Estímuls supernormals: el poder de l’instint

Què són els estímuls supernormals? 

Són estímuls principalment artificials que generen una resposta més extrema o intensa que els estímuls normals que es troben a la natura. Aquest tipus d’estímuls els van identificar per primera vegada alguns etòlegs que estudiaven el comportament dels animals com peixos o ocells davant d’aquest tipus d’estímuls introduïts per ells en els experiments.

Vaig descobrir aquest tema visionant una conferència d’una psicòloga americana, Deirdre Barrett, on s’explicava en profunditat el tema, i que vaig trobar fascinant. A partir d’un treball que relacionava el consum de drogues i alcohol (dos estímuls supernormals per antonomàsia) amb la impulsivitat, vaig trobar que seria interessant conèixer quina era la relació entre l’exposició dels nens als estímuls que vaig seleccionar (alimentació hipercalòrica, televisió, xarxes socials i videojocs online) i la impulsivitat.

Les meves hipòtesis de treball eren que trobaria diferències en el consum d’estímuls supernormals segons l’edat i el gènere i que existiria una relació entre aquests al·licients i la impulsivitat. 

En primer lloc vaig emprar una enquesta validada que s’utilitza com a eina de cribratge de la impulsivitat en individus a partir de 6 anys i vaig crear-ne una altra de pròpia on analitzava l’exposició dels subjectes de la mostra a uns estímuls supernormals concrets. Vaig entrevistar un total de 95 subjectes els quals vaig dividir en adolescents (12-17) i nens (6-11)  i nois i noies.

Amb les dades obtingudes a partir de les enquestes vaig aplicar diversos mètodes estadístics que em van portar a diferents conclusions les quals crec que són crucials a l’hora de comprendre comportaments de la societat actual. Els resultats mostren que els individus impulsius consumeixen més estímuls supernormals que els no impulsius. En canvi, les noies no presenten massa diferències en el consum d’estímuls supernormals pel que fa a la impulsivitat. També és important fer èmfasi que del resultat de l’estudi es dedueix que les xarxes socials no són un factor relacionat amb la impulsivitat, és a dir que tant els individus amb caràcter impulsiu com els no impulsius passen el mateix temps a les xarxes socials.  El disseny de les xarxes socials té com a objectiu maximitzar el temps que els humans dediquem a aquesta activitat, i és per això que a mesura que es van actualitzant les aplicacions els dissenyadors hi incorporen característiques per augmentar l’atenció dels usuaris (color, moviment…).

Pel que fa al gènere, he observat que els nois consumeixen més televisió, videojocs i aliments que les noies. En canvi, les noies passen més temps amb les xarxes socials. Amb això podem concloure que els nois en general són atrets pels estímuls supernormals més que les noies, i també és remarcable mencionar que el percentatge de nois impulsius és superior al de les noies impulsives.

Que el comportament d’un percentatge elevat de la població pugui ser controlat o induït  mitjançant l´exposició a determinats estímuls supernormals, que com recordem provoquen una reacció incontrolable o més intensa, resulta pertorbador

Que el comportament d’un percentatge elevat de la població pugui ser controlat o induït  mitjançant l´exposició a determinats estímuls supernormals, que com recordem provoquen una reacció incontrolable o més intensa, resulta pertorbador. De fet ja s’utilitza música i aromes per induir el consumidor a comprar, o l´enllumenat de Nadal per atraure clients a les botigues. 

A l’hora d’observar l’edat podem recalcar com tant els adolescents com els nens no presenten diferències pel que fa al consum de videojocs o televisió. Això és rellevant  ja que des de petits estem sota les influències d’aquest estímuls, la majoria addictius. Ja s’ha vist que altres estímuls supernormals en l’edat adulta s´associen a conductes de risc. Per enriquir això només cal parlar sobre la meva experiència passant les enquestes, com la majoria de pares que responien pels seus fills (els més petits) els deixaven entretinguts amb el mòbil per respondre les preguntes.

Abans les addiccions eran provocades únicament per substàncies com l’alcohol o les drogues que no estaven a l’abast dels nens, però ara coses no materials només presents en una pantalla estan creant severs casos d’aïllament que no s’han de menystenir. Probablement caldrà un canvi en l’educació que contempli uns hàbits saludables en referència al consum dels estímuls supernormals, tant pel que fa a l’alimentació com al temps que els nens inverteixen davant d’una pantalla i quin tipus de contingut consumeixen. 

Tot i que el treball estava enfocat només als menors d’edat, és important remarcar que són els adults els que han estat sotmesos a aquests estímuls i els que tenen addiccions amb un efecte directe en la seva salut, com el consum de drogues, el joc, etc, i seria interessant veure com evolucionen els subjectes enquestats per poder buscar una relació entre els addictes des de petits i el seu comportament a l’edat adulta, per tal de dissenyar programes preventius. 

Tenint en compte tot el mencionat seria important recordar que a mesura que la tecnologia avanci s’aniran creant altres estímuls supernormals que haurem de saber identificar i neutralitzar o amb el temps ens convertirem en individus moguts només pels nostres impulsos, incapaços de diferenciar la nostra voluntat racional dels desitjos instintius. Conèixer, doncs, els comportaments instintius que es troben en el més elemental del nostre origen animal ens ha de fer veure la nostra fragilitat respecte a l’atracció cap aquest tipus d’estímuls. 

En resum, controlant els desitjos de la gent vers els estímuls supernormals es pot modificar el seu comportament o influir les seves decisions. Caldrà doncs incorporar a l’educació eines per a la gestió de la resposta a aquests estímuls i uns hàbits saludables que reforcin la nostra voluntat com a individus feliços i autònoms.