Des de la revista de l’Escola hem volgut endinsar-nos en el món dels alumnes de Primària, en com vivencien i perceben l’aprenentatge a diferents activitats del seu dia a dia. L’enrenou (positiu) de la planta 8 ens va avisar que la creativitat dansava entre les parets i els passadissos de les classes de sisè i que, per tant, alguna cosa interessant ens estava esperant. Efectivament, quan hi vam arribar, diversos colors, pinzells, discussions i corredisses donaven vida a un esclat d’experimentació, aprenentatge i motivació. Els alumnes, disposats per grups, parlaven sobre el seu projecte, els ecosistemes, buscaven maneres de fer-lo, provaven i discutien com quedava millor, tot davant la mirada atenta del mestre que només intervenia si era estrictament necessari guiar els seus passos.
Davant d’aquesta imatge tan engrescadora i alhora acadèmicament rica, vam demanar a quatre alumnes de 6è, un de cada classe, que ens expliquessin en què consisitia aquesta activitat, quin procés havien seguit per dur-la a terme i quina visió crítica sobre aquest projecte extreien. A continuació, us presentem l’article que ens han escrit la Marina, la Carla, la Laura i el Joan:
A sisè de primària, a l’assignatura de Coneixement del medi natural, hem estudiat els ecosistemes de la Terra d’una manera força original: construint maquetes que reprodueixen diferents espais del nostre planeta.
El procés, fet amb treball cooperatiu, va començar amb una recerca sobre què és un ecosistema. Després, els diferents equips vam escollir-ne un: el delta de l’Ebre, la selva amazònica, el pol Nord, la sabana africana, el bosc de Japó, el litoral de Puerto Rico, el mar Mediterrani… Tot seguit, ens vam repartir la cerca d’informació sobre el nostre ecosistema i vam recollir les idees en un mapa mental. El mapa tractava la fauna, la flora, el clima, el medi físic i les relacions intraespecífiques i interespecífiques dels éssers vius. Vam cercar exemples de cooperació, competència, depredació, parasitisme, comensalisme…
Quan ho teníem tot enllestit, vam començar a fer les maquetes. Ens van deixar utilitzar pintura, plastilina, escuradents i tot tipus de material. A partir d’una capsa de cartó… només calia deixar volar la nostra imaginació! I així vam fer les maquetes, que al final vam explicar a tots els companys i vam exposar a la planta 8 davant de les aules.
Uns dies després, vam anar a buscar els nostres fillols i filloles, que són els nens i nenes de primer de primària, i els vam fer una explicació de les maquetes, perquè ells estaven treballant un tema semblant, els animals.
Molts dels projectes que fem són cooperatius. Això ens ajudarà més endavant a conviure en el nostre planeta sabent resoldre els problemes que ens puguem trobar.
La nostra opinió és ben senzilla: considerem que aquesta escola ens fa treballar d’una manera ben divertida, i per això fins i tot a les persones que els costa més una assignatura o a les persones que pensen que és una cosa avorrida els ajuda a poder treballar i aprendre molt. Molts dels projectes que fem són cooperatius. Això ens ajudarà més endavant a conviure en el nostre planeta sabent resoldre els problemes que ens puguem trobar. Els projectes cooperatius ens agraden molt!”
Qui ha dit que només aprenem pintant, experimentant i creant quan som petits? Els més grans de Primària han demostrat que amb només un tema es poden desenvolupar infinites situacions d’aprenentatge: organització d’idees, creació d’un ecosistema, presa de decisions en grup, discussió d’idees, explicació dels continguts a nens i nenes més petits…L’escola és font rica i viva de moments d’aprenentatge que es poden donar a partir d’un projecte quotidià i simple com aquest.
Deixa un comentari