Eloi Gabriel, professor de 2D3D
Amb els recents canvis de currículum que s’han produït a primer de batxillerat, a l’Escola hem preparat sis matèries noves seguint la proposta del departament, amb la il·lusió i l’esperança d’ampliar la visió de les noves oportunitats que ofereix el món laboral, en particular en temes d’Art i tecnologia.
A l’Ester Fulgado i a mi, l’Eloi Gabriel, ens arriba l’encàrrec de preparar aquesta matèria, de la qual, inicialment, només coneixem el títol: 2D3D i ens posem mans a l’obra. L’encàrrec en si mateix ja és una aposta, l’Ester és llicenciada en Belles Arts i jo, enginyer informàtic, per tant es tracta d’unir aquests dos móns, el de l’art i el de la ciència en una matèria que aprofundeixi en la tècnica i en la sensibilitat entre d’altres competències.
Aquesta, però, no és una experiència aïllada, veiem aquests darrers anys una tendència creixent en museus, espectacles, fins i tot en teràpies, a relacionar aquests dos móns d’una manera simbiòtica i fructífera, a continuació en cito algun exemple:
El centre d’arts digitals “ideal”, al Poblenou, s’ha erigit, des de l’any passat, en un centre pioner divulgador d’art a través de la tecnologia digital, amb exposicions tant notables com la del pintor Claude Monet o “Barcelona memòria fotogràfica” entre d’altres o la que s’acaba d’inaugurar “Dalí cibernètic”.
En aquest sentit també ens trobem experiències com la de l’artista transhumanista català Neil Harbisson, que porta a l’extrem la idea de la tecnologia implantada, amb un sensor de colors que transforma els diferents colors que capta, en ones sonores que es reprodueixen directament dins el seu cervell.
També en Pol Lombarte, exalumne de l’Escola que ha creat un NFT on exterioritza els batecs del seu cor, enviant-los a internet. A partir d’aquests batecs, a ritme variable en funció de cada moment, es poden generar patrons aleatoris que serveixin com a base per a la creació artística digital.
D’entrada no pretenem arribar tan lluny amb aquesta matèria, però sí que volem despertar inquietuds i interessos, obrint més portes a la creativat, que tenim molt present que no és patent dels artistes: l’acte de crear supera la seva expressió: podem crear en l’art, podem crear en la ciència, però podem també crear en el nostre dia a dia. Quasi bé estaríem parlant d’una actitud vital.
A 2D3D Volem promoure activament l’estil personal. Volem donar les bases tècniques acceptades i consolidades al llarg dels anys, perquè cadascú pugui desenvolupar el seu potencial artístic. No ens creiem de ningú sentències com “Jo sóc negat per dibuixar”, creiem que la clau de l’aprenentatge, també en el dibuix o en la pintura és el treball i el treball. «Ningú et pot ensenyar a dibuixar. L’educació artística falla sovint a donar per descomptat que se’t pot ensenyar a dibuixar. No es pot. Essent així, com se’n pot aprendre? No se n’aprèn, simplement es dibuixa. L’educació d’un artista és el resultat de les seves experiències amb el dibuix» (Meglin, 1999/2001, pàg. 15).
El temari de la matèria, llegit d’una manera cronològica, comença amb el disseny tradicional en 2D, això vol dir aprendre a dibuixar a través de l’esbós, l’encaixat, l’ombrejat i el refinat.
També s’aprendrà a pintar utilitzant l’aquarel·la i ens aproximarem a la teoria del color.
A partir d’aquí, projectarem aquest coneixement al disseny digital en 2D amb l’app Procreate. Gràcies a aquest treball previ s’assimila molt millor el treball digital amb pinzells, gomes d’esborrar, colors, opacitats, perspectives o capes, entre d’altres.
A partir del segon trimestre comença el treball en 3D. El disseny i el dibuix en 2D simulen una dimensió (la tercera) utilitzant ombres i perspectives. A partir del treball en 3D s’eleva el nivell de realisme dels dissenys elaborats. S’utilitza com a eina principal el Blender, programa de disseny, modelatge i animació en 3D, però s’utilitzen materials de suport com la plastilina per obtenir una representació més propera a la realitat dels dissenys que es vagin fent.
El tercer trimestre es posen en pràctica tots els conceptes apresos i practicats durant els trimestres anteriors. S’elabora un projecte per equips que consisteix en la creació d’un producte que pot ser, per exemple, un cotxe volador, un disseny novedós d’una ampolla, un ratolí ergonòmic, … que haurà de destacar per una virtut que s’avaluarà de manera objectiva: la seva ergonomia, la seva utilitat, l’estètica del seu disseny o algun altre aspecte que cada equip haurà de pactar prèviament amb el professor.
Tenim la il·lusió i bona part de certesa que aquesta matèria, amb una dinàmica i uns continguts novedosos, ajudi els alumnes de batxillerat a desenvolupar les seves capacitats artístiques i tècniques i alhora pugui despertar projectes de futur personals.
La nova matèria de 1r de batxillerat que combina dos mons. Per què és una aposta pionera? quins beneficis aporta als alumnes? Com s’emmarca en l’actualitat tècnico-artística?
Deixa un comentari