Joan Basora i Pol Esquius, alumnes de 4t d'ESO
Les colònies de bàsquet a Can Pastuira són una de les nostres millors experiències com a nens. La sensació que tens a l’estar a 2000 metres d’altitud amb els teus amics i davant d’un paisatge idíl·lic com és el de Vallter és senzillament brutal. Els nens ho sabeu bé com és anar a les colònies!
Les colònies comencen a principis de juliol. Per a aquells que és el seu primer any tot són noves sensacions. No estan acostumats a estar 13 dies allunyats dels pares però de ben segur que quan són allà ja no se’n recorden. Tan bon punt l’autocar surt de l’Eixample les cares ja han canviat. Són cares d’il·lusió i ganes de passar-ho bé.
Només arribar a la casa, es reparteixen les habitacions i es comencen les activitats. Els més petits dormen tots a la casa, i la resta es reparteixen entre el refugi de la Creu Roja i els bungalows.
Després d’haver repartit les habitacions, comencen els primers entrenaments i activitats. Tothom té molta energia i ganes de divertir-se. A la tarda, en les primeres hores d’activitats, per grups, han de crear actuacions per sorprendre el jurat.
Aquella mateixa nit després de sopar va tothom a la disco, que és el lloc de reunió per començar les actuacions. Normalment el llistó està molt alt per part dels jutges i algunes actuacions no passen del 5. Al final de tot s’anuncien els guanyadors i les cares d’alegria dels o de les guanyadores són dignes de veure!.
Al finalitzar les actuacions, tots els nens a dormir. Com que és la primera nit, es queden fins ben tard desperts i amb ganes de xerrar.
Els dies següents, vist des de la nostra experiència com a nens, quan hi vàrem anar, es pot pensar que se’ns farà llarg… més equivocat no es pot estar. Tant fent de monitor com quan era nen, els 13 dies màgics que ens estem a Pastuira passen volant… Entrenaments, tallers, discoteques, activitats, tornejos i sobretot jocs de nit.
Entrenar allà dalt és molt diferent que a 2000 metres més avall; l’energia no s’acaba. Recordo quan era nen donant-ho tot i més a cada entrenament i tots els companys per igual, cada bot, cada sprint, cada tir a màxima intensitat, i moltes vegades m’he preguntat, per què? i la resposta és ben senzilla, aquesta resposta l’he sentit com a nen i com a monitor milers de vegades i és l’única i real que existeix, perquè, simplement, “Pastuira és diferent!”.
Però Pastuira és molt més que gaudir d’un simple esport, el bàsquet, és desitjar que els monitors diguin: “Correu, canvieu-vos que anem al Toll!”. El toll és la bassa d’aigua que hi ha al costat del riu Ter. I aquesta aigua no és com l’aigua del riu Besòs, sinó que està tan freda que després d’estar-hi 20 segons ja no notes els peus. Un cop has entrat i sortit del toll et pots considerar una persona nova. La sensació després d’haver-te descongelat al sortir és sensacional. Ja no tens totes les agulletes que tenies dels entrenaments i va molt bé. Com a monitor, veure que tots s’hi tiren, et fa venir ganes de seguir i et retorna a l’etapa de nen.
Quan toquen entrenaments, els monitors cridem “a entrenar!” i tothom se’n va corrent cap a les habitacions a posar-se les seves equipacions de bàsquet. Però la gran majoria de nens baixen tan ràpid que s’han oblidat de posar-se la crema solar o d’omplir la seva cantimplora d’aigua.
Per entrenar, tenim dues pistes. Una, just al davant de la casa que és la principal i una que és al pàrquing de les pistes de Vallter 2000 que la montem cada any uns dies abans que comencin les colònies. En aquesta segona pista és força normal trobar-te un “regalet” d’alguna vaca! A la pista de la casa, la principal, és on es fan tots els tornejos i competicions. Com a nens, ens vam passar la gran part del nostre temps lliure allà.
