Entrevista a José Ruiz

– Hola José Ruiz .

– Hola, bona tarda.

– Et farem una entrevista que hem dividit en dues parts. Unes preguntes personals sobre la teva vida i preguntes relacionades amb Ipsi.

– Perfecte, quan vulgueu.

– On i quan vas néixer?

– Vaig néixer aquí, a la Maternitat de Barcelona a l’any 85, el 25 de maig.

– Quan vas créixer, què vas decidir estudiar?

– Jo vaig triar…jo volia fer vida militar als inicis, i al final… bé, per coses que van passar a la meva família… va morir ma germana… com que era militar, doncs vaig acabar triant fer vida universitària i quan havia de triar el tipus de Batxillerat, com ara vosaltres, volia fer el científic perquè em volia dedicar a la marina mercant i al final vaig triar fer el social.

(Trucada de mòbil)

-Perdoneu…és el treball

-Si? Dime Oscar?

-Perdoneu, eh!

-Per on anava? Ah sí, el que volia estudiar, no? Al final vaig fer el Social i vaig anar a fer publicitat i relacions públiques a Vic i vaig fer una doble carrera. Publicitat i ADE.

-Ostres, tinc molts hobbies… he he he m’encanta molt, suposo que ho sabeu o molta gent ho sap vaig amb Har… amb moto i m’agrada sortir bastant de rutes amb la Harley. Després m’agrada molt passar temps a la muntanya… amb els gossos, al camp. M’agrada molt fer submarinisme  ah.. saltar amb paracaigudes … m’agrada fer moltes coses he he perquè tinc molts hobbies però ara mateix en el que em centro és en anar amb la moto, sí.

-Vaig deixar de ser militar perquè quan vaig deixar la universitat m’en vaig anar a l’exèrcit i passats sis anys doncs vaig tornar aquí. Vaig deixar de ser militar i vaig tornar als estudis, vaig fer cursos de grau superior d’electricitat, etc. i vaig començar aquí, d’això fa vuit anys.

-El meu ofici consisteix en moltes coses, jo porto el manteniment de l’escola i hem de fer coses d’electricitat, de mecànica, de fusteria, de soldador, … hem de fer de tot. És a dir, tot el que és el cor de l’escola, de l’edifici, l’hem de mantenir, l’hem de reparar, fer instal·lacions, ho toquem tot. Així com hi ha gent que només es dedica a una cosa aquí a manteniment ho fem tot des d’arreglar un terra, polir-lo, fins a la llum, o feina de paleta, tot. Tot el que és mantenir l’escola és el que fem.

Quan jo vaig entrar aquí només feia l’electricitat o més aviat només reparava coses i mica en mica m’he anat especialitzant més i m’he anat fent més tècnic i podem portar més coses:  temes tècnics de la caldera, per exemple, ara amb això de la cuina, moure tota la paperassa amb els bombers etc, etc…

Avantagtes: la veritat és que com he dit és un treball en què mai estic quiet, sempre estic fent coses, sempre estic evolucionant, sempre haig de estar aprenent coses noves com ara aprendre a manejar les xarxes informàtiques, a passar cables nous o a configurar temes de projectors… sempre estic evolucionant. Fent temes de domòtica.

Inconvenients? Doncs que haig d’estar gairebé les vint-i-quatre hores perquè potser a la una de la matinada es trenca una tuberia, ens avisa algú i haig de venir corrents. Fa no molt de temps que van calar foc aquí a la bústia de la Eso, ens va trucar bombers i vam haver de venir a les tres de la matinada. Aquests són els inconvenients, que haig d’estar permanentment amb el telèfon disponible.

Bé, les rutines ens les configurem segons el tipus de manteniment que toqui, és a dir, nosaltres  hem de… tenim uns plans establerts de mateniment de l’edifici, de maquinària, perquè periòdicament hem de revisar-ne unes o altres eh… el que sí que sempre és fix són els temes d’energies de piscines, aigües, etc i després anem treballant i, a banda del manteniment que tenim preestablert, el que fem quan sorgeixen coses que es trenquen o peticions que ens envien a nosaltres “s’ha trencat una finestra” o “hi ha una fuita d’aigua” doncs  hi anem i actuem segons el grau d’importància de cada cosa.

Considero que és una bona feina pel que he dit abans, que no pares d’aprendre, evoluciones, no et quedes estancat, veus que hi  has de ser… t’hi has de posar, necesites concentració, necesites saber el que estàs fent de veritat. I amb el càrrec? doncs sí, és un càrrec de responsabilitat bastant gran perquè imagineu-vos que no hi hagués manteniment, doncs per exemple avui no podríeu estar fent això si no haguéssim fet les instal·lacions, etc, etc.

Si tu veus que hi ha algun company que necessita un cop de mà… no és la meva feina però per què no l’ajudem, no?… al cap i a la fi la casa és de tots i si s’ha d’ajudar s’ajuda.

Bé, dins del nivell de manteniment es pot dir que sóc dels que més mana però si s’han de prendre decisions, sempre hi ha l’equip directiu de l’escola i si són coses molt grans doncs les hem de posar en comú, discutir… bé discutir, argumentar i prendre decisions en comú però estic en el nivell en què sí, es mana però fins a cert punt, no? Sempre hi ha un director.

Si us heu fixat en els estudis que us he dit que he fet, és tot el contrari del que he acabat fent, per això dic que un, la vida se l’ha de prendre tal i com vé, és a dir, un es planteja coses i al final, a mida que vas evolucionant veus que pot variar, doncs t’has d’adaptar sempre.

La veritat és que no canviaria res del que he fet perquè al final estic aquí per les decisions que he pres i no estic a disgust, no és el que vaig triar en un inici però tampoc em desagrada el que he acabat sent, per tant no canviaria res.

-Llavors podríem dir que aquesta és la teva feina ideal?

– Sí… sí,sí.

– Moltes gràcies i…

– No, a vosaltres, ha estat un plaer.