Entrevistem la Neus Alcarraz, directora de batxillerat

Hola Neus, gràcies per venir i ara et formularem unes preguntes

Molt bé, quan vulgueu

Quins són els teus estudis?

Bé, fa molts anys ja que em vaig llicenciar en filosofia i lletres, la branca d’història. També vaig estudiar tres anys d’economia i també tinc el Proficiency d’angles i mestratge de català.

Quan vas començar a treballar a IPSI?

Molts anys, fa moltíssims anys, exactament ara fa 41 cursos, que són 40 anys. Vaig entrar sent la professora més jove de tota l’escola i ara només em guanya un professor, que quan ho vaig saber vaig tenir una sorpresa perquè em pensava que jo era la més vella de totes i finalment encara no ho sóc, això em va donar molta alegria. Vaig entrar a treballar el curs 76-77. Són anys.

Has notat algun cop a la teva vida laboral alguna mena de masclisme?

No. La veritat és que, quan vaig començar a treballar aquí va ser, potser, la millor elecció que he fet a la meva vida. Perquè l’IPSI m’ha aportat moltíssimes coses i sobretot m’ha aportat bons companys, bons amics que encara duren, fins i tot els que ja estan jubilats i malauradament algun ja no hi és, però al llarg d’aquesta trajectòria meva de tants i tants anys realment només puc dir que bones paraules i veritablement en cap moment m’he sentit discriminada, al contrari, sempre he trobat molt de suport en tots els sentits, no només en el tema del masclisme, en general tot ha estat molt positiu, jo considero que gairebé és com la meva segona família.

Des de sempre has volgut treballar amb estudiants més o menys adults?

Sí. Vaig començar amb els petits, els primers anys era  l’època  que encara hi havia l’EGB i vaig començar a fer classes d’anglès, jo era la teacher, a 5è i 6è d’EGB; és a dir, el que seria l’equivalent a primària, quan tenien deu o onze anys. Em va agradar, la veritat sigui dita, vaig entrar per fer una substitució d’una professora que estava embarassada i em vaig quedar. (Riu) I és que aquella experiència em va agradar i després ja vaig procurar, com que em van donar possibilitats, d’anar fent classes a alumnes més grans. Vaig ser tutora de vuitè d’EGB, durant mols anys, el que seria l’equivalent a 2n d’ESO, m’agradava, després vaig tenir també l’oportunitat de començar a fer classes a l’antic BUP i COU i vaig veure que m’agradaven més els grans que els petits, potser és perquè m’anava fent gran. La veritat és que els petits tenen una altra manera de ser, al batxillerat és on em sento molt a gust, com peix a l’aigua!

Es difícil compaginar la direcció amb les classes?

Fer la classe, estar davant dels alumnes, preparar, intentar projectar coses, m’ha agradat sempre molt, i aquí és el contacte més directe.

Més que difícil és que donen molta feina les dues coses, però compensa. Fer la classe, estar davant dels alumnes, preparar, intentar projectar coses, m’ha agradat sempre molt, i aquí és el contacte més directe. La direcció té el seu què també important, coneixes  molta gent, t’obre altres móns, estàs més en contacte amb altres escoles per exemple, coneixes gent del teu entorn però no de l’Ipsi, d’altres llocs… t’enriqueix molt. Et dona la possibilitat de conèixer moltes famílies noves que encara que després no vinguin també t’aporten una altra visió que potser si només fes de professora no tindria.

Escolliries abans ser directora o ser professora?

En aquests moments potser no podria triar, em costaria moltíssim, la veritat, però el que ja de vegades el director general m’ha dit és: Neus perquè no deixes les classes, perquè vas molt cansada, fas moltes coses i has de fer la gestió; i sempre em resisteixo a deixar-les per això que us deia, perquè les classes m’aporten moltíssim i és més contacte amb l’alumnat, i ara que estic fent una substitució a la tutoria m’està recordant èpoques anteriors que m’interessen moltíssim i m’encanten, m’entusiasma.

Què t’ha semblat fer de tutora en funcions  d’un grup de 1r?

El cert és que durant molts anys vaig ser tutora, jo he estat potser 30 anys tutora, bé, 30 no però 28 sí, i ara en porto 12 a la direcció, i la veritat és que trobo a faltar una miqueta la tutoria perquè estàs amb els alumnes, estàs a prop de les famílies i tens un contacte més directe amb ells, els veus més sovint. De vegades tinc la sensació d’estar una mica aïllada al meu despatx perquè, és clar, hi ha una feina que l’he de fer aïllada al meu despatx i aquest és el punt pel qual si em diguessin: què vols ser,directora o tutora no seria fàcil elegir, potser diria tutora, perquè la direcció la porto fa molts anys i retrobar-me un altre cop amb la tutoria m’ha agradat molt i m’està agradant.

Moltes gràcies, ja hem acabat les preguntes.

Doncs moltes gràcies a vosaltres i si us puc ajudar en alguna cosa més ja sabeu, compteu amb mi, d’acord? Gràcies per tot.