CRISPR: El futur de la genètica

Des dels primers grans filòsofs, la humanitat s’ha plantejat diverses preguntes, «Què som?», «D’on venim?». S’han considerat moltes respostes interpretades de mil i una maneres. Tanmateix, fins fa poc no ens plantejàvem que la resposta a aquestes preguntes podria estar amagada en un lloc molt difícil d’albirar sense un microscopi, no ens imaginàvem que la informació estava emmagatzemada a les nostres cèl·lules.

El DNA o àcid desoxiribonucleic és la molècula encarregada d’emmagatzemar la informació biològica que serà transmesa hereditàriament, tanmateix, durant la duplicació d’aquest material genètic es poden produir errors que provoquen l’aparició de les anomenades mutacions gèniques.

Actualment es coneixen unes 10.000 mutacions gèniques que provoquen alguna malaltia. Per tal de trobar una cura i/o solució per cada una, caldria una quantitat increïble de recursos, laboratoris i investigacions.

Molts investigadors busquen nous sistemes per tal de poder tractar la malaltia d’una manera més concreta i que sigui adaptable a moltes altres, editant per exemple, la informació que ha estat alterada. Un dels sistemes amb més renom és CRISPR.

CRISPR és una nova eina revolucionària que té la funció de tallar, modificar i unir peces de l’ADN. La qual cosa permet alterar organismes genèticament , fins i tot humans. Obrint les portes a la investigació biomèdica per prevenir i curar moltes malalties com, per exemple, la distròfia muscular, l’acondroplàsia o l’anèmia.

Els objectius del meu projecte eren demostrar com funciona CRISPR, remarcar la facilitat del seu ús i donar a conèixer aquest mètode. Per tant, vaig decidir utilitzar CRISPR amb una malaltia genètica, l’anèmia falciforme.

L’anèmia falciforme és un trastorn que provoca que el transport d’oxigen a la sang sigui insuficient per culpa de la malformació dels glòbuls vermells. Vaig llegir molts articles i reviews sobre el tema i vaig decidir fer una part pràctica experimental per comprovar si aquest mètode era eficient, econòmic i factible.

L’experiment el vaig dividir en dues etapes. D’una banda, vaig treballar amb el programa d’ordinador Benchling, que és un software integrat que té la funció de solucionar problemes relacionats amb la biologia molecular i utilitzar digitalment, entre altres sistemes, CRISPR. De l’altra, vaig tenir l’oportunitat de passar un temps, aquest estiu, en un laboratori en el qual s’utilitzava CRISPR seguint tots els passos fins a la mutació de les cèl·lules.

Vaig poder viure una experiència única, creant els diferents components necessaris per al tractament de l’anèmia amb CRISPR i aprenent a poc a poc nous conceptes i mètodes comuns en la vida d’un investigador. A més, l’estada al laboratori em va permetre conèixer i parlar amb científics que estan fent recerca bàsica en diferents camps i descobrir el seu dia a dia. Per últim, voldria remarcar que vaig gaudir-ho molt i que aquest treball permet a l’estudiant aprendre des d’un punt de vista diferent d’aquells amb els quals estem familiaritzats a l’escola, consultant per tu mateix els teus dubtes i avançant mitjançant l’assaig-error.

Pel que fa a les conclusions del treball, vaig considerar que el sistema CRISPR es convertirà en el futur en una tècnica òptima per al tractament de pacients, ara per ara, encara és molt nou i calen moltes investigacions, desenvolupament i anàlisis per arribar al punt on el tractament de pacients amb aquesta tècnica sigui habitual, controlat i efectiu.

Tanmateix, no tot són avantatges en aquest sistema, vaig plantejar-me les conseqüències del seu mal ús: si decidim evitar que el nostre fill pateixi una malaltia, per què no fer-lo també més fort, més alt, més intel·ligent? Això implicaria la pèrdua del nostre genoma tal com el coneixem. Iniciant, així, la recerca de l’embrió perfecte.

Hi ha una pel·lícula que recomano als amants de la ciència-ficció, que representa perfectament aquestes pors: Gattaca. Un futur en el qual la manipulació genètica és factible, provocant la discriminació entre les persones modificades i aquelles que han nascut sense ser alterades i són considerades imperfectes.

Malgrat tot, la ciència ha de seguir endavant, sense deixar de banda aquesta eina que podria salvar tantes vides. També és cert que haurà de ser regulada per evitar el seu mal ús, considerant l’ètica i la moral en cada moment.

CRISPR és un mètode que està revolucionant la ciència: el seu gran nombre d’usos, la seva capacitat per adaptar-se a les variants de les malalties, el seu baix cost… Tot són avantatges, no obstant això, caldrà tenir cura d’on col·loquem la línia que separa la salut de la necessitat i avançar amb la ment oberta a la ciència però reflexionant a cada pas acompanyats de la raó.