Elena Benitez, Luna Ibarz, Andrea Romeu i Clara Sánchez, alumnes de 1r de Batxillerat
– Montse Solé… quan vas saber que et volies dedicar a la docència?
– A veure, saber-ho clar jo crec que no ho vaig saber fins que no feia COU que aquí equival al segon de batxillerat. Vaig tenir molts dubtes al moment de triar, tot i que m’agradava i sempre m’havia agradat molt el tema de l’ensenyament probablement per la tradició familiar: el meu pare era director de l’escola en aquell moment, ho havia estat molts anys, havia sentit parlar molt d’educació a casa, m’atreia estar amb nens però em va passar que en aquella època el món del teatre em venia molt de gust, també em va passar pel cap una cosa estranyíssima el món de la biologia, no sé per què em va passar pel cap i em van passar pel cap moltes coses, nosaltres no fèiem això d’orientació que feu vosaltres a quart, deien: la setmana que ve trieu i ens agafava a tots una mena de cangueli fortíssim i començàvem: I tu què fas? I tu què fas? I què has pensat? Però un dia vaig tenir una il·luminació i vaig pensar: a veure, en què tinc traça?, ho explico sempre quan us he tingut a classe, què se’m dona bé? Quina cosa podria fer que quan treballés veiés que puc afegir valor a la feina que estic fent? I em vaig adonar que estar amb nens se’m donava molt bé, sobretot fer de germana gran, tinc una germana 11 anys més petita que jo i la cuidava molt i jo notava que aquesta germana meva sempre volia estar amb mi, li agradava quan li explicava contes, volia estudiar sempre amb mi, i ara ha fet magisteri, és mestra, i crec que això em va fer donar moltes voltes, vaig parlar molts cops amb el meu pare, jo el veia molt apassionat de la feina que feia, del món de l’ensenyament i vaig pensar doncs va, tiro endavant i faig pedagogia i la veritat és que estic molt contenta de la decisió que vaig prendre.
i vaig pensar: a veure, en què tinc traça?, ho explico sempre quan us he tingut a classe, què se’m dona bé? Quina cosa podria fer que quan treballés veiés que puc afegir valor a la feina que estic fent?
– Qui et va inspirar? Suposo que va ser el teu pare.
– Hi ha una part que va ser el meu pare i després pensar molt en les meves aptituds i les meves habilitats, on les podia traslladar i què era el que em faria més feliç això també, no? I veure que em sentia realitzada i que servia per allò que feia i tothom em deia: tens molta traça amb els nens. També m’agrada molt ballar i havia pensat a fer alguna cosa de ball. Recordeu que us ho deia a classe, que m’agradava molt ballar? Però, és clar, no m’hi veia jo. De petita ja tenia aquest dilema de si ser una gogó, en aquella època les que es dedicaven al ball a les discoteques es deien gogós, i jo de petita volia ser una gogó. Després em vaig adonar que no ho veia massa clar això de fer de gogó, deia: si vull ballar, ja me n’aniré a la discoteca, a una festa, me n’aniré on sigui i ja ballaré, però el motiu claríssim és perquè veia que jo tenia aptituds per poder estar en un altre sector d’activitat professional.
– Has exercit alguna altre tipus de professió?
– A veure, dins del món de l’ensenyament crec que les he exèrcit totes perquè he estat de recepcionista, de monitora de menjador, de monitora de casal, de professora d’extraescolar, de professora d’infantil, de professora de primària, de secundària, després tota la part de gestió i administració que és la que faig ara, la part de direcció de projectes i de qualitat que és la que més m’apassiona, un màster després de gran per poder-ho fer més intensament, però sempre relacionat amb el món de l’educació.
Una vegada no em van contractar, perquè en aquella època no contractaven com ara, era diferent, però vaig treballar de venedora i me’n recordo que la persona que em va contractar era per unes pintures que es deien ‘Tacamaca’ que eren unes pintures per pintar la roba. En aquells temps jo tenia 18 anyets, o sigui que imagineu-vos, i la persona que em va dir que anés a treballar amb això, em va comentar: escolta, tu has pensat en la part més comercial o més empresarial perquè m’enrotllava amb tothom que venia, jo crec que me la compraven per pesada, és a dir, perquè em posava allà vinga, vinga i li deia totes les virtuts de la pintura.
