Quan anem a un museu d’història (en aquest cas el jaciment d’Empúries), sovint donem per fet que el que se’ns està explicant s’està presentant de forma completa, objectiva i representativa, perquè puguem rebre una idea clara del que van ser les societats del passat. Però ens hem plantejat alguna vegada que aquestes explicacions no siguin del tot completes i els falti informació? Això és el que vaig pensar jo en plantejar-me aquest treball de recerca. I si, una part de la civilització d’Emporion i Emporiae, va quedar invisibilitzada per un relat principalment masculí de la història? Per això el meu treball de recerca proposa reformular la visita al jaciment d’Empúries i el seu museu perquè tingui una perspectiva de gènere i fer la visita més completa i real.
La hipòtesi inicial del treball planteja que la visita al jaciment ofereix la part més masculina de la història, centrada en el comerç, la política, l’urbanisme o la guerra, deixant de banda el relat de la vida de les dones, i altres col·lectius. Aquesta absència no significa que aquestes històries no existissin sinó que encara no han estat correctament explicades. A partir d’aquesta idea, el treball es va fixar dos objectius. El primer, examinar el recorregut pel jaciment i el museu per veure si es podia reformular una visita perquè comptés amb la perspectiva de gènere que jo li volia donar. El segon objectiu consistia a examinar les restes arqueològiques que podrien estar relacionades amb les dones per poder investigar quins rols tenien les dones dins d’aquestes societats, per reflexionar com la perspectiva de gènere podria reformar la interpretació del patrimoni històric.
Per assolir aquests objectius es va dur a terme un estudi detallat dels espais del recorregut museístic, com els panells informatius, les vitrines del museu i la narrativa de l’audioguia. Aquesta anàlisi va permetre concloure que la informació proporcionada se centra majoritàriament en les figures i activitats masculines, mentre que les dones apareixen de forma puntual i sense una explicació profunda i concisa del seu context social, legal o econòmic.
Davant d’aquesta situació, el meu treball va optar per ampliar la mirada i reconstruir com podria haver estat la vida de les dones a Empúries a partir de l’estudi d’altres ciutats gregues i romanes com Esparta o Roma. Això em va permetre aproximar-me a aspectes fonamentals com l’estudi social i legal de les dones, el matrimoni i la maternitat, la seva participació en la religió, la cultura i l’economia, així com la seva vida quotidiana dins de la societat tant durant l’etapa d’Emporion com durant la d’Emporiae.
Un cop es va tenir aquesta base teòrica, es va realitzar una nova anàlisi dels espais del jaciment, com ara les domus, el fòrum, les termes, les zones dedicades a la religió, l’àgora o la stoa, aquesta vegada tenint en compte tota la informació que es va trobar en la fase teòrica. Amb aquesta relectura es va poder veure com, tot i ser espai on la figura de l’home era més destacada, també eren espais clau per a la vida d’una dona en aquell temps. El que faltava fins ara no eren proves sinó un relat que les tingui en compte.
En aquest punt del treball de recerca hom s’adona que l’arqueologia amb perspectiva de gènere esdevé una eina fonamental, ja que sense aquesta, la història i vivències de milers de dones queden amagades darrere de la figura de l’home. Aquesta arqueologia permet a partir de restes materials, textos o representacions iconogràfiques que aquesta invisibilització no succeeixi. Gràcies a això és possible concloure que la dona no només ocupava i residia a l’espai domèstic, sinó que també eren pilars fonamentals del bon funcionament d’aquelles ciutats.
A partir de totes aquestes conclusions, el treball ha desenvolupat una proposta per reformular la visita al jaciment i al museu d’Empúries sense eliminar la informació ja existent i necessària, sinó completant-la. La proposta inclou la creació de nous panells informatius que mostrin correctament el paper de les dones en espais com el fòrum, les cases o les zones de comerç, així com noves propostes interpretatives per als escrits de dintre del museu. L’objectiu mai va ser substituir un relat per l’altre sinó construir una visió més completa, diversa i fidel del que de veritat van ser aquelles ciutats. Les conclusions del treball indiquen que hi ha prou informació per explicar el paper de les dones en àmbits com la religió, la vida domèstica i l’economia, fet que fa viable la reforma del discurs museístic. A més a més, aquesta proposta seguiria l’exemple de diversos museus que en els darrers anys han començat a incorporar la perspectiva de gènere amb l’objectiu d’incloure tot el conjunt de la població en el nou relat històric. Alguns exemples d’aquests són: El museu d’Història de Catalunya amb exposicions com Dones: ficcions i realitats (2017) o Dones que parlen de dones, així com el MACBA, que ha impulsat exposicions feministes per replantejar les seves visites. La incorporació d’aquesta mirada no només aporta més justícia històrica, sinó també una visió més àmplia, global i propera del que van ser aquestes ciutats. Per això, el meu treball Empúries en femení posa de manifest que una gran part de la història no ha estat explicada correctament i és la responsabilitat dels arqueòlegs i la nostra fer que part de la nostra història no desaparegui perquè, tal com va dir Caterina Albert l’any 1920: “la dona és capaç de tot quan se li deixa camí franc”.
Jana Vila Guivernau
Deixa un comentari