Estudiar un instrument: quin escollir? El millor és adreçar-se a l’especialista i demanar consell. En l’elecció de l’instrument, no sol funcionar gairebé mai la selecció en funció de les necessitats o conveniències familiars: farà violoncel, perquè a casa en tenim un que era del seu avi! Doncs no….no funciona així, això…. Cal considerar un munt d’aspectes abans de decidir-se per l’instrument! Per exemple, hi ha nens als quals no els agrada bufar i, clar, si els donem un instrument de vent ja tenim servit el fracàs… d’altres tenen problemes de visió i, en aquest cas, un instrument de lectura complicada com el piano no serà la millor elecció i potser es trobaran més a gust amb un instrument melòdic com ara la flauta travessera. En definitiva, la norma és: deixeu-vos aconsellar!
- Això de l’instrument… és molt lent! És veritat: per aprendre a tocar com un virtuós, són un munt d’anys d’estudis, i sense cap garantia d’aconseguir-ho, però no cal esperar tant per gaudir d’allò que fem! Sense pressa però sense pausa ha de ser el nostre “mantra”. Ah! i poseu-vos en un lloc ben visible aquesta frase: De mica en mica, s’omple la pica: cada dia una mica! La primera condició per triomfar com a instrumentista és tocar cada di No cal que sigui molta estona! Quinze o vint minuts diaris al principi són més que suficients. Després, amb el temps, caldrà allargar el temps de pràctica, clar, però aleshores ja tindrem l’hàbit d’estudi agafat! Nota important: practicar durant una hora seguida, no serveix per suplir les quatre sessions de quinze minuts que no s’han estudiat i més encara abans dels exàmens o concerts. Això és com un exercici físic! Quan tingueu un compromís i hàgiu de tocar davant de públic, cal que us ho agafeu amb temps i us prepareu a consciència. Igual, igual, que els esportistes, que no entrenen només el dia abans del partit, oi que no?
- … i per què haig de fer les escales? Les terribles escales… Les escales són, és veritat, un rotllo patatero, però, com tantes coses a la vida, s’han de fer per dues raons. La primera, perquè en les escales es poden treballar molts aspectes tècnics que no es poden abastar en les peces. La segona, perquè estan al programa d’exàmens i no hi ha més remei! El millor és aprendre i dominar les escales ben al principi del curs, de manera que després només haurem de fer el manteniment i dedicar-nos a estudiar les peces.
- Això és més que difícil, és impossible! Deia el gran emperador Napoleó, que la paraula impossible només existia als diccionaris dels brètols! Hi ha coses que són difícils o fins i tot molt difícils de fer, però podem obtenir un raonable domini tècnic de l’instrument només amb una mica de pràctica diària i… paciència. Si us sembla que una cosa és molt difícil per a vosaltres, millor canvieu l’expressió IMPOSSIBLE per això EM COSTARÀ MOLT, però ho faré!
… i de veritat que haig de posar aquests dits i no els que jo vulgui? Digitar, o el què és el mateix, posar els dits, és una part molt delicada que ens pot portar a l’èxit o directament al fracàs. Si posem sempre els mateixos dits i els posem bé, aconseguirem tocar amb perfecció, mentre que si cada dia canviem de dits, el desastre estarà servit. Deixeu-vos aconsellar sempre pel vostre professor o professora que, d’acord amb les vostres necessitats i possibilitats, us posarà els dits que més us poden convenir, encara que a vosaltres no us ho sembli, clar…- … a mi el que m’agrada de veritat és improvisar, el jazz… és veritat que improvisar bé és una de les tècniques més espectaculars que un músic, tant de jazz com de clàssic pot utilitzar, però alerta! Per improvisar bé calen moltes hores d’estudi tècnic, d’escales i d’acords i una gran predisposició… Només es pot improvisar si es coneixen amb perfecció tota una sèrie de recursos que demanen un munt d’hores de treball. Cal construir sempre des de la base adequada i, per tant, només podrem improvisar i ser lliures si abans hem treballat amb molt rigor totes les bases tècniques. No hi ha excusa per no fer un treball previ que haurà de ser forçosament rigorós, si volem aconseguir tocar bé.
- .. de veritat que cal que m’examini? Examinar-se no és garantia de res! A cap instrumentista no li demanaran els exàmens que ha fet o els títols que ha obtingut, però si que li demanaran que toqui i toqui bé! No obstant, els exàmens són una manera d’anar-nos posant reptes i anar perdent la por. És molt convenient acostumar-se a passar petites proves: exàmens, audicions, competicions: tot ajuda. Després de tot, un geni a casa no es guanya la vida…
i… haig d’estudiar teoria, solfeig, harmonia? Si vols perseverar en l’estudi de l’instrument, caldrà que aprenguis els elements bàsics que et facin llegir i comprendre una partitura! Quan abans comencis a adquirir aquests coneixements, més fàcil et serà incorporar-los i aconseguir beneficiar-te’n. No et faci por i, sobretot, no et faci mandra!- I l’instrument què? Ara hem de comprar un instrument nou? Disposar de l’instrument adequat és una part important del programa. Un instrument que no s’ajusti a les necessitats de l’alumne pot portar a la ruïna tots els nostres esforços. Sortosament, avui en dia són moltes les botigues d’instruments que ofereixen programes de lloguer amb opció a compra. Des del departament de música us podem aconsellar! Un consell especial per als pianistes: ja fa temps que els pianos electrònics han envaït el mercat. En teoria, un instrument digital que tingui les tecles ben contrapesades ens ha de poder servir per començar a donar les primeres passes amb aquest instrument amb suficiència, però… tinguem clar des del principi que, en arribar a cursos més alts, caldrà considerar l’adquisició d’un instrument acústic (no electrònic, els de sempre, vaja!) De fet, és tan senzill com això: pensar a fer tots els estudis de piano amb un instrument electrònic és com demanar a algú que vol arribar a ser capità de vaixell, que practiqui, fins a l’examen final, amb una barca inflable!
Comunicació: Com en totes les coses de la vida, la comunicació és fonamental. Si teniu dubtes, no enteneu alguna de les consignes que donem al vostre fill o a la vostra filla, o simplement teniu alguna pregunta a fer, dirigiu-vos a nosaltres. Segur que els professors del Departament de Música estarem, sempre, a la vostra disposició.
Estudiar un instrument: vols triomfar?
Autoria: Òscar Boada, director de l'Escola de Música d'IPSI
Raquel ha dit
Hola!!
Tinc una nena de 10 anys i ens agradaria que estudies musica. No se si es molt tard. No se on lhe de portar perque no en tenim idea. Nomes que ultimament em fa portarla als concerts de lorquestra del valles. Crec q ella disfrutaria diniciarse.
Eloi Gabriel ha dit
Bon dia,
Ens posem de seguida en contacte amb vosaltres i us proposem opcions, a l’Escola de música de l’IPSI oferim moltes activitats que s’adeqüen a molts perfils possibles.