Impacte del CO2 en el canvi climàtic, d’escala mundial a escala personal

El canvi climàtic és un gran problema que amenaça la salut del nostre planeta, i una de les causes principals és l’alliberament de gasos que es produeixen com a resultat de les nostres decisions i activitats diàries, que contribueixen a l’efecte hivernacle, especialment el diòxid de carboni (CO₂). Partint d’aquesta idea vaig decidir dedicar el treball de recerca al canvi climàtic, i en concret, a investigar com la meva família contribueix a l’impacte del CO₂ i quines mesures es poden implementar per reduir-les.

Sobre això, cal dir que, a nivell mundial, ja fa temps que es treballa per combatre l’escalfament global i frenar el canvi climàtic. Un dels acords internacionals més importants en aquesta matèria va ser l’Acord de París, on es va marcar com a objectiu limitar l’increment de temperatura mitjana per sota del 1,5 ºC. Per fer-ho es va acordar generar 2,9 tones de CO₂ per càpita, que va ser la fita en la qual vaig basar aquest projecte per reduir les emissions de CO₂ a nivell familiar.

En el treball de recerca vaig identificar quatre àrees principals d’impacte: 

• Transport: els desplaçaments quotidians, com anar a la feina o portar els infants a l’escola, consumeixen una gran part de l’impacte de la família en el medi ambient.
• Alimentació: el que mengem influeix molt en l’emissió de diòxid de carboni, els productes animals, especialment la carn bovina, contribueixen de manera desproporcionada a les emissions de gasos d’efecte hivernacle en comparació amb els aliments d’origen vegetal.
• Consum d’energia domèstica: el consum d’energia dels aparells de calefacció, aire condicionat, electrodomèstics i llums és una de les principals causes de les emissions de carboni.
• Consum de productes: l’elaboració de productes contribueix a les emissions mitjançant la fabricació de roba, mobles, aparells o articles de consum.

Per cadascuna d’aquestes quatre àrees es van recollir dades i informació sobre les diferents activitats i consums familiars, per així poder fer un càlcul, el més ajustat possible a la realitat, sobre quin és l’impacte en l’escalfament global que té com a causa les nostres accions  familiars diàries.

Conclusions principals

Un cop analitzades les particularitats de cada sector on es genera CO₂, des del càlcul dels quilòmetres recorreguts anualment amb cada mitjà de transport, els aliments que ingerim cada any, el consum de productes i serveis, o el que ha costat elaborar tot el mobiliari i electrodomèstics de casa, s’ha arribat a les conclusions següents: 

• El transport és el sector on més CO₂ s’ha generat, especialment amb l’ús del cotxe (3.465 kg de CO₂ anuals) i l’avió . Forma part de gairebé un 20% de les emissions totals en el nostre cas. Per tant, escollir transport públic, compartir vehicle o utilitzar bicicletes enlloc d’utilitzar el cotxe reduiria molt les emissions de CO₂.
  
• L’altre gran sector que ha influït en gran mesura a la generació de CO₂ ha estat l’alimentació, en concret la ingesta de carn bovina. És un dels sectors que més CO₂ generen: familiarment menjant 100 kg de carn bovina anuals s’han emès gairebé 5.000 kg de CO₂. Un canvi cap a una dieta més vegetal pot reduir les emissions fins a un 40%.
  
• El consum d’energia domèstica, en el nostre cas, no representa gaires emissions de CO₂, ja que l’empresa que tenim contractada a casa, utilitza energia 100% renovable.
  
• En els productes que consumim rau gran part de les emissions de CO₂ que generem i no en som suficientment conscients. És a dir, comprar roba de més quan no la necessitem o mòbils nous quan l’antic encara funciona influeix, i molt, en les emissions de diòxid de carboni.

En total, a nivell familiar generem uns 19.398 kg de CO₂ anuals, xifra que s’hauria de reduir fins als 11.600 kg per poder complir amb l’objectiu de l’esmentat Acord de París . 

En el treball de recerca es presenten diferents propostes de reducció per assolir l’objectiu marcat que, en la seva majoria, impliquen la necessitat de fer un canvi dràstic del nostre estil de vida. Entre aquestes propostes, destaca el fet que, tot i que familiarment deixéssim de consumir carn, encara ens situaríem per sobre de l’objectiu que preteniem assolir. Caldria deixar d’utilitzar transports com el cotxe o l’avió per poder reduir suficientment les nostres emissions de diòxid de carboni. 

Amb aquest projecte he pogut concloure que malgrat fer que la nostra llar contribueixi menys al canvi climàtic, el que cal no són només canvis personals; també es necessiten mesures més àmplies que ajudin a fer realitat aquest canvi.

A nivell mundial, és evident que la participació ciutadana és crucial, però es considera insuficient sense la cooperació dels governs i les empreses, cosa que requereix lleis més estrictes per reduir les emissions. Sobre això, vull destacar que, durant les entrevistes a Narcís Armengol, degà del Col·legi d’enginyers de Catalunya, Ivan Capdevila, fundador de l’empresa Wattega i David Pallarès, catedràtic de la Universitat de Chalmers (Göteborg), tots tres afirmen que, tot i que la població contribueix a l’escalfament global, només està en les seves mans el 30% de les emissions mundials, i el 70% restant correspon a empreses i administracions.

És necessari incrementar la consciència, tant individual com universal, sobre les emissions de carboni que generem i les conseqüències dels nostres actes i decisions: espècies en perill d’extinció, ecosistemes que desapareixen, un augment de malalties respiratòries i pols que es desfan. Reflexionem-hi!

Podeu accedir a d’altres articles sobre recerca des d’aquest enllaç.