Sílvia Fàbregas, alumna de 4t d’ESO
Feminisme, un moviment contra el sexisme en tots els àmbits, com el social, l’econòmic o l’ideològic. Segur que n’heu sentit a parlar. Bé, és quasi impossible que no, es troba present en tot el que ens envolta: anuncis, roba, televisió… però què és realment el feminisme?
Primer de tot, vull començar afirmant que no hi ha un únic feminisme: hi ha tants feminismes com feministes, però s’han agrupat en diferents corrents, com el moviment transfeminista, el liberal, el radical… Tot i així, tots volen el mateix: l’alliberació de la dona del sistema patriarcal i l’adquisició dels mateixos drets que posseeixen els homes. També l’eliminació de micromasclismes i altres opressions que sofrim diàriament pel simple fet de no ser del sexe masculí.…
(molt) BREU Història del feminisme
Es creu que el feminisme s’inicià al s.XIII amb Guillermina de Bohemia, una teòloga que intentà construir una església només per a dones, afirmant que aquesta no ens representava a nosaltres al no haver-hi un Déu femení i ser Eva només una extensió d’Adam.
No hi ha un únic feminisme: hi ha tants feminismes com feministes,… tot i així, tots volen el mateix: l’alliberació de la dona del sistema patriarcal i l’adquisició dels mateixos drets que posseeixen els homes.
Més tard, amb l’aparició del pensament il·lustrat, començà la coneguda Primera Onada del Feminisme, on dones com Olympe de Gouges o Mary Wollstonecraft varen plantejar la desigualtat de sexes i demanaren drets matrimonials, a l’educació, al vot, al treball, etc. Una obra molt important d’aquesta etapa és “Vindicacions dels drets de la dona”.
Tot i això, no fou fins el segle XIX, amb la Declaració de Sentiments de Seneca Falls l’any 1848, que la lluita començà a ser col·lectiva i organitzada. Amb les sufragistes aparegué la Segona Onada del feminisme, un feminisme liberal. Demanaven el sufragi universal, l’accés a la universitat, a professions i càrrecs de tot tipus que abans estaven limitats només als homes i estava vinculat amb la lluita per l’abolició de l’esclavitud als Estats Units.
La Tercera Onada del feminisme, el contemporani, comença als anys 60 fins als anys 80, i es lluita contra l’estereotipatge sexual que es fa de la dona a la publicitat, art i mitjans de comunicació. També contra la violència domèstica i per la legalització de l’avortament entre d’altres. Apareix el feminisme radical, el qual opina que l’opressió de la dona va més enllà, les desigualtats són produïdes per l’estructura social que beneficia l’home: s’ha d’abolir el sistema patriarcal. Per entendre’ns: es poden donar les mateixes oportunitats a la dona i a l’home que aquesta continuarà sent discriminada (demostrat amb l’efecte Jennifer-John).
L’experiment Jennifer-John fou realitzat per la universitat de Yale i consistia en l’elaboració de dos currículums idèntics als quals només els van canviar el nom (Jennifer i John) i el sexe. Van procedir a enviar les sol·licituds a certs docents qualificats perque valoressin una de les dues sol·licituds (64 docents van rebre el d’en John i 63 el de la Jennifer) i veure a qui li oferien millors opcions. Ja us podeu imaginar quines conclusions es varen treure d’aquest estudi: a la Jennifer se li oferia un salari un 10% menor que a en John. Es va tenir en compte a l’hora de valorar els resultats tant el sexe del docent com el de l’examinat, però el primer no va mostrar cap influència, i és que les dones mateixes van valorar millor en John que la Jennifer.
Dintre del feminisme radical s’hi troben dos corrents: el feminisme de la igualtat, que creu que els gèneres són imposats i tots som simplement éssers humans, i el feminisme de la diferència, que vol acabar amb l’opressió femenina però sense agafar de referència la llibertat masculina, sinó creant un espai propi per a la dona.
Personatges molt importants d’aquesta etapa serien Simone de Beauvoir (escriptora de “El segon sexe”) i Betty Friedan (“La mística de la feminitat”).
Masclisme a la publicitat. Des de fa segles el masclisme és present a la publicitat en forma de sexualització de la figura femenina representant-la com a un objecte de desig masculí i creant la imatge de la dona perfecta com a femenina, sensible, delicada i sensual. Algunes conseqüències d’aquesta cosificació sexual serien la censura de mugrons o el rebuig cap a gent que no entra dins els “estàndards de bellesa”. Un exemple molt clar de totes aquestes característiques és la moda. I no només això, i és que els últims anys s’han convertit en tendència a botigues low-cost samarretes amb missatges feministes que realment no ho són, ja que només són creades per a generar vendes, és tot part del sistema capitalista. D’altra banda, aquest moviment ve inspirat de marques molt famoses que donaven part dels diners recopilats a ONGs (com Prabal Gurung), però aquest no és el cas en les botigues low-cost.
Molta gent creu que ens trobem ara mateix a la Quarta Onada del feminisme, on les xarxes socials hi tenen un gran paper (ciberfeminisme), i la idea del qual és qüestionar la dona blanca occidental i heterosexual com a base del feminisme. Apareix un nou corrent del feminisme, el transfeminisme, i es basa en la teoria queer. Aquesta afirma que el gènere i sexe són meres construccions socials. D’aquesta manera ja no es té el sexe de les persones com a criteri per a definir qui és l’opressor i l’oprimit i s’incorporen a la lluita altres qüestions com la raça i la religió. És a dir, el transfeminisme lluita per les persones oprimides pel cisheteropatriarcat.
Altres corrents molt importants del feminisme són l’ecologista, el socialista, el liberal i l’interseccional.
El femellisme NO EXISTEIX, és un terme que s’ha inventat el neomasclisme*. Primer de tot m’agradaria recalcar que hi ha molts tipus de mostres de masclisme. Aquest és una ideologia i actitud que promou la superioritat de l’home sobre la dona en TOTS el àmbits i no és només practicada pels homes, sinó també per les dones: NI EL MASCLISME ÉS COSA D’HOMES NI EL FEMINISME DE DONES, tot i que dins el feminisme els homes són considerats com a aliats vist que el feminisme és una lluita creada per la dona i per a la dona, que n’és l’única protagonista.
Tot i així, es pot afirmar que el femellisme teòric SÍ que existeix (amb teòric em referia a la paraula en si i el seu significat, no com el terme feminazi, que és un invent ofensiu cap al feminisme) i seria el que reprimeix i discrimina l’home per afavorir la dona pel simple fet de ser-ho. Però a la pràctica és totalment inexistent i impracticable considerant que no podria desenvolupar-se en una societat que discrimina la DONA només per ser-ho. En resum, no nego la possibilitat qe hi hagi accions que es puguin considerar com a “femellistes”, però com a moviment social seria incapaç d’arrelar.
*aquest expressa el mateix que el “masclisme de tota la vida” però amb nous continguts i discursos.
I sí, soc feminista
A la nostra societat hi conviuen diversos tipus de feminisme
Deixa un comentari