La creació dels IpsiCims va ser tot un èxit. Va néixer col·lapsant el grup de les xarxes.
Bon començament!
Primera proposta, primer cim; el Matagalls, un clàssic. Data final de l’hivern, diumenge 18/3/2018.
S’apropa la data i la setmana prèvia es comença a parlar de les previsions meteoròlogiques. Fred i pluja per diumenge. Es decideix seguir amb la proposta. Preparem capelines per si ens visita la pluja i roba d’abric.
El dia abans de la sortida els nostre meteoròleg particular ens informa que la probabilitat de pluja s’ha reduït del 60 al 20%. Bones notícies.
Ben d’hora, ben d’hora els IPSICims es comencen a moure. Després d’un bon desdejuni, preparem esmorzars i pícnic per dinar. Carreguem motxilles. I enfilem la sortida nord de Barcelona cap al parc Natural del Montseny.
Un grup molt heterogeni, amb un objectiu comú: pujar el Matagalls. Repte aconseguit.
Sortim del Barcelonès, passem pel Vallès, i arribem a terres osonenques. Al deixar la C-17 conduïm entre prats que comencen a verdejar. I mentre la resta del cotxe dorm, els conductors tenim davant imatges evocadores de carreteres custodiades per fileres de plataners ben podats.
La carretera es fa cada cop més estreta, comença a pujar. I comença a baixar la temperatura. Arribem a la primera zona d’aparcament de Collformic. Ens indiquen que el grup IPSICims es concentra al segon aparcament. I sí, allí, ben ordenats, es van col·locant tots els cotxes segons arriben.
En baixar del cotxe, emoció. Salutacions entre els adults i saltirons entre els nens que es troben amb altres nens del seu curs.
Tots preparats per fer cim. Ben abrigats i amb les motxilles petites, aigua, fruits secs i entrepans per si de cas fluixegen les forces abans de fer cim.
El gran grup que surt de l’aparcament va estiregassant-se en les primeres pujades. Primària va al davant, molt motivats per col·locar al Cim la seva pancarta IPSICims. I així, mica en mica, es van fent grups de conversa. Natura, converses i esport, tres grans plaers de la vida.
En arribar al primer turó ja tenim la pujada més forta feta. Ara el camí planeja. Queden tres turonets més per conquerir, i atacarem el cim. Els més petits fan parades per recuperar forces, algun de més gran també. L’important és fer tots el cim. A la part final ens trobem neu a la vora del camí amb l’alegria dels més petits.
Les cames ja comencen a queixar-se de tanta pujada; ens donem ànims uns als altres i xerrem molt per no tenir temps de pensar en el cansament. Els primers ja han desplegat la seva pancarta al cim. La resta anem fent la pujada final. Als últims metres tot és alegria.
Un grup molt heterogeni, amb un objectiu comú: pujar el Matagalls. Repte aconseguit.
Vam patir una mica per la pluja. Ens va fer un fantàstic dia de finals d’hivern, fred i assolellat. Alguns núvols amenaçaven però no es varen atrevir a descarregar. Ens varen deixar pujar, baixar, i fins i tot fer un pícnic post-cim.
Un gran matí de diumenge!!
Deixa un comentari