Redacció d'ElFil
Josep Ma Fité: “Fer de director de primària és com et pensaves?” Així és com comença la conversa que hem proposat al Josep Ma Fité i en Daniel Klamburg (directors de Primària de l’escola IPSI) des de la revista “El Fil”, per tal de poder ser partícips dels sentiments i expectatives que els acompanyen en l’inici i el final d’aquest projecte compartit. Una setmana abans d’aquesta trobada, se’ls va proposar que pensessin deu preguntes que li farien a l’altre, sense cap tipus de condició o filtre. Tot seguit, us convidem a llegir-les, us assegurem que vam gaudir tant com ells d’aquest moment tan especial i que el resultat és realment fantàstic i interessant.
Daniel Klamburg (entre riures): Mira Josep Maria, jo no m’ho imaginava així, el volum de feina no me l’imaginava així, ni que haguéssim d’estar pendents de tantes coses. Sincerament, no. És molt bèstia, tens la neurona connectada a l’escola vint-i-quatre hores. Ara, és veritat que m’ho estic passant molt bé, tenir aquesta visió de l’escola m’agrada molt, ets a tot arreu i això fa molta il·lusió. Moltes coses passen per tu, estàs al dia i saps el que passa a l’escola. Ajudar a liderar aquest projecte a mi em fa moltíssima il·lusió i és clar, no lideres igual quan fas de mestre que quan ets a la direcció, per tant, en aquest sentit és molt positiu..
Daniel K: Quan he conegut persones de la meva edat que m’expliquen que van estudiar a IPSI, sempre em parlen de mestres que van tenir, un d’aquests mestres sempre ets tu. Per què creus que et recorden tant els ex-alumnes d’IPSI?
Josep Ma: Pobrets…Tenien poc per comparar! (entre riures) Al país dels cecs el tort és el rei! Què vols que et digui! La meva dona em deia que jo jugava sempre amb el més “guapo” que és, “home, treballes amb sexe, drogues i rock n’ roll…si amb això no te’ls guanyes ja!
Josep Ma: T’has sentit, en aquest any i dos mesos, acompanyat per mi?
Daniel K: Totalment i, a més, molt bé i en el punt just. Ho diré fins l’últim dia que estigui aquí, penso que ho hem fet molt bé, ho has fet molt bé i alguna cosa diré que he fet jo, però, m’he sentit molt acompanyat, molt a gust, molt respectat, se m’ha tingut molt en compte…jo penso que hem anat fent un traspàs fantàstic que gairebé no ho hem notat, posant tothom de la nostra part, o sigui que, ideal. (Entre riures) Jo crec que podríem anar per les empreses i explicar com ho hem fet, ho dic honestament, a més és un mèrit que t’atribueixo molt a tu i jo hi he pogut posar el meu granet de sorra també
Daniel K: Fité, com t’ho has passat millor, donant classes o dirigint la Primària? I per què? Entenent que això és com escollir entre pare i mare, la qual cosa és difícil. Però sincerament, el teu clímax, on ha estat?
Josep Ma:A l’aula. Si, quan em jubili, enyoro alguna cosa serà l’aula. L’altra no. M’és igual treballar que fer feina.
Josep Ma: Creus que per fer de director cal tenir una esquena molt ampla amb una bona motxilla?
Daniel K: Tres esquenes i quatre motxilles! (entre riures). No sé si així et responc…o sigui, l’atenció a famílies, mestres, nens, companys, direcció…
Daniel K: Quan estudiaves biologia, ho feies pensant en la docència, és a dir, t’imaginaves que dedicaries la teva vida a l’educació? Sincer eh, Fité!
Josep Ma: No. Jo vaig entrar a l’educació de rebot. Vaig començar a estudiar treballant en un banc però després, tenia una germana que es dedicava a la docència i vaig entrar a la mateixa acadèmia on estava ella a donar classes, com a professor auxiliar, perquè no tenia titulació. Francament, quan vaig començar a estudiar biologia, em podia dedicar a la biologia marina i més aviat anar-me’n a un “barco” dels Greenpeace, però després la cosa va canviar i no vaig estudiar biologia marina, sinó fonamental, que és més microbiologia. Com que ja havia engegat el tema de donar classe i, a mesura que vaig entrar en el món de la docència, no sé si per genètica o què, tenia una certa gràcia movent-me per les aules, la cosa em va anar enganxant i m’hi vaig ficar de ple, fa només, 48 anys.
