Diuen que una imatge pot tenir tant poder narratiu (o més) com un text. Si, a més, hi afegim altres imatges i formem una seqüència, podem explicar una història? Suggerir metàfores poètiques? Quantes interpretacions pot tenir, de què en dependrà fer-ne una lectura o una altra?
Aquestes preguntes van arribar a mans dels alumnes de sisè després d’observar, analitzar i parlar de les seqüències d’imatges de l’artista Duane Michals i altres seqüències fotogràfiques extretes d’accions performàtiques. Atrapats per la màgia de la comunicació a través de les imatges, van jugar a interpretar algunes d’aquestes seqüències. D’aquesta manera vam encetar un trimestre -el segon-, que havíem de cloure amb tot el recorregut fet i la feina enllestida.
Va arribar el moment de posar fil a l’agulla i, canviant els papers, els alumnes van ser els encarregats de crear el seu relat i decidir amb quines imatges l’explicarien: per això, hi havia d’haver un control total sobre cada imatge generada i la informació que donava. Tenir en compte la llum, l’enquadrament, punt de vista, els elements que hi apareixien, la informació (extra o no) que se’n desprenia, etc., eren variables que s’havien de contemplar i pensar bé abans de donar una fotografia per bona. I, és clar, també l’element imprescindible que ha travessat tota l’activitat: les paraules oblidades.
Paral·lelament al treball fet a les aules, emmarcat en el projecte Quan arribin les paraules, els vam proposar que en triessin una per grup per fer-la aparèixer a la seva seqüència, de manera que els demanàvem un darrer esforç conceptual, que en algun cas va provocar un gir de 180º en el plantejament dels relats, enriquint-los amb una bona dosi de creativitat.
Paraules com rampoina o expressions com ser pell van ser portades de casa pels nostres alumnes, utilitzades per escriure’n poemes i per emfasitzar el que cada petit grup transmetia amb la seva seqüència d’imatges.
Les delícies que n’han sortit, no només formaran part del llibre de Sant Jordi d’enguany, sinó que a més, restaran exposades al vestíbul de l’escola durant les pròximes setmanes, sorprenent, acaronant, intrigant i encuriosint la mirada, la imaginació i el pensament dels més petits als més grans.
T’animes a mirar-los i jugar amb nosaltres?
Deixa un comentari