Raquel Artigas i Vanessa Hoste, mestres d’Educació Infantil.
Enguany a Educació Infantil hem tingut la sort de rebre la visita de dos fantàstics tions de Nadal. Al llarg de dues setmanes, els nens i nenes de l’escola els han anat portant menjar, cançons, poemes, i cuidant-los amb tot l’amor que els mostrem any rere any. Així, l’últim dia del trimestre ens vam organitzar i vam anar a cantar i a fer cagar el tió per equips: una classe de cada nivell, tres grups d’escolars alhora, amb les tutores i especialistes acompanyants (la Música no ens pot faltar!). La resposta dels tions ha estat magnífica: tot de joguines per recrear diferents espais a la sala de joc simbòlic!
Ara, després de les vacances de Nadal, totes les classes hem pogut passar per aquesta sala de joc “renovada”: la casa, la llar, ha donat pas a nous espais en què es recrea una consulta mèdica, una botiga i el taller mecànic. Així, podem representar els oficis que resulten més familiars als infants: anar al pediatre, a comprar o arreglar alguna cosa amb les eines pertinents. Ens podem vestir amb les bates i davantals, estirar-nos per tal que ens “reconeguin” els especialistes o bé guarir les nostres nines. Els nens i les nenes gestionen diferents rols i no generen conflicte sinó que són capaços de trobar un punt d’acord i jugar. Estem en un entorn educatiu i tampoc pot faltar l’escriptura. És moment d’esciure receptes i preguntar-li a l’altre: què li fa mal? , coordinació entre especialistes: receptem Dalsy o Apiretal? I apareixen cinc doctors carregats de fonendos per controlar les bronquitis.
Altres poden preferir fer de botiguers: Obrir la paradeta, comprar i vendre, fer la cua tot preguntant: qui és l’últim? i emportar-se la bossa plena de menjar mentre repassem el canvi que ens han donat.
Cada sessió a l’aula de joc simbòlic és única i diferent i cada jornada obliga a noves negociacions amb els iguals, a compartir l’espai i el material i consensuar unes normes de joc.
Tampoc ens faltaran els constructors: muntant i desmuntant, inventant noves figures, generant noves idees de joc. Construir canals amb material diferent per aquells més creatius que necessiten deixar volar la seva imaginació.
Cada sessió a l’aula de joc simbòlic és única i diferent: hi podem observar les dinàmiques personals, els tarannàs de cadascú, alhora que cada jornada obliga a noves negociacions amb els iguals, amb els quals cal compartir l’espai i el material i consensuar unes normes de joc.
És molt satisfactori poder observar, a través del joc, els comportaments d’alumnes completament diferents del que estàs acostumada a observar en un marc amb més regles: aquell infant més tímid amb el joc pot anar aprenent dels altres a interpretar una situació perquè el joc és evolutiu i creix amb ells.
El joc afavoreix l’evolució del llenguatge, la situació lúdica proporciona un entorn relaxat per expressar-se, alhora que es genera un espai d’aprenentatge entre iguals, per imitació.
El joc és el motor del desenvolupament infantil, a través del joc s’aprèn, es conviu i es genera una imatge d’un mateix. Alhora, tot jugant es poden recrear aquelles situacions que ens han resultat conflictives, per tal d’entendre-les millor: juguem a metges i fem el que veiem fer, donem sentit i entenem millor el que els adults fan. Jugant l’infant descobreix i alhora es satisfà. El joc no ha de tenir només una finalitat, evidentment a l’escola hi ha intencionalitat en la gran majoria de les activitats que s’hi realitzen, però també el gaudi del joc, el jugar per jugar, hi té cabuda.
Un any més el tió ha sabut satisfer les necessitats dels més petits de l’escola, ens ha ajudat en el seu desenvolupament tot fent-ho des dels seus interessos i així l’aprenentatge és molt més enriquidor.
El joc és el motor del desenvolupament infantil, a través del joc s’aprèn, es conviu i es genera una imatge d’un mateix.
Deixa un comentari