He fet això i jo crec que res més perquè tota la restà està relacionada amb el món de l’escola: monitora de colònies, de colònies d’estiu… tot relacionat, sempre. Bé, també vaig fer de cangur, classes particulars.. des de molt joveneta he treballat. Als 15 anys vaig començar a donar classes particulars i també treballava a la mitja pensió de l’escola i als 15 també vaig començar a fer molt de cangur i llavors me’n recordo que els divendres al vespre feia cangurs de pares que em demanaven perquè volien sortir. I a partir dels 18 vaig fer de cangur fix a les tardes, estudiava la carrera i feia 2 tardes, anava a buscar uns nens i els portava, però eren treballs d’aquests eventuals que necessitava per guanyar calerons i per poder fer cosetes que ens venien de gust, o comprar-me aquelles sabates que em venien de gust, o aquelles pintures o el que fos.
Jo, de la que faig ara, no canviaria res perquè ja tinc 51 anys i crec que he arribat a torbar la feina que realment m’agrada tant per la situació com per l’edat, com per tot… sempre m’ha agradat aquest punt d’endreçar, donar coherència a les coses, donar-hi moltes voltes, m’agrada el món de l’ensenyament i m’agrada molt organitzar, de tota la vida m’ha agradat…
– Canviares un fet o alguna cosa de la teva feina?
– Jo, de la que faig ara, no canviaria res perquè ja tinc 51 anys i crec que he arribat a torbar la feina que realment m’agrada tant per la situació com per l’edat, com per tot. A mi, ara, tot el dia estar fent classes, tot el dia en una aula m’esgotaria moltíssim ni sé si tinc la paciència, que se’n necessita molta, ni l’energia necessària com per poder-hi estar. M’encanta donar classes als quarts, és a dir, és el punt just el que estic fent jo ara, perquè ho combino amb la part de direcció de projectes i qualitat de l’escola, formo part de l’equip directiu i la veritat és que estic fent una feina de gestió que passa per intentar organitzar, planificar, endreçar tot el que fem, donar sentit a tot el que fem, que això m’encanta. És que sempre m’ha agradat aquest punt d’endreçar, donar coherència a les coses, donar-hi moltes voltes, m’agrada el món de l’ensenyament i m’agrada molt organitzar, de tota la vida m’ha agradat i ara organitzo moltíssim però tinc el meu despatx, tinc un espai, és com una mica la feina que em va a la mida en el moment vital que jo estic passant ara, així que no canviaria res del que estic fent, res.
– Si poguessis anar enrere en el temps a quina època de la teva vida aniries?
– A veure, per passar-m’ho molt bé, a una època d’aquelles que m’ho vaig passar pipa campeón, me n’aniria als 21 anys. Oh, és diví, estava molt ennoviada molt enamorada, estava estudiant la carrera i m’ho passava super bé amb la gent de la carrera, a sobre tenia una colla magnífica, tenia la llibertat i l’autonomia per fer i desfer bastant, a cas confiaven en mi i si volia anar-me’n un cap de setmana m’ho deixaven fer, a sobre els estudis m’anaven super bé, físicament podria dir que és l’època de la meva vida en què m’he trobat millor, anava molt al gimnàs, estava molt primeta… Va ser una època gloriosa. I després, una altra època també que tiraria enrere, va ser cap als 40, 40 i tants quan vaig tenir els meus dos fills, quan vaig poder anar a buscar la Bipaixa a l’Índia, i vam tornar i estàvem tots quatre a casa, també és un moment de plenitud molt fort de la meva vida.
-Podries explicar alguna anècdota que t’hagi passat mentre exercies de professora?
