Cadascú veu la ciència d’una manera diferent. Per a alguns, la ciència és la manera objectiva de veure el món, mentre que per a altres, la ciència no és més que allò que fan un parell de científics esbojarrats. La meva visió de la ciència va canviar radicalment l’any passat quan vaig entrar en el programa Joves i Ciència. El programa selecciona 50 estudiants de 4t d’ESO d’arreu de Catalunya, i els permet experimentar la ciència i la recerca de primera mà durant 3 anys, es du a terme en 3 fases (cada fase en un estiu diferent).
Cadascú veu la ciència d’una manera diferent. Per a alguns, la ciència és la manera objectiva de veure el món, mentre que per a altres, la ciència no és més que allò que fan un parell de científics esbojarrats.
La primera fase es realitza el juny abans de començar Batxillerat, i és la mateixa per a tothom. Els estudiants fan una estada de 2 setmanes a MónNatura Pirineus, un alberg situat a les Planes de Son, i són dividits en 5 projectes diferents. Jo vaig participar en el projecte Finestres al cel, una visió completa de l’astronomia actual, que se centrava en l’observació astronòmica, l’astrofísica, la física solar, la dinàmica celeste i d’astropartícules i la física computacional, entre d’altres.
Un cop acabada la primera fase, cada estudiant ha de dur a terme la seva pròpia investigació i escriure el seu primer article científic per poder passar a la segona fase. En el meu cas, vaig agafar dades de diferents satèl·lits i rovers, i finalment vaig determinar els llocs en què hi podria haver aigua líquida a Mart (i per tant, la possibilitat de vida).
Una vegada tothom ha entregat el seu article, comença la segona Fase, anomenada Estades al Centre de Recerca. Durant l’estiu de 1r a 2n de Batxilerat, els estudiants s’incorporaren en un equip d’investigació d’un centre de recerca local i hi participen activament. Aquesta fase ja no és conjunta, i per tant, cada estudiant va a un centre d’investigació diferent.
Cap a principis de febrer, Joves i Ciència ens va enviar tota la informació sobre els diferents projectes disponibles, i nosaltres, els estudiants, vam haver de fer una llista amb 10 de les nostres preferències. Tot i així, també ens va donar l’opció d’aplicar a diferents programes de ciència internacionals en els quals no hi té cap plaça reservada, i els estudiants han de passar pel propi procés de selecció del programa en qüestió.
La gran sorpresa va arribar quan l’ISSYP, un d’aquests programes internacionals, va publicar la llista dels estudiants seleccionats pel 2018 i el meu nom hi apareixia.
Seu de l’ISSYP a Waterloo
L’ISSYP (International Summer School for Young Physicists) és un programa que té una durada de 15 dies i es duu a terme al Perimeter Institute, un centre d’investigació situat a Waterloo, a unes 2 hores de la ciutat canadenca de Toronto. En total hi participen 40 estudiants, 20 dels quals són canadencs i 20 d’arreu del món.
Durant la primera setmana, els estudiants assistirem a classes i conferències donades pels propis investigadors del Perimeter Institute, en les quals aprendrem les lleis que regeixen la mecànica quàntica i la relativitat espacial.
A la segona setmana, ens dividirem en grups de 4 persones i cada grup serà assignat a un mentor. Se’ns donarà un tema, hi aprofundirem i finalment, cada grup donarà una conferència a altres estudiants i investigadors del centre.
A part de donar als estudiants un major coneixement sobre la física actual, el programa també té una vessant social. Durant les dues setmanes, participarem en moltes excursions i activitats diferents que inclouen, per exemple, una visita a les Cascades del Niàgara o una Bowling Night. A més, el programa també té per objectiu donar a conèixer la ciència que es duu a terme a Canadà. És per això que visitarem institucions punteres del país com l’Institute for Quantum Computing o l’SNOLAB. Aquest últim es troba a Sudbury, a 6 hores de Waterloo, i es tracta d’un detector de neutrins situat en una mina a 2 km sota la superfície.
Sense dubte, m’espera una de les experiències més intenses i boniques de la meva vida.
No només aprendré moltíssimes coses sobre física moderna, sinó que coneixeré gent d’arreu del món (Singapur, Argentina, Brasil, Turquia, Xina….) i faré amistats que segur que duren molt més que 15 dies. Però, tot això no hagués estat possible sense Joves i Ciència ni, sobretot, els professors de l’escola que tant m’han ajudat.
Gràcies per deixar-me viure aquesta aventura.
Deixa un comentari