Podem fabricar gel a l’escola?

Cada any a P3 ens trobem que quan arriba el fred hi ha nens i nenes que ens expliquen emocionats que han anat a la neu. Com que estem encetant el treball de l’hivern, tots han vist imatges relacionades amb el fred (quan fèiem recerca de l’hivern per internet o bé als llibres que ens ha facilitat la biblioteca de l’escola) però no tots han pogut tocar neu i gel encara. Ni fabricar gel.

L’experimentació a P3 s’inicia amb un repte induït o bé amb una inquietud espontània del grup de la qual la mestra es fa ressò perquè sap que té potencial d’aprenentatge. Les mestres procurem tenir aquest repte o inquietud molt present a l’hora de guiar tot el procés posterior perquè els nens i nenes de P3, quan expliquen a la rotllana les nocions que tenen sobre qualsevol tema, fan intervencions molt diverses i és fàcil avançar a la deriva:

 

• La neu i el gel estan a la muntanya. És molt lluny.

• La mama escriu l’adreça i segueix el mapa fins a la neu.

• Jo em vaig emportar neu i va desaparèixer.

• S‘ha de vigilar perquè si patines i caus de cul al gel fa molt mal.

• L’Elsa de Frozen fa gel, però nosaltres no tenim poders.

• Jo a casa tinc “cubitos” i els tiro al got i fem un vermut.

• Els dinosaures es van quedar congelats al gel.

 

Les mestres sempre aprofitem els comentaris dels nens i nenes per encetar qualsevol tema i en cas que tinguin un dia poc inspirat, donem pistes subtils que guien les intervencions. Com que les intervencions dels alumnes són tan diferents, a cada grup l’arrencada també és molt diferent. Aquest any dos grups han partit de vídeos de l’extinció dels dinosaures, un grup ha congelat diferents materials de color blanc (els alumnes asseguraven que si es posava una cosa molt blanca a la nevera sempre sortia gel) i un grup tenia clar des del principi que el camí per fer gel era posar aigua al congelador.

Les mestres hem anat guiant el procés i tots els grups, a ritmes diferents i amb experiències diferents, han arribat a una conclusió comuna: per fabricar gel a l’escola IPSI cal posar aigua dins del congelador de les cuineres.

També mesurem amb ells el factor “temps” ja que a P3 ells esperen que els canvis siguin immediats (no tenen una gran capacitat d’espera encara).

Enguany hem congelat petits ninos de plàstic dins de globus plens d’aigua i els nens i nenes han extret moltes conclusions: quan els globus eren plens d’aigua els ninos es movien, la consistència era tova i, a més a més, si els globus es rebentaven, ens mullàvem tots i es muntava un bon sidral. En canvi, quan els globus estaven congelats estaven durs i molt freds, els ninos es mantenien immòbils al mateix lloc i si retiràvem el plàstic, no s’esquitxava ningú.

Els nens i nenes cerquen semblances i diferències, observen el resultat d’accions diverses, dedueixen, observen regularitats, comproven si el que pensen és cert o no…

Després hem encoratjat els nens i nenes a trobar la manera més útil d’alliberar els ninos del gel. Ho han intentat amb aigua calenta, amb aigua freda, amb punxons, bufant amb palletes, amb les mans, amb l’escalfor del sol i del radiador, amb draps i esponges, amb pedres… Es tractava, és clar, de gaudir i compartir el procés amb emoció amb els companys i de fer una observació vivencial però també de posar en funcionament les habilitats perceptives, associatives i manipulatives, concentrats i atents. Els hem convidat a fer prediccions, a descriure la relació entre els factors (l’un és la causa de l’altre, si no passa un no passa l’altre….). I si bé a P3 no sempre ho poden formular amb paraules, ho expliquen fent-ho amb les mans.

L’activitat comporta necessàriament la iniciativa personal i la possibilitat de prendre decisions i requereix un nivell de coneixements de la realitat més profund amb una aplicació d’habilitats i destreses més elevades que quan fem una simple observació: comparen i cerquen semblances i diferències, observen el resultat d’accions diverses, dedueixen, observen regularitats, comproven si el que pensen és cert o no…

I poc a poc, experiència a experiència, veuen que les mestres conferim més valor al procés que a l’èxit del resultat. Perquè creiem que duent a terme tant les hipòtesis que sabem que seran exitoses com les que sabem que no ho seran (congelar cotó i plastilina blanca, per exemple) els nens i nenes constataran que a l’escola donem valor a tots els intents i aprendran, poc a poc, que per avançar és tan valuós saber el que funciona com el que no funciona.