De Poblet a Vallbona

El dia 17 d’octubre tot 2n de batxillerat es va llançar de cap a l’aventura davant la perspectiva que ofereix una sortida escolar, feia ja temps que molts esperàvem un esdeveniment com aquest per trencar la monotonia diària.

Mentre els alumnes de la modalitat científica es dirigien a una esplanada verda  per estudiar la natura, la resta, dins d’un autocar i mig, vam anar rumb a la Conca de Barberà, al Monestir de Poblet, on un parell de guies ens esperaven per introduir-nos de ple a l’any 1150, quan aquest monestir va ser fundat.

 

Tot i ser un conjunt monàstic d’enorme rellevància arquitectònica, el Monestir de Poblet va restar uns quants anys abandonat, sol davant de saquejos i ocupacions que el van deixar completament extirpat de la gran majoria d’obres artístiques i d’altres tresors de l’època. El Monestir de Poblet, va esdevenir també un panteó reial, és a dir, un lloc de descans etern de molts membres reials de la corona d’Aragó, entre els quals hi trobem Pere el Cerimoniós. Les tombes van ser brutalment profanades sota la creença que s’hi amagaven joies i riqueses. Posteriorment aquestes tombes van ser reconstruïdes per Frederic Marès, un escultor i col·leccionista català.

Tot seguint el seu estil característic del Cister català, de transició entre el romànic i el gòtic, aquest conjunt monàstic va ser reconstruït anys després, i s’hi van incorporar algunes obres amb la intenció de recuperar l’antiga esplendor d’aquest monestir,  com ara el retaule renaixentista d’alabastre de 1527, obra de Damià Forment. El 1921, després de la visita del rei Alfons XIII, va ser declarat patrimoni de la humanitat per la UNESCO.

L’ús generalitzat dels arcs lleugerament apuntats i les voltes amb nervis forts, l’alçada notable i les grans dimensions d’aquesta construcció, conferien a aquest edifici una sensació d’immensitat i d’elevació que no va passar desapercebuda pels estudiants que visitaven, molts per primer cop, un edifici d’aquestes característiques.

 

No ens podem estar de mencionar el dormitori del monestir. Allí on els monjos antigament descansaven i que ara s’ha convertit en una gran nau buida on l’atenció recau en els arcs diafragmàtics que suporten la coberta, uns elements arquitectònics d’origen català i que en el seu moment van ser considerats una gran obra d’enginyeria.

Aquest monestir va estar, i actualment continua ocupat per monjos de l’orde de Sant Benet que es regien pel principi ora et labora, és a dir, resa i treballa, i era en això que es basava la seva vida.

Josep Pla, escriptor de la literatura catalana, afirma que el de Poblet destaca per sobre d’altres monestirs, és bell i elegant de manera natural i sobretot transmet una sensació d’ordre i de pau.

Un cop recorreguts i explorats tots els racons de Poblet, ens vam dirigir capa Vallbona de les Monges.

Després d’un trajecte breu ple de corbes vam arribar al Monestir de Santa Maria de Vallbona, on tot just a l’entrada del Monestir ja ens van situar dins del context històric d’aquesta edificació: Vallbona de les Monges, fundat al 1153, és l’únic monestir femení de Catalunya amb una història de més de 850 anys. Els habitants de Montesquiu van establir el poble de Vallbona de les Monges al voltant del monestir, del qual Alfons I i Jaume I van afirmar que era el santuari més bonic que havien vist i van afavorir-lo amb donacions.

A l’interior del Temple s’hi troben descansant la Reina Violant d’Hongria, muller de Jaume I, i la seva filla Sança d’Aragó, una davant de l’altra. El claustre està dividit en quatre naus i cadascuna correspon a un estil arquitectònic diferent que reflecteix la història de les colònies que van arribar a Espanya. S’intercalen els estils romànic, gòtic i mudèjar, i va ser declarat monument historicoartístic, l’any 1931. A la Sala Capitular es troben reposant les abadesses del Monestir, cadascuna amb el seu escut familiar.

Al S. XIII es va inaugurar l’escola monacal per a noies de la noblesa, on ensenyaven gramàtica, litúrgia, cal·ligrafia, brodat, teixit i música, que disposava de l’scriptorium on les monges copiaven els textos que després eren guardats en l’armarium com a tresors. El monestir també és conegut pel gran coneixement dins del camp farmacèutic: s’utilitzaven plantes medicinals com el lliri, la rosa, la menta, el poliol… per fer calmants i diversos olis. Aquest monestir segueix  també el principi ora et labora.

 

 

 

Entre altres aspectes d’interès també ens van remarcar que el monestir posseeix el Llibre Verd el qual mai ha sortit de Vallbona per ordres de l’Abadessa de Riqué, que conté els textos més significatius de la història del poble.

Amb aquesta sortida els alumnes vam poder admirar i observar de primera mà dos dels conjunts monàstics més importants de Catalunya. Mentre el Monestir de Poblet s’erigia imponent i immens davant els curiosos alumnes, el de Vallbona ens va traslladar per complet a l’edat medieval, inundant-nos de receptes farmacèutiques, textos antics i altres elements històrics curosament guardats per totes les dones plenes de saviesa que habitaven aquest antic Monestir.

Ambdós conjunts esdevenen grans referents històrics i avui dia segueixen allotjant trenta monjos i vuit monges de l’orde del Císter.