Els dinosaures a P5

El dels dinosaures és un tema engrescador que atrau a la gran majoria dels alumnes i això fa que des de l’escola es faci servir com a tema de treball perquè és proper a l’interès del nen, en sap moltes coses i gràcies a aquest interès i a aquesta motivació s’aconsegueix que tots els alumnes tinguin ganes d’aprendre. Així doncs, el punt de partida ja és apassionant.

A P5 el treball dels dinosaures el fem en forma de projecte guiat, que és un tipus de proposta de treball globalitzat: totes les àrees del currículum es vertebren entorn d’una idea, d’un repte, una pregunta, per tal d’aconseguir una fita. Aquest procés d’aprenentatge té la virtut de resultar molt engrescador, molt motivador, i proporcionar alhora espais de treball per a tothom.

Per arrencar amb la proposta fem una conversa inicial que ens permet explicar totes aquelles coses que sabem dels dinosaures i a la vegada ens qüestionem i ens preguntem quines coses no sabem i ens agradaria saber. Aquest és el punt de partida dels projectes i el que ens permet investigar més… sorgeixen preguntes del tipus: “Com fa pipí un dinosaure? Com podia volar un pterodàctil si no tenia plomes? Com dormien els dinosaures? Com tenien les dents? Els queien com a nosaltres? Se les rentaven? Preguntes que fan ballar el seu pensament i els desperten la curiositat per saber més coses, perquè encara no ho sabem tot…

Per exemple en el cas de l’aula on va sortir triat el pterodàctil, la clau es troba en l’esquelet. Caldrà comparar diferents tipus d’esquelet, mirar les classificacions i finalment, arribar a la conclusió que el pterodàctil tenia una estructura òssia totalment diferent a la dels dinosaures i per tant a tots ens sorprèn aprendre que el pterodàctil no era un dinosaure.

Aprenem també nous conceptes i vocabulari que no coneixíem: que la classificació dels dinosaures va molt més enllà de si són carnívors o herbívors, descobrim que poden ser saurisqui i ornitisqui en funció de la seva pelvis, també entendre que l’animal té un exterior, un interior, com es relaciona amb el medi (com es reprodueix, què menja) , per què el T-Rex és agressiu…

Com hem dit anteriorment, un dels grans avantatges dels projectes és que ens permeten treballar de manera globalitzada i per tant podem abordar els continguts des de totes les àrees i a més a més de forma significativa.

Així, a la classe de música fem un treball corporal relacionat amb el moviment dels  diferents dinosaures, aprenem la cançó dels dinosaures o posem sons a la seva extinció.  A anglès aprenem nou vocabulari a través del joc i la cançó (memory, bingo, “how to draw a dinosaur…).

Jugar a fer una botiga d’animals a l’hora de matemàtiques ens permet treballar la numeració i el càlcul de forma molt més lúdica i utilitzar la nostra alçada com a mesura per a veure com era de gran el nostre dinosaure és molt més significatiu que fer-ho amb mesures més estandarditzades i fa que ens puguem imaginar molt millor les seves dimensions.

Així, es fa evident  que no estem estudiant un animal que puguem veure en viu, sinó un ésser extingit. Com podem saber més sobre aquestes bèsties i la seva època? Hi ha persones que es dediquen a investigar aquests fets? Doncs necessitem anar a veure els paleontòlegs (al museu) per tal que ens expliquin la seva feina i, en la mida del possible,  intentar recrear-la a l’aula.

Finalment ens hem fet una idea de què és un esquelet, com es forma i com el podem reconstruir. Caldrà fer diferents intents individuals abans de muntar la nostra reproducció.

Per concloure el projecte hem de plantejar-nos com endrecem totes les coses que hem après i si hem assolit els objectius que ens proposàvem. Elaborar el nostre mapa conceptual ens permet endreçar tots els coneixements i saber si hem respost les preguntes inicials i si teníem preconceptes erronis. És una manera visual de plasmar el recorregut mental del nostre viatge per aquest tema.