Eloi Gabriel, Redacció ElFil
El Xavi és de l’Empordà tot i que fa molts anys que viu a Barcelona, té una formació músical clàssica a Terrassa i també moderna al Liceu. El Víctor és de València, “terra del vent metall” i també està format oficialment en les dues vessants musicals.
Tots dos són professors de la família d’instruments de vent metall de l’Escola que en Víctor va iniciar fa tres anys i que en Xavi ara continua a partir de l’ESO.
De seguida ens posem a parlar:
– Víctor – Jo vaig.començar amb el clàssic i vaig acabar amb el jazz o modern. A les meves classes el clàssic el tinc una mica més apartat, perquè al final el modern qualsevol melodia …
– Xavi: – fa vibrar!
– Víctor: – Sí. El clàssic el toquem més amb els instruments de corda.
Així doncs treballeu amb peces més modernes, algun estil específic?
– Víctor: – Qualsevol melodia serveix, si és així mogudeta. Quan triem una melodia moderna, no clàssica, que els alumnes no coneixen mirem d’on ve i veiem que tenen milions de visualitzacions o d’escoltes … així també veuen que és una peça important. L’any passat ens va passar amb aquesta peça de Magalenha – Canta :- Ei Magalenha na na …, que molts ni la coneixien i ara de sobte, entre ells, és super coneguda.
Al final jo també penso això, si quan nosaltres vam començar estàvem tan lluny de Beethoven, i a mi ara m’agrada molt Beethoven, per què no aprofitem això que escolten ara i a partir d’aquí expliquem “- Mira això que escoltes, ja ho feia Beethoven …. hahahah!”. Ens hem d’adaptar, no és la meva opció preferida però ho hem de fer, hem de fer que les classes siguin una festa.
També passa que si les famílies senten que toquen una peça una mica més coneguda, es crea un vincle entre ells.
-Xavi:- Sí, però això de l’orquestra és un súper engranatge d’instruments, la barreja dels quals fa que soni tot tan espectacular i increíble … però també és cert que el ‘nano’ que se’n va a casa, i que per aportar la seva part a l’engranatge, ha de fer “x” compassos amb notes llargues, li resulta molt menys divertit que tocar la melodia de la Magalenha.
-Víctor:- Jo a primària, ara treballo més la melodia a l’uníson, però hem acordat amb el Xavi, que ara a l’ESO uns faran acompanyament, uns altres melodia i anirem canviant el rol. Ara, quan toquem amb les cordes nosaltres fem l’acompanyament i ells porten la melodia, no sé.
– Xavi rient: – Per això diuen que amb la tuba, quan els surt el Do i el Sol, ja poden anar a fer un concert .
Va! no serà tant … Per cert, quins instruments engloba la família d’instruments de vent metall
– Víctor: – Aquesta família inclou la tuba, el trombó, la trompa i trompeta. Tenen en comú que el broquet on posem els llavis per poder emetre el so, està feta de metall. D’aquí el nom de vent i metall, perquè es bufa per poder-la fer sonar i té una embocadura feta de metall. Els instruments d’aquesta família es toquen tots amb pistons, que són com vàlvules, excepte el trombó, que és una vara.
A l’IPSI tenim trompeta i trombó. Jo ja havia fet un altre projecte que tenia trompetes i trombons i que funcionava bé. Tot i que s’escriuen en claus diferents i canvia la posició en la manera de tocar, són instruments molt semblants. Combinen molt bé perquè tenen registres diferents, un és més agut i l’altre més greu.
Sembla, però, que cal bufar molt fort i tenir uns bons pulmons per fer sonar aquests instruments, com us ho feu amb nens tan petits?
– Xavi: – No cal fer un gran esforç per fer sonar aquests instruments, ni tenir una gran capacitat pulmonar, és un tema més tècnic que comença per col·locar bé els llavis. Hi ha nens que sense dir-los res, els dónes la trompeta o el trombó per primera vegada i el fan sonar, sobretot si són de València! – bromeja en Xavi i segueix – Què fan cinc músics valencians donant voltes a un piano – pausa – buscant el lloc per on bufar …
Bromes a part, el tema de bufar és una cosa molt natural, de petits bufem una ampolla o una canya per fer-la sonar de manera natural. A classe, al principi seguim amb aquesta idea, juguem a veure qui és capaç de fer més estona l’elefant i al final no se n’adonen i ja l’estan fent sonar.
És clar, però, que al ser més petits, no podran tocar amb tanta força, ni el so serà tan clar o tan nítid, tot i així, hi ha casos de nens que els sents tocar i no diries que tenen vuit anys.
Sorprenent. A què ve l’acudit de València?
Doncs que a València hi ha molts músics que toquen aquesta família d’instruments, són músics molt bons, i estan en les millors orquestres simfòniques del planeta. A nivell tècnic és molt bèstia. Suposo que això ve per la cultura de les bandes que tenen per allà.
El que passa a les bandes és que es comparteix la música, no és com estar a casa sol tocant un instrument per tu mateix.
També m’atreia molt d’aquest projecte la idea de poder crear una petita família, ja no sols de vent-metall sinó també amb les cordes. Fem moltes coses conjuntament va d’això, de companyerisme. Jo intento anar més enllà de tocar un instrument a casa, perquè la música també està per compartir.
La música és per compartir, totalment d’acord, però cal que soni una mica, no? Són difícils d’aprendre a tocar aquests instruments? Quina és la dificultat més gran que poden presentar?
– Víctor: – Hi ha algunes limitacions físiques, per exemple si no tens els braços prou llargs serà difícil tocar el trombó, o si no tens envergadura, et costarà aguantar la tuba, el tema del llavi, la potencia per les notes agudes, com posar els dits … tenim limitacions de notes, de tesitura … són quatre coses.
Al final, però, veiem que si hi ha motivació s’acaba superant tot, hi ha trombons de plàstic que pesen menys, no és el mateix però per començar ja va bé.
El primer any, encara que les notes no sonin ben afinades no passa res, ja ho van agafant amb el temps.
Per tant, totalment superables, només cal posar-hi ganes. Després caldrà aprendre a tocar en grup. Us sembla si fem una pausa i seguim xerrant després del cafè?
Podeu seguir la segona part de l’entrevista en aquest altre article.
Que si toquem el trombó a l’Escola? Doncs és clar que sí!
Albert says
Espero que seguiu donant classes de vent metall als futurs alumnes!