Els alumnes de 5è, el 28 d’octubre, vam fer l’obra de la castanyada a l’Escola, titulada Un sopar de gala i de por. El procés va començar dues setmanes abans. El Dani Klamburg ens va presentar la idea de fer una obra de teatre, tots els voluntaris es van reunir per decidir els papers i els horaris d’assaig. A continuació ens van explicar la història més detalladament.
La trama consistia en una entrega de premis en un sopar monstruós… Tots els monstres es van reunir i van parlar de qui guanyaria el guardó del més malvat. De cop, van arribar els alumnes d’IPSI, els monstres es van quedar sorpresos… què hi feien aquells nens? A poc a poc els alumnes d’IPSI van anar explicant històries que ridiculitzaven els monstres i, juntament amb les històries, els monstres anaven marxant. Finalment, només van quedar els alumnes d’IPSI i van guanyar el guardó! Aquesta va ser la història, a continuació us detallem com va ser la preparació.
A la primera trobada vam fer la distribució dels papers de cada actor i actriu. No va ser gaire difícil perquè els nens i nenes no van voler un mateix personatge i no hi va haver discussió però, així i tot, vam haver de fer uns quants canvis d’última hora. Al final tothom va quedar molt satisfet amb el seu personatge. El repartiment va sortir millor del que s’esperava.
Els primers dies ens vam dividir en dos grups, un practicava el ball i l’altre l’obra. Durant aquests dies el Dani Klamburg va escriure els guions en un tres i no res. Si alguna persona no podia memoritzar el guió o alguna paraula, es canviava, al final ningú no va tenir problemes. També practicàvem la projecció de veu i la manera de dir el text, vocalitzant i parlant a poc a poc. Els que preparaven el ball també practicaven i, paral·lelament, els músics assajaven amb els seus instruments.
Hi va haver algunes dificultats en els horaris d’assaig. Com per exemple, els nens que no podien anar als assajos per extraescolars o perquè anaven a dinar a casa alguns dies, els van haver de donar papers nous a última hora. Aquest fet, que podia semblar un entrebanc, no va dificultar el procés de realització de l’obra. En definitiva, no hi va haver cap problema a l’hora de fer l’espectacle.
Era tot un desafiament coordinar-se i practicar tots junts, per la quantitat de gent, és veritat que va ser molt divertit treballar tots alhora, però també era difícil estar tots en silenci i concentrats. En certs moments de l’obra hi participaven músics en directe, va ser una gran contribució per part d’ells, però hi havia uns certs reptes com: adaptar la partitura a tots els instruments i fer que vent-metall i corda sonessin espectaculars.
Va ser complicat aconseguir que en el ball tothom pogués estar visible per a tot el públic, ubicar els ballarins al pati blau ho va fer possible, així que al final ho vam aconseguir.
L’assaig final va ser també una prova de vestuari, per veure què podíem millorar i com podíem pentinar-nos. La localització de l’obra va ser al nostre pati gris i el ball al pati blau just a sota. Es van definir les posicions del ball i de la taula. Vam practicar com parlar amb el micro, entre altres coses. En definitiva va sortir molt bé.
El 28 d’octubre tots els actors i actrius, en arribar a la classe, ens vam afanyar per canviar-nos i fer un últim assaig de l’esperada obra que faríem davant de tots els alumnes i professors de primària d’IPSI. L’espectacle el vam haver de fer dues vegades, la primera davant de primer, segon i tercer i la segona davant de quart, cinquè i sisè. Es notava molt nerviosisme a l’ambient perquè alguns actors també eren músics i això generava certs moments de neguit. El fet de treure’s els complements per sortir del personatge durant una estona i fer de músic, era complicat.
En últim lloc, volem explicar la nostra opinió. Creiem que va ser molt divertida tota l’experiència, tot i això, hi va haver problemes i alguns reptes a l’hora d’assajar. Creiem que aquest va ser un projecte per gaudir-ne tots, aquest punt implica que l’adaptació dels guions va ser molt bona, cosa que agraïm. I per acabar, creiem que el ball final va ser molt emocionant, tant per al públic com per als actors. I a més, volem agrair a tots els músics que van col·laborar a l’hora d’assajar i es van adaptar a tots els canvis que vam fer durant l’obra.
I sobretot donem les gràcies al Dani Klamburg, pels guions i la direcció de l’obra, a la Meritxell Adrover, que va encapçalar el tema del ball i a tots els professors que van col·laborar en aquesta obra. I també, als mestres de música, la Laura Nogueras, la Blanca Coll, en Víctor Martínez i l’Oriol Mora.
Nosaltres, els alumnes de cinquè, concretament, ens ho vam passar molt bé i tot i que va ser difícil, vam passar vergonya i ens vam fer embolics, va valer la pena i ho repetiríem una, dues, tres, quatre, cinc, sis, set, vuit, nou, deu i mil vegades.
Al final va quedar tot com esperàvem o millor, aquesta experiència la recordarem tota la vida, això segur.
Deixa un comentari