Lluis Gossage i Sandra Santamarta, alumnes de 2n de Batxillerat
Els alumnes de les branques del batxillerat social i humanístic vam estar estudiant, durant el primer i part del segon trimestre, les obres de la Grècia i la Roma clàssiques, en l’assignatura d’història de l’art. A través del contingut de les obres, vam poder analitzar els mites, molts dels quals ens van fer conèixer una sèrie d’esdeveniments que s’han produït al llarg de l’història. Amb la barreja entre realitat i ficció, els fets esdevenen més atraients, sobretot quan es fa referència a éssers superiors o extraordinaris com déus, criatures fantàstiques, etc. Durant l’any passat, el Caixaforum va fer una exposició amb fons del Museu del Prado, que té la col·lecció de pintura espanyola més gran del món i una gran selecció d’obres que tracten la mitologia clàssica; titulada Art i mite. Per sortir una mica de la rutina i posar els nostres coneixements en pràctica, els professors d’història de l’art ens van portar a una visita guiada per aquesta secció del museu.
Seguint les estrictes normes de seguretat, l’organització ens va proporcionar el material necessari per la guia: un aparell d’àudio i cascs per poder seguir les explicacions.
Estant tots ja llestos, el guia es va presentar i ens va conduir fins al terrat on es trobava l’entrada a l’exposició. Abans, però, d’entrar i veure l’obres, el guia ens va proposar començar l’activitat amb un joc d’endevinalles. Ell posseïa un conjunt de targetes amb simbologia pertanyent a un déu o heroi i nosaltres havíem d’endevinar-ne la identitat. Per exemple, hi havia una targeta amb un dibuix d’un arc, ales i un cor, símbols de Cupido, el déu de l’amor. A continuació, va demanar dos voluntaris i amb ells va començar a explicar de manera introductòria la relació entre els déus més destacats de la mitologia. Després d’això, ja vam entrar a la sala.
L’exposició estava dividida en diversos temes: Una història per explicar, Els déus de l’Olimp, Esperits lliures, Amor, Desig i passió, Faltes i càstigs, Metamorfosis divines i humanes, Herois i La guerra de Troia.
En la secció Una història per explicar, el guia ens va exposar referències de la relació entre l’art i el mite i com es pot narrar diversos fets històrics a través d’aquests dos conceptes. Una curiositat interessant va ser les comparacions entre obres amb temàtica religiosa cristiana (ex. un quadre de Lilith) amb un temàtica religiosa no cristiana (ex. Venus) i les semblances que hi havia entre ells.
En Els déus de l’Olimp hi havia bustos de Zeus, Hermes, Artemis, Atenea, Dionís, Venus, Hera; i pintures barroques com Vulcà forjant els raigs de Júpiter de Peter Paul Rubens. Les explicacions excepcionals del guia ens van ajudar a entendre la visió dels artistes a l’hora de plasmar la imatge d’un déu en un llenç o pedra. Era sorprenent veure com un mateix déu era pintat de forma diferent, per exemple, per Rubens o Velázquez.
En l’àmbit Esperits lliures hi havia un grup d’obres on els déus apareixien amb personatges i éssers relacionats amb la natura i es produïen relacions lascives dins d’un context festiu. El guia ens va revelar el significat de les festes tradicionals romanes i gregues i quin déu era l’amfitrió de cadascuna. També vam poder veure com en la naturalesa es podia amagar una simbologia relacionada amb temes més lascius, com pot ser el vi o un boc.
Quant a la secció d’Amor, desig i passió, es feia referència a l’amor com “l’energia que mou el món”. Pels grecs i romans, l’amor era una divinitat, a la qual van donar els noms d’Eros i Cupido. Se sol representar com un nen amb ales portant l’arc i les fletxes, si eren d’or es relacionaven amb l’amor i si eren de plom amb l’odi. Aquesta imatge la vam veure clara amb la pintura Cupido de Guido Reni. En aquesta secció, el guia ens va mostrar els dos tipus de desenllaços que pot tenir un amor. El primer va ser un quadre de Perino del Vaga, on es pot veure dos amants molt enamorats (Psique i Cupido) en el seu casament. No obstant això, l’altre quadre ens mostrava Narcís, un noi que a causa de la seva falta de compassió amb Eco, va acabar enamorant-se del seu reflex i va morir ofegat intentant atrapar-lo.
Dins de l’àmbit Faltes i càstigs s’exhibien diverses pintures on el càstig i la fatalitat eren els temes principals. Cada càstig, però, tenia una moral adoctrinadora segons ens va narrar el guia. Per exemple, el quadre de La caiguda d’Ícar de Jan Carel van Eyck. En el quadre es pot veure com Ícar perd el control de les seves ales i es desploma cap a un penya-segat com a conseqüència de no fer cas de les instruccions del seu pare: no pujar molt alt cap al sol perquè la cera de les ales es fondria.
La secció potser més impressionant de l’exposició era Metamorfosis divines i humanes ja que hi havia un dels quadres més emblemàtics del Prado: el Rapte d’Europa de Rubens.
Ja cap al final, el nostre guia ens va ensenyar diversos bustos del herois grecs i romans de la sala dels Herois i ens va resumir la història d’alguns com Ulisses o Perseu.
Finalment, vam visitar la sala de La guerra de Troia on vam contemplar dos quadres importants: el Judici de Paris (fet mitològic que fa començar la guerra) i l’Incendi de Troia (episodi més famós; on surt el cavall de fusta).
La visita en general va ser molt satisfactòria, dinàmica i participativa. Les explicacions curoses del guia i les preguntes que ens anava fent durant les explicacions feien del recorregut per l’exposició una activitat d’aprenentatge interessant. Els alumnes de segon de Batxillerat, recomanem anar a visitar l’exposició i explorar les diverses seccions per transportar-se a les antigues Roma i Grècia.
Totes aquestes obres les podeu veure en tot detall a la web del Museo del Prado
Els alumnes dels batxillerats d’Arts i de Ciències socials van participar en una visita guiada per l’exposició d’obres de tema mitològic del Museu del Prado
Deixa un comentari