El Casal dels Infants del Raval des de dintre

El llenguatge fa curt per expressar-ho tot. Tot i això, he intentat fer el màxim possible per poder plasmar en paraules la imprescindible labor del Casal dels Infants, una ONG nascuda en un dels barris més emblemàtics de Barcelona, ​​el Raval, que des del seu origen ha acollit persones amb baix poder adquisitiu. El treball de recerca es desenvolupa a partir de la hipòtesi que formula que les ONG de caràcter social són completament necessàries i ajuden tots els membres implicats: usuaris, treballadors, voluntaris i, com en aquest cas, el barri mateix.

L’entitat té molts anys d’història, així que, primer de tot, anem al passat. El Casal dels Infants es va fundar l’any 1978 de la mà d’un activista veïnal, el Pitu Cunillera. L’associació pretenia vetllar pels nens i nenes del barri, els quals passaven moltes hores sense que ningú s’ocupés d’ells. Feien molta vida al carrer, la majoria no anava a l’escola i la seva alimentació i higiene eren deficients. Per solucionar aquesta situació, un grup de joves amb moltes ganes d’ajudar va dedicar el seu temps a oferir-los un espai segur on poder jugar i aprendre.

Han passat gairebé cinquanta anys de l’obertura del Casal i des de llavors ha atès més de 40.000 nens, joves i les seves famílies. Malauradament, la realitat del barri continua requerint la intervenció d’entitats solidàries, ja que les institucions no poden fer front a totes les necessitats per manca de recursos.
La veritat és que el Raval, que està a pocs carrers d’on molts de nosaltres vivim, té una realitat molt diferent. Té una peculiaritat que nosaltres, al nostre dia a dia, no la veiem reflectida, com tampoc veiem reflectida la realitat del conjunt de la ciutat. A Barcelona, el 24,5% de població és estrangera, principalment procedent de l’Argentina, Colòmbia i el Pakistan. Això no ho veiem dins el microcosmos que representa l’escola. Al Raval, aquest percentatge creix de manera molt elevada: el 52,3% dels veïns són migrants, i la principal procedència és Filipines, Pakistan i Bangladesh. Però al marge de la procedència, el que és greu és la situació econòmica en què es troba una part important de la població. El 32% dels infants de la ciutat viu en situació de pobresa, una xifra que en el cas de Ciutat Vella, districte on pertany el Raval, s’eleva al 38%.

Aquesta situació fa que les entitats socials que treballen per combatre la pobresa infantil i juvenil s’ubiquin a les zones més desafavorides. Per això, el Casal dels Infants, s’ha anat expandint a barris catalans on han trobat més dèficit d’atenció social i més urgència. Concretament, avui en dia té seus a Salt (Girona), la Mina (Sant Adrià del Besòs), els barris de Sant Roc i Llefià (Badalona) i els barris de ​​Fondo, el Raval i Santa Rosa (Santa Coloma de Gramenet). També treballa a les ciutats marroquines de Tànger i Casablanca.

En total, en tots els projectes hi ha implicades més de mil persones, de les quals més de 600 són voluntàries. Aquestes últimes són indispensables per al funcionament. Quan les persones contractades, que treballen dia rere dia, no arriben a donar l’abast per ajudar tots els usuaris, es necessiten mans per ajudar.

En el meu cas, fer voluntariat ha resultat la part més gratificant i educativa que he experimentat en fer aquesta feina. Per complementar el treball de recerca, durant el curs escolar vaig anar uns dies al Casal com a voluntària i vaig estar amb els nens més petits. Els millors moments van ser a l’estiu. Només vaig anar-hi dues setmanes, però va ser una experiència molt positiva i també una mica esgotadora, ho he de reconèixer. Ho recomano a tothom pel creixement personal i per conèixer una realitat que considero que cal tenir present per no perdre el focus de les coses importants de la vida i dels valors.

Al llarg d’aquest treball he conegut persones que, d’una altra manera, probablement no hauria conegut mai. Vaig entregar el treball amb l’afegit de tres entrevistes: una educadora social, una voluntària i un jove que va venir sol, sent menor d’edat, des de Gàmbia a Barcelona, i després de dos anys de viatge i lluita constant, ara està buscant el seu camí estudiant cinema i espanyol. Tots ells van col·laborar amb mi sense dubtar-ho, ajudant-me a demostrar el meu propòsit: la bondat de l’existència del Casal dels Infants. He pogut ser testimoni del suport que reben els infants, i amb això les seves famílies, i els joves. Això beneficia no només els usuaris, sinó el conjunt de la societat, ja que el Casal lluita per la igualtat d’oportunitats.

Per concloure, després de l’experiència que he pogut viure, animo a tothom a participar en el voluntariat, sigui de l’ONG que sigui, i a implicar-se en els problemes de la nostra societat perquè la justícia social no s’aconsegueix sola.

Ona Sala Sanz