradables i vinculats a experiències quotidianes.
També es va observar que, fins a cert punt, dormir bé afavoria un major record dels somnis, tot i que en els casos de son “excel·lent” aquest record podia disminuir, possiblement perquè hi havia menys microdespertars durant la fase REM. A més, es van comprovar relacions clares amb alguns hàbits: sopar tard i fer ús de pantalles abans d’anar a dormir empitjoren la percepció del descans, mentre que l’activitat física regular i una dieta equilibrada s’associen a una millor qualitat del son i a un record més freqüent dels somnis.
Un altre aspecte que es va investigar va ser fins a quin punt els somnis influeixen en la vida quotidiana. Tot i que es tracta d’una minoria, una part dels participants va afirmar haver pres alguna decisió important arran d’un somni. També es va observar que algunes persones consultaven, encara que fos de manera ocasional, el significat dels seus somnis, malgrat que la interpretació que ofereixen moltes fonts no té un suport científic sòlid.
En canvi, la majoria de les persones enquestades van reconèixer que, com a mínim alguna vegada, havien tingut la sensació que els somnis reflecteixen pensaments, pors o desitjos que no s’expressen durant el dia, fet que sintonitza amb la idea que el material oníric té un component personal i emocionalment significatiu.
Com a aplicació pràctica, vaig dissenyar tres cartells informatius amb recomanacions d’higiene del son adaptades a tres franges d’edat (infants i adolescents, adults i gent gran), pensats per ser difosos en centres educatius, espais de salut o xarxes socials. L’objectiu era traduir la recerca en consells senzills perquè més persones puguin millorar la manera com dormen i com somien.
En definitiva, la recerca va confirmar la hipòtesi inicial: una bona higiene del son s’associa a somnis més plaents, a un millor record oníric i a una menor presència de malsons. Allò que fem abans d’anar a dormir: què mengem, l’ús de les pantalles, si fem exercici, quanta cafeïna consumim i en quin entorn descansem, condiciona profundament no només com dormim, sinó també què somiem i com ens sentim quan ens llevem.
Mireia Torres Roig
Deixa un comentari