També dediquem un dia per el 3×3 de basket i concursos de triples i two ball. Aquest dia comença amb l’esmorzar, com cada matí, i els nens mengen molt perquè saben que tenen un dia important per davant. El 3×3 és un torneig que es fa per equips. Els equips juguen entre ells una primera fase per saber qui jugarà contra qui als “play-offs”. Els equips es divideixen entre els de 3r i 4t, i els de 5è i 6è. Durant el matí, juguen tots contra tots i es fa una classificatòria. Després, i ja amb els aparellaments fets, es juguen els primers partits decisius. Aquí ja és eliminatòria i l’equip perdedor ja no disputa més partits. A mida que van passant les fases, els equips van caient fins que al final ja només en queden dos. I després de dinar… és moment de finals! Ens reunim tots al voltant de la pista i tots els nens es posen a cridar i animar els seus amics. És un dia molt divertit i excitant.
En aquesta mateixa pista és on fem el gran i esperat torneig de futbol on es formen equips de totes les edats, preparem càntics, cartolines i fins i tot alguns es preparen jugades i tot! L’última nit es reparteixen les medalles als guanyadors, segons i tercers.
A més, hi ha altres tornejos com el d’escacs, ping pong, individual i per parelles, també n’hi ha de més atípics com el de “pedra, paper, tisores”…
Hem de destacar els jocs que els monitors preparem i que als nens i nenes els agraden molt. És el paradís per qualsevol nen: el bote bote, anar cap el prat de les vaques tots junts a jugar al “pitxi” i veure qui trepitjarà primer una cagarada de vaca i també qui envia la pilota més lluny. Aquests són uns dels molts jocs que fem a Pastuira.
Però el millor sempre es fa esperar: això són els jocs de nit. Havent viscut aquesta experiència com a nen podem dir que no hi ha res com els jocs de nit… Ens reunim tots dins d’una mena de caseta que tothom l’anomena ‘La Disco’. I tots dins de ‘La Disco’, asseguts, esperen que els expliquem el joc per poder sortir disparats a jugar.
I a la “disco”, quan toca discoteca, tothom perd la vergonya i deixa que la creativitat flueixi a l’hora de ballar les cançons que alguns monitors han seleccionat durant molts dies. I tot i que no tothom té la mateixa capacitat de ballar a les discos i, sincerament, no cal perquè cap de nosaltres és un ballarí consumat, amb música, llums de disco, efectes especials i amics és inevitable passar-t’ho bé. A més, el DJ també posa cançons lentes perquè puguin ballar amb el noi o noia que els agradi o simplement ballar en grup o amb altres amics i amigues.
… vist des de la nostra experiència com a nens, quan hi vàrem anar, es pot pensar que se’ns farà llarg… més equivocat no es pot estar. Tant fent de monitor com quan era nen, els 13 dies màgics que ens estem a Pastuira passen volant…
Una de les parts que els agrada més als nens és anar d’excursió. Durant l’estada, cada curs fa dues excursions, una de curta i una de llarga. Separem els nens i nenes per edats. Els que fan tercer i quart de primària per la seva primera excursió, que és la curta, baixen riu avall, mentre que en l’excursió dels de 5è i 6è pugen a dalt de la muntanya que es veu des de Pastuira i que té part a Catalunya i part a França. Aquesta excursió és bastant dura i sovint s’ha d’arrossegar alguns nens però no és res comparat amb l’excursió llarga. Un cop s’arriba a França, ens saludem entre els que hem pujat a dalt de tot i els que estan a Pastuira fent altres activitats. L’excursió llarga es fa fins a Bastiments que ja no es pot veure des de la casa. Per anar i tornar a Bastiments triguem unes 6 hores aproximadament, però fem parades per refrescar-nos i per dinar. Aquest any quan vam tornar de Bastiments, es van continuar les Olimpíades.
I arriba… l’última nit. Aquella on totes les emocions es barregen, tristor, alegria… ens reunim tots dins la disco per última vegada i donem els premis dels tornejos. Tot seguit, a tothom que ha estat a Pastuira, durant els quatre anys possibles, els donem els diplomes i les pilotes de bàsquet de regal. Just després, aquells nens i nenes de sisè que ho desitgen, fan un discurs que provoca les primeres llàgrimes tant de nens com de monitors. Un cop eixugades les llàgrimes comencem la última i més esperada disco de totes. Es balla cada cançó com si no hi hagués un demà. Fins que arriba “Boig per tu” la nostra última cançó. És llavors quan sortim tots de la disco, i ballem tots junts sota la lluna i les estrelles, sota la mirada de les muntanyes.
Tots plegats, entre llàgrimes, ens acomiadem dels que durant 13 dies han estat la nostra segona família.
Hem gaudit de les dues experiències!
Deixa un comentari