– A veure, com a profe a vegades passes coses que fan una mica de vergonya, sincerament. Però això m’ha passat més d’una vegada, sort que m’ho he pres amb una certa filosofia
Una vegada recordo que havien de fer un esquema, m’heu vist fent classe, el to de veu que tinc és alt i intento anar a totes… I me’n recordo que vaig dir: que tothom agafi el colló!; i jo de veritat en aquell moment, dic, “por Dios”. I tots rient i dic: ai perdó, el color verd. Peró em va sortir el colló…Però, impressionant, és clar, això va portar molta tela, va ser… Altres anècdotes de l’escola, estar parlant allà, a primera fila amb els alumnes i allò típic que et salta un capellà, saps allò, però és que parlem molt i la saliva, ens passa a tots això, no? I és clar, veus que l’alumne està allà davant, a primera fila i això no sé si em va passar amb alguna de vosaltres o no, no sé quan em va passar, no me’n recordo. I vaig fer el (chxxxx) així i l’alumne de davant pobre que no gosava, però es que a més li va caure l’escupinadeta allà, a la tauleta entre el full i ell, i ell pobre amb el punt aquest d’em pixo de riure ara mateix o què faig? Si ric molt és capaç de treure’m de classe, tal qual, i vaig optar per dir amb naturalitat: senyors, m’acabo de tirar un mini “lapo” així, amb un tir parabòlic que ha anat directe a la taula, per sort el vostre company l’ha sortejat estupendament. I jo crec que és la millor manera de portar-ho a la classe, perquè si jo intentava dissimular o netejar el que havia fet crec que hagués quedat fatal. I llavors explicava el motiu que els profes, no portem l’aigüeta a classe perquè no és correcte si no us deixem tenir aigua a vosaltres però és cert que nosaltres parlem molt més que vosaltres a la classe i a vegades et poses nerviós i se t ‘asseca la boca, és de les primeres coses que passen i quan se t’ asseca fas (chxxx) a vegades, saps? Ja en tenim prou amb aquestes anècdotes que us he explicat, oi?
– Preferiries orientar a uns alumnes d’una escola privada o tractar amb alumnes d’un bari més marginal i un ambient de delinqüència?
– A veure, a mi m’agrada molt orientar els alumnes d’IPSI i sou d’una escola privada i concertada, eh. Jo mentre pugui orientar els de l’ IPSI estaré contenta, però si que us he de dir la veritat, jo per ajudar alumnes que estan en una situació marginal, hauria de fer una orientació molt diferent a la que us faig a vosaltres, molt diferent. Però està molt bé poder ajudar i contribuir, jo crec que estan molt necessitats i vosaltres emocionalment esteu, majoritariament, més coberts, i llavors penso que podria donar la meva energia a gent que ho necessita una mica més, tot i que m’encanta orientar a IPSI, que quedi clar.
– Preferiries treballar en una escola on no et paguessin gaire bé i l’ambient fos agradable o en una on et pagussin molt bé i en canvi no estiguessis d’acord amb els mètodes i l’ambient?
– Jo necessito estar en un lloc on estic d’acord amb l’ideari, seria incapaç d’estar en un lloc en contra del que jo penso o de com jo entenc l’educació, seria incapaç, no podria. Vaja, a no ser que hagués d’alimentar la meva família i no em quedés més remei que treballar, i faria el que fos, però no,no, no. M’és igual cobrar menys però necessito estar en un lloc on jo pugui creure en allò que defenso.
– Preferiries trobar l’ amor de la teva vida que guanyar la loteria?
– L’amor de la meva vida, claríssim, claríssim, ja l’he trobat i a part el coneixeu o sigui que sí.
– Preferiries saber com morir o quan morir?
– Uf, quan.
– Per què?
– Em fa molta por aquest tema a mi, no sóc gaire valenta i més des que sóc mare, la meva por no és tant a morir, la meva por és a no poder estar amb els meus fills, és aquesta, per tant si sabés quan, podria preveure moltes coses.
– Preferiries realitzar un estil de ball que no t’agradés però se’t donés molt bé o un que t’agradés però no se’t donés tan bé?
– Jo un que se’m doni bé.
– Encara que no t’agradi?
– Bé, és clar, tens tota la raó, espera, si no m’agrada…si em fessin fer tango, per exemple, que a mi no m’atrau… He de fer un tipus de música que m’agradi i ara m´ho imagino, a mi m’encanta el funk, la salsa, la rumba però és clar jo no m’hi veig; les sevillanes sí que les provaria, ara, segons quina dansa, tango, bolero, no. Per tant que he de contestar, ara m’heu d’ajudar vosaltres, que faria més el que m’agradés tot i que em costés, o sigui, he canviat.
– Preferiries viure més temps amb menys diners o viure més temps amb menys diners?
– Jo preferiria viure més temps, ho tinc claríssim, si hi ha menys diners ja em buscaré la vida, ja ens espavilarem. Però més temps,sí.
La Montse Solé, professora d’ESO i Directora de projectes, ens parla de la seva vocació, de la seva experiència a l’Escola i de les seves tasques actuals
montse pichot says
Tots els qui coneixem la Montse Solé, l’estimem per moltes coses, però sobretot perquè sempre és ELLA