– Hola, Jordi Miralles. Per què vas decidir ser mestre?
– Va ser casualitat … Jo treballava en un altre lloc, no treballava en aquesta escola, feia de meteoròleg i tenia hores lliures. Li vaig dir a un company meu que treballava a l’escola que si sabia d’alguna plaça per poder explicar mates, física, química, doncs que m’ho digués. Va haver-hi una baixa maternal, d’una professora que va tenir una criatura. Em van cridar i jo venia aquí per quatre mesos i ja hi porto divuit anys.
– Vas tenir algun professor que et va marcar?
– A veure… Quan era petit, petit em refereixo a setè d’EGB; el que per vosaltres és primer d’ESO, un professor que em va fer fer un estudi sobre els climes del món i a mi ja m’agradava molt això del temps, la climatologia. I amb aquest treball vaig tenir clar que em volia dedicar, quan fos gran, al món de la meteorologia, i així va acabar sent.
– Què vas estudiar per arribar fins aquí?
– Vaig estudiar Ciències Físiques a la Universitat de Barcelona.
– Què és el que menys t’agrada de la teva feina?
– El que menys: Corregir exàmens i la mala educació d’alguns alumnes.
– I… El que més?
– El que més m’agrada? Doncs, poder ajudar els alumnes, des del punt de vista de les matèries que els explico. Com des del punt de vista personal, o digue’n-hi com vulguis, el fet de poder-los ajudar en alguna cosa, és molt gratificant.
– Què et motiva a seguir treballant?
– Doncs precisament el contacte amb els alumnes, amb les persones, poder-los explicar les matèries que els explico, una mica el que et deia, el contacte personal amb ells.
– Què és el primer que fas quan arribes de la feina?
– El primer que faig quan arribo a casa, vols dir? Doncs… feina de casa i feina de l’escola i sol guanyar més la feina de l’escola que la feina de casa. Per tant, moltes vegades és arribar a casa i continuar treballant una mica més.
– Com un alumne?
– Doncs jo crec que treballo més que els alumnes.
– Què fas durant el teu temps lliure?
– M’agrada llegir, m’agrada escoltar música, intento estar el que pugui amb la meva família i sempre que puc marxar a fora.
– De què et sents orgullós?
– Em sento orgullós de treballar en una feina que m’agrada, que m’agrada molt.
– La gaudeixes?
– Sí. Tot i que hi hagi coses que no t’agraden, com tot a la vida. Però vaja, m’agrada molt fer de professor.
Deixa un comentari