Daniel K: Cal dir que, en algun moment, el Josep Ma i jo haguéssim volgut fer de metges, això és un punt que tenim en comú, perquè jo també vinc de la medicina.
Daniel K: De tot el que has fet per l’escola Ipsi, de què te’n sents més orgullós?
Josep Ma: “D’algo” en concret no. Hi ha una sèrie de coses que he fet, petites coses, perquè tampoc pots fer molt…
Daniel K: No som tan importants… (entre riures)
Josep Ma: No, vindria a ser com Catalunya a Europa! Llavors, pots anar fent petites coses, com deia el capità Enciam, “les coses petites són les més importants”. Vaig iniciar el suport a primària amb els grups flexibles i vaig canviar, parlo de fa molts anys, la física que es feia a setè d’EGB a vuitè, fent que s’acabessin les classes d’extraescolars sobre això, de fet, jo vaig començar aquí impartint aquestes classes.
Daniel K: Fité, jo crec que una cosa molt bona que has fet és que, amb el teu tarannà de “tot és possible, no hi ha cap problema, ho solucionarem” has creat molt bon ambient en l’equip. Penso que és una cosa molt de la teva persona que crec que sí que has contagiat al claustre.
Josep Ma: Sí, penso que una de les feines principals del càrrec de director de Primària és treballar per facilitar la feina als altres. Després sembla que no fotis res, però fas molt (entre riures).
Josep Ma: Es veu diferent el claustre des de fora?
Daniel K:Sí, és curiós, des del dia que et fan director, tens la sensació que l’endemà mateix ja ha passat alguna cosa entre les relacions que tens a l’escola. La jerarquia, ens agradi o no, afecta una mica i notes que es crea una certa distància. És veritat que, amb el temps, això es va llimant, però tu ja estàs situat en un altre lloc que difícilment tornarà a ser el mateix, si no és que tornes a fer de mestre i deixes la direcció. Això és així perquè estàs liderant, tens una responsabilitat, la gent t’ha de venir a comunicar les coses, has de prendre decisions que no sempre fan feliç a tothom…i el més bèstia és que els altres també et veuen diferent.
Daniel K: Sense desmerèixer a la resta, quina amistat destacaries de totes les que has fet a l’escola?
Josep Ma: El Ramón Hernández, que va morir fa uns anys. Jo vaig agafar la direcció de Primària i ell va ser el que va passar a l’ESO amb el pas de setè a vuitè. Teníem una relació personal d’amistat, inclús amb els matrimonis, amb els fills… teníem una relació molt bona.
Josep Ma: La relació amb altres etapes, és senzilla i fluida?
Daniel K: Mira, jo és un dels objectius que m’he proposat. M’ha fet la sensació que teníem una escola, a vegades, una mica fragmentada perquè som molt grans, hi ha molts alumnes, moltes línies i també per la llunyania dels edificis. Llavors, com que començava i ens hem començat a conèixer entre nosaltres, hi ha molt bona predisposició i em proposo mantenir-la, intentaré col·laborar al màxim perquè penso que és bo per l’escola. Ara, això no és fàcil, perquè cada etapa té les seves circumstàncies, el seu històric, alumnes d’edat diferent, però també penso que tenim un llarg camí per intentar col·laborar, crec que és un objectiu pel qual val la pena lluitar.
Daniel K: Fité, com t’imagines l’escola d’aquí vint anys? Sincerament!
Josep Ma: Amb el 155 serà una escola en castellà (entre riures). Realment, és molt difícil de veure, si a mi em diuen fa vint anys com seria ara, no ho sabria. A més, en aquest país, l’ensenyament sempre ha estat “pendolar”. Passem d’un cantó a l’altre el pèndol i, sincerament, en un futur no sé cap a on “pendolarà”. El que està clar és que la societat avança a una velocitat deu vegades superior a la que avança l’ensenyament, per tant, per molt de pressa que vagis, sempre quedes curt.
Daniel K:I com t’agradaria que fos IPSI d’aquí vint anys? O cap on creus que hauria d’anar?
Josep Ma: No ho sé, però en tot cas, el que tinc clar és que una bona escola té uns fonaments bàsics que no necessiten gaire cosa: jo poso uns nens en un espai, tant se me’n fot que sigui sota un pi, però amb un BON mestre… després la pissarra pot ser digital de guix o amb bolígraf…però amb un BON mestre. I un bon mestre que tingui una programació bàsica, no una “virguería apache con tres-cientos detalles”, una programació àmplia que pugui anar adaptant a la situació de l’hora, del dia i del nen i que sàpiga fer aquest joc, la qual cosa és molt difícil. Costa molt, es necessita gent molt ben preparada, i aquesta gent, en aquests moments, tal com van evolucionant els magisteris costa de trobar. A mi, quan faig ciències, no m’importa la programació de 5è o de 6è…la meva prioritat és fer nens que aprenguin per què les coses són així i que siguin una mica més “verds”.
