Vent metall: pedagogia i agrupacions musicals

En la primera part d’aquesta entrevista, hem conegut a vista d’ocell en Xavi i en Victor, que són els professors dels instruments de la família de vent metall de l’Escola.

Ens han parlat dels aspectes tècnics més generals d’aquests instruments, de les principals dificultats a què s’enfronten els alumnes en el seu aprenentatge i de les tècniques que utilitzen per a superar-les. També ens han explicat quines peces musicals fan servir a classe i el perquè.

En aquesta segona part de l’entrevista comencem parlant de l’instrument dins d’altres formacions musicals, així com d’altres aspectes d’enfoc més pedagògic. 

Quin paper juguen els instruments d’aquesta família dins de les formacions musicals: Xarangues, big bands, petites orquestres… ?

Xavi: -Jo contesto per l’orquestra de jazz : Juguen un paper important. Hi ha tres seccions una que és de vent-fusta, les altres dues són de vent-metall que són per una  banda quatre trompetes i per l’altra quatre trombons. El seu paper és important perquè estan tota l’estona fent melodies harmonitzades, però també de tant en tant tenen un espai per a la improvisació.

-Víctor – En el Clàssic, quan entren les trompetes i els trombons aporten molta potència, són com un “subwoofer”, emfatitzen els moments clímax, passa una mica el mateix amb la percussió.

Quin aprenentatge més calidoscòpic! com és possible assolir totes aquestes facetes, encara que no sigui de manera absoluta? Quins objectius us plantegeu?

– Víctor: – El primer any del projecte vam fer només 4t i 5è perquè els alumnes que estaven a 6è ja portaven dos anys tocant un instrument de corda. L’any passat es va ampliar a sisè també i aquest any arribem fins a 1r d’ESO. La idea és que ocupi des de 4t de Primària fins a 2n de secundària. A 4t fan una hora setmanal i a la resta de cursos són dues hores

– Xavi: – A l’ESO, quan m’arriben a mi, ja tenen una base de sonoritat, embocadura i de moltes coses tècniques, això és un regal. En altres llocs on treballo faig iniciacions i és el més dur, pot passar molt de temps fins que troben la diferència de dos harmònics.

Un dels objectius és poder tocar peces en conjunt. Tant trompetes i trombons sols com amb les cordes. Hem tingut ja aquesta experiència i quan estem tots allà all together és molt impressionant. A més, algunes de les peces que toquen són complicades tècnicament. Jo quan vaig començar no m’esperava que a final de curs estiguessin tocant peces com les que estan tocant ara. 

Altres objectius importants són la cohesió, el companyerisme, el saber tocar junts, saber estar junts… Està molt bé veure com s’ajuden entre ells i com tenen consciència de grup.

-Víctor: – Jo no puc concebre la vida sense una mica d’humor i sense jugar i això intento també portar-ho a les classes. Hi ha moments que cal ser rígid però és molt important que tots ens ho passem bé.

De vegades no sé si dir la classe de música, de trompeta, de trombó, de vent metall, perquè finalment parlem de música, de teoria musical, d’estils de música, d’epoques;  potser no aprofundint tant en totes les èpoques o en totes les peces característiques però al final saben reconèixer si una peça és funk o és rock. També és important per nosaltres motivar-los a què escoltin música. 

-Xavi: – També desenvolupen capacitats auditives, físiques… Quan no els surt un tros d’una peça, la canten i l’acaben traduint amb l’instrument, tot aquest procés els fa estar receptius i concentrats.

– Víctor: – També els ajuda a treballar la frustració. Quan una cosa no et surt i al final un dia acaba sortint, passes de ser el pitjor trompetista del món a… uah!

– Recordo un alumne que tenia moltes dificultats, no pensava que poguéssim arribar tan lluny, ara està fent sisè i toca de meravella. Les capacitats són importants però la perseverança en l’estudi també. La feina l’han de fer ells, nosaltres hi som per motivar-los i dirigir-los però al final són ells els qui fan tot el treball.

Que bé! treballeu la música, diria que des d’una vessant molt humana. Encaixa molt amb l’IPSI. Entenc que coordinar aquest treball amb les altres famílies d’instruments de l’Escola no deu ser gens fàcil. Coneixeu d’altres escoles on es pugui aprendre a tocar tants instruments? Funcionen bé?

-Víctor: -Tinc alumnes d’altres escoles que porten molts més anys que alumnes d’aquí i no estan tan motivats. Aquí fan menys hores que en altres llocs i toquen molt bé. Jo crec que l’àmbient que hi ha aquí acompanya molt

-Xavi: -Sí sí, és així com ho diu, aquí tens una hora per set alumnes, i normalment tens una hora de classe particular, en canvi la sensació és que aquí tiren molt i aprofiten molt el temps. 

-Víctor: – Aquí també, a banda dels concerts que fem, tenim oportunitats de tocar al carrer, en obres de teatre, per la festa major …

-Xavi: – Això també genera un benestar i un orgull, del fet que hagi sonat bé, d’haver superat els nervis … 

– Víctor: – Hi ha poques escoles que tinguin un projecte com el de l’IPSI i que no sigui extracurricular. Que estigui dins de l’horari escolar és fantàstic.

Em consta que la inversió que fa l’IPSI amb l’aprenentatge de la música és important, amb el que expliqueu es veu i s’entén perquè. I  què passa si t’agrada tant el teu instrument de vent metall que t’hi vols dedicar, quines opcions tens?

-Xavi: – Si toques instruments, per exemple de vent metall, i que estan a les orquestres de salsa, les orquestres de clàssic, les de jazz, funky, dixieland, música tradicional, la cobla … Tens més opcions de poder-te guanyar la vida com a músic. 

– Víctor: – El vent metall està en moltes cançons, i cançons modernes encara que sigui un so més electrònic. Jo també he tocat molt al carrer amb xarangues, algun cop fins i tot m’he trobat algun alumne. Quan veus que el teu profe també toca al carrer, això et motiva.

-Xavi: – És veritat això de les xarangues, els casals monten els seus grups de comparses amb les batucades que surten a tocar per barris a les festes. Això fa que moltes vegades, a través d’un instrument acabes trobant una penya d’amics.

Així doncs, aquests instruments en especial tenen força sortida, en el mercat musical. Va  bé saber-ho! Per anar acabant, com han anat evolucionant els vostres objectius, aspiracions i desitjos al llarg d’aquests anys?

-Víctor: -Tot i que se m’ha donat total llibertat en les classes i en especial en la part pedagògica, hi ha uns objectius que s’han de complir, i són els concerts. El cert és que està funcionant, perquè si no fos així, segur que m’haguessin dit alguna cosa i de moment tot el feedback que tinc és molt positiu.

Ho comentàvem amb en Xavi, estem creant forma. La meva idea és crear una brass band, de trompetes i trombons. Normalment també hi ha algun saxo, la tuba i la percussió, però aquesta última la podem fer una mica amb la batucada.

El meu objectiu és que a qui senti aquestes peces li agafin ganes de ballar.

– Xavi:- Tant de bo puguem muntar la Brass Band, i fins i tot una Big Band … la veritat és que tant jo com en Víctor, quan venim a treballar ens ho passem molt bé.