El TDAH: mite o realitat?

El trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat, també conegut com TDAH, és un trastorn del neurodesenvolupament molt freqüent en la infància i l’adolescència. 

Durant els primers anys de vida, la hiperactivitat i la falta d’atenció són els símptomes principals i més característics. Més endavant, amb l’arribada de l’adolescència, la hiperactivitat es redueix, la inatenció es manté, i es comencen a mostrar signes de mala planificació i organització. Ja a l’edat adulta, es mantenen aquests principals símptomes, amb la possibilitat d’incrementar la dificultat per assolir els objectius que un es proposa. 

El fet que, en els darrers anys, el diagnòstic d’aquest trastorn hagi augmentat de manera considerable, ha comportat que part de la societat s’hagi plantejat si es tracta realment d’un trastorn com a tal, o és simplement un invent de les empreses farmacèutiques, per tal d’enriquir-se amb la venda de fàrmacs.

Aquest va ser el punt de partida del meu treball de recerca. 

Els objectius d’aquest treball, van ser d’una banda conèixer amb certa profunditat en què consisteix el trastorn i quins són els factors que el propicien (genètics, ambientals i psicosocials). 

Amb tot però, el més important era conèixer de prop els dos punts de vista contraposats respecte del que era la qüestio inicial del projecte: El TDAH com a comerç o com a trastorn, per tal de posteriorment ser capaç d’arribar a unes conclusions fonamentades. 

En relació a la metodologia del treball, primer de tot va ser necessari un buidatge d’informació, la qual cosa em va comportar documentar-me, investigar i fer recerca sobre el tema, de tal manera que a mesura que llegia articles, llibres i documents anava definint l’índex, amb tots aquells punts que considerava transcendents i importants. Entre aquests, destaca la història del TDAH al llarg del temps, les característiques del trastorn, quins són els seus símptomes, com s’arriba al diagnòstic, quines en són les causes i  els seu tractament.

En el mateix moment que realitzava aquesta part teòrica, vaig posar en marxa la part pràctica (dues entrevistes a dos professionals del tema, amb opinions oposades). Això va suposar pensar les preguntes de les entrevistes, enfocar-les de la manera idònia en cada un dels casos, i, òbviament, establir contacte amb els dos professionals del tema. 

Posteriorment, un cop redactada la part teòrica i finalitzada la part pràctica, vaig ajuntar tota la informació, per tal de poder extreure les conclusions del meu treball. 

Després d’una exhaustiva recerca, la conclusió a la qual he arribat és que el fet que el TDAH sigui un trastorn neurobiològic, que en ocasions és hereditari, tanca les portes a pensar que es tracta d’una invenció com a tal.

Així que, la recerca m’ha permès entendre que, tot i que el TDAH és una realitat, es tracta d’un trastorn, fins a cert punt, sobrediagnosticat.

Vivim en un món i en una societat insegura, que necessita etiquetar tot allò que es troba fora del “normal”, per tal d’assolir un cert ordre, que suposi la tranquil·litat de la gent.

És cert que un diagnòstic, sempre que sigui correcte, ajuda en gran mesura a tractar el trastorn. 

Per això, inicialment s’ha de tenir la certesa absoluta que l’infant, l’adolescent o l’adult pateix el trastorn, i posteriorment aplicar un tractament multidisciplinar, que combini la medicació amb les intervencions de tipus psicosocial. Això pot produir beneficis addicionals i fer que el tractament farmacològic sigui menys necessari, fins el punt de poder eliminar-lo del tractament.

Et convido a llegir el meu treball de recerca complet. De ben segur que no hi perds res!

Voleu llegir més articles sobre treballs de recerca…? Feu clic aquí.