Joan Malet alumne de 2n d'ESO
El passat 3 de maig, tres alumnes de primer d’ESO (Aran Álvarez, Marc Mármol i Biel Mas) i quatre alumnes de segon (Daniel Espinosa, Joan Malet, Ana Palmero i Nil Ruano) van participar a la final de la X edició de la Copa Cangur 2024, un concurs de problemes de lògica matemàtica en equips on han quedat… Bé, ja ho descobrireu!
Queden pocs minuts. Anem quarts. La tensió és màxima. Si volem pujar posicions en aquesta final ens hem d’arriscar, cosa que no tardem a fer.
Quin és l’MCD de tots els números que es poden escriure amb els dígits 3, 4, 5 i 6, sense repetir-los? Sabem que es poden dividir entre 3. Entre 9? També. Hi ha un altre múltiple de tres amb el qual podem dividir tots aquests nombres? No ho sabem. En tot cas, entre intentar-ho i quedar-nos de braços plegats, ho tenim clar. Ens decidim a escriure a la targeta de respostes el nombre 9 i entregar-ho. I… victòria! És correcte! Ascendim posicions, ja que a més a més en aquesta pregunta hi tenim el comodí, que ens fa sumar (o restar) el doble de punts. En aquest moment, però, és quan recordem com hem arribat fins aquí, en aquesta final trepidant: tot això va començar fa temps, pels volts de desembre. Llavors la Sílvia Jansà ens va preguntar si volíem formar part de l’equip de la Copa Cangur. Il·lusionats vam respondre que sí i, des d’aquell moment, cada tutoria quedàvem al laboratori per resoldre enigmes. A les primeres classes els de primer només parlaven amb els de primer i els de segon amb els de segon, però cada vegada ens vam anar coneixent més i ens vam agafar confiança: havia nascut un equip!
Primera fase a la Facultat de Mates i Estadística de la UPC -25 gener 2024 
Pprimera posició 25 gener 
Segona posició a la Final de Catalunya
Després de bastants dimarts i dijous entrenant-nos, vam arribar a la fase local (25 de gener) i després de molts nervis la vam guanyar. Quedar primers de dotze equips ens va classificar per a la semifinal, per la que ens vam continuar entrenant. Cada dimarts (els dijous els tutors ens reclamaven) continuàvem resolent enigmes i afinant més en les respostes. Finalment, mesos després, el gran dia ha arribat. Avui 3 de maig hem agafat el tren cap a La Garriga i hem arribat al poliesportiu on competirem a la semifinal i, si tot va bé (aquest mateix dia), a la final.
Després d’esmorzar hem entrat al pavelló i la semifinal ha començat. No ha començat gaire bé: la primera resposta era incorrecta. Per sort, ràpidament ens hem espavilat i, al cap de tres quarts d’hora, la durada de la prova, hem estat cinquens de dinou. Realment no és el millor resultat esperable, però suficient per quedar entre els nou primers i classificar-nos. Una hora més tard, després de poder descansar una mica i menjar alguna cosa, hem començat la final. Tornem a l’inici. Ara ja anem tercers, gràcies a aquest enigma que hem contestat correctament. Però el temps passa i no surten nous enigmes resolts. Ens anem posant nerviosos. Només queden deu minuts. Nou. Vuit. Set. Cal que en resolguem algun altre si no volem que ens tornin a avançar. En aquest moment, potser per la pressió, potser per pura coincidència, un número ens quadra amb el que diu l’enunciat. L’enviem. Com que als minuts finals no es pot veure si és correcte o no, ens limitem a confiar. No sabem en quina posició anem, però calculem que tercers o segons. A l’últim minut entreguem un últim problema. Però els que van primers també ho fan… S’acaba el temps. Ja no podem fer res més.
Al cap d’uns minuts comencen a dir l’ordre de la classificació en ordre ascendent de puntuació. Cada vegada que diuen Escola… ens estremim desitjant que no acabi amb …IPSI. Ara ja diuen la quarta posició. No som nosaltres. La tercera posició. Ja no podem creuar més fort els dits. No, no ens ha tocat. Una eternitat (o això ens sembla) més tard se sent: “en segon lloc, amb 648 punts, hi ha… (silenci) l’Escola IPSI!” Ens aixequem de la cadira i ens dirigim cap a la tarima. Pugem. Ens donen un diploma i una bossa amb un joc matemàtic per a cadascú. La Sílvia s’acosta i ens fa una foto. Baixem de la tarima. Tornem a la nostra taula. Llavors diuen el guanyador: l’Institut Leonardo da Vinci, amb 657 punts. Nou punts de diferència! Nou punts que separen el primer del segon lloc. Nou punts que separen un simple diploma de la Copa Cangur. Nou punts que no oblidarem mai, però que ens animaran a fer-ho encara millor quan en tornem a tenir l’oportunitat.Felicitem els vencedors i ens reunim amb la Sílvia, en Jordi Miralles i la nostra coach de quart, la Clara Castelló. Ells també ens feliciten, però no podem evitar pensar: “I si haguéssim comès un error menys (10 punts)? I si haguéssim entregat algun enigma del que no estàvem segurs més ràpid, aconseguint més punts? I si haguéssim posat el comodí en un altre lloc? I si…?” També haguéssim pogut quedar-nos a la fase local. No passar de la semifinal. O ni tan sols formar part de l’equip. Malgrat tot, som aquí. Segons de Catalunya! Qui ens ho hauria dit mesos abans? Enmig de tots aquests pensaments agafem el tren que ens portarà de nou cap a Barcelona, de retorn al dia a dia.
Des d’aquí podeu accedir a d’altres articles sobre IPSI i proves Cangur…
El passat 3 de maig, tres alumnes de primer d’ESO i quatre alumnes de segon van participar a la final de la X edició de la Copa Cangur 2024
Deixa un comentari