II Certamen coral Ciudad de Granada

Quedar un diumenge a les 06.15 a l’ aeroport de Barcelona per tal de poder sortir en el vol de les 19.30 cap a Granada, té la seva cosa… En aquesta ocasió, el Cor Vivaldi afrontava el viatge més curt i intens de la seva carrera: es tractava d’anar a Granada per participar al II Certamen coral Ciudad de Granada, que se celebraria al reconegudíssim Auditorio Manuel de Falla, erigit just al costat de la casa que el músic andalús (i distingit catalanòfil, recordem que va aprendre català per tal de poder relacionar-se amb Mossen Cinto i escriure la partitura de l’Atlàntida) va ocupar durant la seva estada a la ciutat.

Però bé, anem al que anàvem! Granada és una ciutat que ha comptat, durant uns quants anys, amb la millor orquestra d’Espanya, objectivament parlant. Dirigida  per Josep Pons durant deu anys  i dirigida posteriorment per Salvador Mas, la seva qualitat es pot observar en múltiples enregistraments discogràfics. No és gens estrany, doncs, que l’ambient musical de la ciutat sigui molt considerable i que estigui a anys llum de moltes altres ciutats d’Espanya.

En tot cas, fruit d’aquesta afició musical i de la qualitat del seu auditori, la Federación de coros de Granada va decidir organitzar un concurs que, en aquesta ocasió, estava destinat a les veus blanques. Amb uns premis especialment i molt atípicament importants: 3000 euros per al primer classificat, 2000 per al segon i 1000 per al tercer.  Normalment, els premis corals no acostumen a ser tan importants!

Així les coses, vam decidir que no podíem deixar de participar-hi i amb la col·laboració generosa dels pares i mares del Cor, que van cobrir una part de la despesa (l’altra la va assumir l’Associació Cor Vivaldi…) ens vam plantar a concurs, amb gran alegria dels organitzadors de l’esdeveniment que van veure amb molt d’interès la nostra participació.

Al concurs s’hi presentaven quatre cors:
– Cor Vivaldi, Barcelona,
– Coro Arsis, Oviedo:
– Antara Korai, Madrid
– ⁠Coro Pedro Mena, Adra (Almería)

Cal afegir que el nivell coral ha canviat molt, en positiu. Fa trenta anys, no hauríem trobat un nivell com aquest ni de broma. Antigament, els cors se centraven a Catalunya i al País basc, però vet aquí que s’han posat molt les piles a llocs com Madrid, on contràriament al que es fa aquí, dediquen una part important del pressupost de la Comunidad a l’art coral. Tenen cors professionals, cors de nens, cors de joves… estan en una altra dimensió econòmica, sí, però també artística. Això vol dir que hi ha algú que està interessat en la música, si més no. Aquí, la cosa no és tan clara, o potser sí que ho és, ara que hi penso…

El jurat, estava format per 
– Mariola Cantarero
– Carlos Castiñeira
– ⁠Francisco Ruiz
– ⁠Edoardo Torbianelli
– ⁠Roberto Ugarte

Arribats a l’Auditori Manuel de Falla, només ens calia fer la tradicional prova de so, vestir-nos i passar de la millor manera possible els nervis que, inevitablement, tots portem a sobre abans d’un concurs.

Vam fer la nostra actuació amb la dignitat marca de la casa i sense poder escoltar els altres cors (només els podíem veure per un monitor de televisió però no escoltar…)

Acabat el concurs (vam actuar en tercer lloc) només calia esperar el veredicte del jurat. L’espera es va fer llarga, francament.

Amb els cors asseguts a la platea de l’Auditori van anunciar, tal i com se sol fer tradicionalment, de menor a major puntuació i, molt afortunadament per a nosaltres i amb gran alegria per part de tots els vivaldians, vam obtenir  el primer premi!

La resta ja és història. Dinar col.lectiu  de tots els participants i visita guiada per la ciutat a càrrec de l’amabilíssim Héctor Eliel, director del Coro Ciudad de Granada. Cal dir que Granada és una ciutat bellíssima que mereix una visita detallada, més enllà de la preceptiva i obligada visita a l’Alhambra, que vam haver de deixar per a una futura ocasió.

Amunt i avall per l’ Albaicin, a les 20.15 ens tocava agafar el transport cap a l’aeroport, que a les 22.30 s’enlairava el nostre vol a Barcelona, on rebuts per uns pares i mares ben entusiastes, vam donar per acabada la nostra aventura granadina:

 Veni, vidi, vici i que sigui per molts anys!

Aquí podeu llegir més sobre el Cor Vivaldi.