Daniel K: Fité, i el tema de les codocències com el veus?
Josep Ma: És un sistema. Mira jo vaig començar fent grups partits per la meitat, després grups de nens amb dificultats, després agafant nens i nenes de diferents classes i creant un cinquè grup, hem anat provant coses i jo diria que van bé segons els grups i segons les circumstàncies. Amb el temps suficient per preparar bé les coses jo crec que la codocència és un bon recurs. L’adaptabilitat és bàsica per evolucionar.
Josep Ma: Creus que IPSI és suficientment inclusiu?
Daniel K: Fité, el tema de la inclusió és un dilema molt gran. Ser inclusius al 100% és una utopia a la que, per cert, hem de tendir. El que passa és que no podem “no ser” inclusius, és a dir, com a filosofia de vida jo trobo que anar pel món dient “som una escola que escollim a la gent i a la gent que no ens convé li diem que se’n vagi a una altra escola” no ho podem abraçar de cap manera, no ens podem sentir orgullosos d’ aquesta definició d’escola. Ara, la inclusió també té límits, pintar una inclusió com que “podem amb tot” penso que és una realitat que ens pot fer molt de mal. Hem de ser capaços de generar recursos on no els tenim per acollir un seguit de persones que tenen unes necessitats educatives molt especials, però l’escola té un límit perquè les persones que hi treballem tenim un límit i perquè els recursos també són limitats.
Daniel K: Creus que el Girona FC pot arribar a classificar-se per la Champions aquesta temporada?
Josep Ma: No.
Daniel K: No? Doncs si tu no ho veus…vol dir que no hi arribarà, eh!
Josep Ma: Per la Champions, no. Si arribés a la UEFA seria un èxit “apabullant”.
Daniel K: Hi veus alguna possibilitat?
Josep Ma: Recorda que tots els equips petits tenen un problema i es diu “segona volta”, per falta de banqueta. I els “novatos”, més! Si entra a la UEFA, xampany, però mentre quedi davant de l’Espanyol ja està bé.
Josep Ma: Creus que en el projecte de futur de l’escola cal tenir en compte moltes coses?
Daniel K: Moltes coses i més. Home Fité és que jo a vegades penso que gairebé el més important és tenir cura de les persones. Per poc sensible que siguis passen tantes coses a l’escola en el dia a dia, que si te’n vols preocupar miínimament n’has de tenir cura i més. Ets una mica com l’animador del grup, perquè aquí és cada alumne, cada mestre, cada família amb les seves circumstàncies i tu intentant apedaçar una mica tot allò que es trenca.
Daniel K:Fité, com veus la situació política del nostre país? Ens podries fer un resumet?
Josep Ma: Podria trigar hores (entre riures). El resum més curt és, fatal, horrible. Crec que les coses s’han fet molt malament, no era el moment, no hi havia la conjuntura europea per fer-ho, ni hi havia la preparació per fer-ho. I per entendre-ho, només has d’escoltar el president d’Eslovènia quan diu “Es que no entenc res, nosaltres teníem un 90% de gent i vosaltres no teniu ni el 50%! Teníem diners per fer-ho, havíem preparat l’economia, i teníem la nostra policia. I van venir els tancs i en van matar, 100 eh!” Però van guanyar. Aquí, tenim els reis de la coreografia i punt. Sortir al carrer i muntar coreografies, no hem fet res més. Aleshores, com que no hi ha res, l’únic que hem guanyat és un 155 que ens ha col·locat a quinze anys, o vint o trenta anys d’on estàvem. Ja veurem quant trigarem a recuperar tot això. El futur està molt malament, però com està Europa? Com està França? Com està Alemanya? Com estan els refugiats? Com està tot? És que, davant d’això, espereu flors i violes?
Josep Ma:Creus que en un futur caldrà formar molt els alumnes en temes com la sexualitat, drogues, alimentació, etc?
Daniel K: Com els hem format sempre, no?
Josep Ma: Sí, però caldrà formar-los molt? O la societat i pares ja se’n cuidaran?
Daniel K: Home, jo penso que a l’escola tenim molta responsabilitat, no ho podem deixar tot en mans dels pares. Hauríem de poder parlar de tot a l’escola i si aquests són temes importants i ho segueixen sent doncs endavant.
Josep Ma: Si us deixen, no? Perquè hi ha escoles on no deixen parlar de segons quins temes.
Daniel K: A mi m’agradaria continuar sent una escola oberta, on es pot parlar de tot i on no hi ha grans temes tabú. No m’imagino una escola molt tancada a l’exterior, penso que cada cop hi ha més informació i l’únic que hem de saber és com gestionar-la, quina arriba als nens o com els podem guiar per destriar el gra de la palla.
Daniel K: Quina idea tens de la jubilació, Fité? Creus que és una diversió, un descans, una incògnita?
Josep Ma: Com tot a la vida, té coses bones i coses dolentes. La dolenta és que si hi arribes és que t’has fet gran. Prefereixo tenir 35 anys i seguir treballant. Jo no em plantejo la jubilació com una cosa especial, de la mateixa manera que em dius, “com portes fer 67 anys, arribar gairebé als 70” doncs bé, si m’aixeco i no em fa mal res, estic viu i funciono, doncs endavant. Poder fer coses sense haver de fitxar en cap horari, sense haver de trencar-te el cap per mil coses i poder fer la meva, tinc tantes coses a fer que si començo, no acabo.
Daniel K: I si t’haguessis d’emportar una cosa (una de física i un sentiment) de l’Escola, què seria?
Josep Ma: Un sentiment? Que ningú em recordi malament. És suficient, una cosa molt difícil, però molt, eh! Una cosa física que m’enduré? mmm… l’ordinador que tinc a la taula.
Josep Ma: L’ última! Et veus amb ànims i recolzat per tirar endavant?
Daniel K: (entre riures) No… tinc els dies comptats! Però amb il·lusió fins l’últim dia que estigui aquí! No, en realitat, a mi em fa molta il·lusió aquest projecte, per tant, si em toqués la loteria, estaria els anys necessaris per tirar endavant el que estem movent, el que estem cuinant entre tots. A partir del moment que tingués la sensació de no poder aportar res, si pogués dedicar-me a la vida contemplativa i a tocar la guitarra, doncs me n’aniria. Com que també necessito treballar, mentre estigui il·lusionat estaré a la direcció. A mi em va bé tenir un pla b, c, d que passa per pensar “si a la llarga no estic a la direcció, on podria estar?” Doncs potser si puc tornar a fer de tutor, o algun projecte fora de l’escola, o a la facultat…a mi això em dóna molta tranquil·litat, per tant, que no sigui mai imprescindible estar aquí. Mentre em faci il·lusió estar-hi, tant de bo sempre tingui una opció per dir “ no m’hi he de quedar per obligació, em quedo perquè em fa il·lusió”
Josep Ma: Jo ara tinc el projecte de jardineria! (entre riures)
Daniel K: Ets enyoradís?
Josep Ma: No.
Daniel K: d’acord. Sense matís?
Josep Ma: Soy como un témpano de hierro (sic).
Daniel K: Què t’agrada més, la gastronomia o el sexe?
Josep Ma: Jo crec que va a moments…Hi ha alguns moments que guanya el sexe, n’hi ha d’altres que gastronomia i sexe, i n’hi ha d’altres que la gastronomia guanya enters… i jo crec que és un tema fisiològic! Fins que arribes un punt que les pastilles substitueixen la gastronomia! (entre riures) I el sexe, és allò que queda en el record…
Daniel K: No… ara sí, l’última! Quines creus que són les meves qualitats i les meves mancances com a director?
Josep Ma: La teva qualitat principal és que ets un bon venedor, el món de la faràndula t’ha donat “el vendre”. I la teva mancança és l’experiència, però aquesta es guanya amb els anys!
Des de la revista, agraïm al Daniel Klamburg i al Josep Ma Fité la il·lusió i l’alegria amb què han entomat aquesta entrevista, vam endinsar-nos en les seves experiències i vam descobrir anècdotes molt curioses. Gràcies Fité per la dedicació i compromís en tots aquests anys a l’Escola, trobarem a faltar el teu sentit de l’humor i el teu carisma. Dani, molta sort en aquest nou viatge que tot just ara comença, esperem que en gaudeixis amb entusiasme i passió com has fet des del primer dia.
Acompanyem el Josep Ma Fité i el Daniel Klamburg en aquest període de transició en la direcció de l’escola IPSI.
Alicia Ayala says
Tant autèntic un com l’altre!
Bon final de día amb la seva lectura. Molta sort a tots dos!