Un mètode educatiu: més enllà d’un projecte acadèmic

El treball de recerca és un projecte de gran importància per als alumnes de batxillerat, i no només a nivell acadèmic, sinó també a nivell personal. De fet, aquest projecte el podria arribar a considerar el primer projecte “professional” que he fet com a alumna, ja que m’ha obligat a involucrar-me més en el món adult, a extreure informació de diferents fonts que anteriorment no em plantejava i fins i tot a contactar amb persones adultes per tal d’obtenir més informació. Des d’un principi, vaig saber que per tal de poder realitzar aquest projecte amb èxit, hauria de dedicar-hi molt de temps, així que una bona elecció del tema del treball era essencial. Sincerament, aquesta elecció no va ser gens fàcil, ja que volia fer un tema que de veritat m’interessés i em motivés. Finalment, després de mirar diferents opcions, vaig pensar en fer alguna cosa relacionada amb el sistema educatiu, més concretament, vaig decidir crear un mètode educatiu, el meu propi. Sempre he sentit interès i curiositat per aquest tema, i el fet de no saber-ne gaires coses (ja que mai he estudiat pedagogia ni mai ningú no me n’ha explicat res) era un punt a favor a tenir en compte, ja que així podria adquirir coneixements que d’altra manera, mai obtindria.

Així doncs, en començar el treball vaig decidir proposar-me una sèrie d’objectius a complir durant la realització del treball, entre els quals hi havia: entendre el funcionament del sistema educatiu a Catalunya, conèixer les innovacions pedagògiques actuals i, finalment, ser capaç d’aplicar tot el coneixement adquirit per proposar el meu propi mètode. D’aquesta manera, si al finalitzar aquest treball havia complert aquests tres objectius voldria dir que hauria adquirit molt coneixement sobre el tema proposat i que hauria estat capaç de crear el meu propi mètode. Tanmateix, el que no esperava era que fent aquest treball aprendria tant, i quan dic aprendre no em refereixo només a coneixements sobre l’àmbit educatiu.

En primer lloc, aquest treball m’ha fet recercar no només en el sector educatiu o pedagògic, sinó en molts altres àmbits que no m’esperava. He investigat sobre aspectes més científics, com el tema de la neurociència educativa, o sobre aspectes relacionats amb la psicologia i com aquests afecten a l’hora d’aprendre.

En segon lloc, per poder realitzar aquest treball amb èxit, com que el tema escollit era un tema del qual jo en sabia poques coses, he necessitat posar-me en contacte amb professionals que treballessin en l’àmbit educatiu, per tal d’ampliar la meva base teòrica, adquirir més coneixements sobre el tema, i poder-los aplicar a l’hora de fer el meu propi mètode. 

Finalment, aquest treball m’ha fet plantejar-me preguntes que anteriorment no m’havia fet mai, i les reflexions que han sortit d’aquestes preguntes m’han fet aprendre més que qualsevol altre treball. Preguntes com què és l’educació, què entén la societat per educació o la importància que té en una societat com la nostra, m’han ajudat molt a l’hora de realitzar el meu treball. Per una banda, l’educació és un tema molt important i necessari per tal de poder viure en societat, i és que per mi l’educació no és només una arma per canviar el món, sinó que és un requisit indispensable que tothom necessita tenir, i ha de tenir per poder anar pel món. Actualment, ens enfrontem a un tipus de societat que avança de manera espectacular i els canvis que s’estan produint en alguns sectors són de real importància. Però aquests canvis no són el problema, el veritable problema és com actuem nosaltres davant d’aquests canvis, i com actuarem davant de tots els que vindran en un futur, estem preparats per afrontar-los? La resposta a aquesta pregunta recau en l’educació, ja que depenent de l’educació que es proporcioni als infants, aquests enfocaran els canvis d’una manera o d’una altra, i com millor sigui l’educació que els proporcionem, cap a un lloc millor anirà la societat. Així és que, el futur de la societat, i d’aquest món, contràriament al que sentim a vegades, sí que està a les nostres mans, i més concretament, està en mans de l’educació. Tal com deia Paulo Freire: “L’educació no canvia el món, canvia les persones que, en un futur, canviaran el món.”

Per altra banda, per poder fer aquest treball vaig reflexionar molt sobre què és l’educació que, des del meu punt de vista, és proporcionar eines als alumnes perquè aquests les puguin utilitzar per afrontar i resoldre diferents situacions, entenent com eines les capacitats, habilitats i valors desenvolupats durant el procés educatiu. Si en parem a pensar, en els últims 10 anys, el món ha canviat en tants àmbits, i tant ràpid, que fa certa por. Aleshores em pregunto, si el món està evolucionant i patint canvis tan pronunciats, com pot ser que l’educació segueixi pràcticament igual? Les capacitats que es necessitaven fa 10 anys per resoldre situacions són les mateixes que es necessiten actualment? Evidentment no, actualment disposem d’eines molt més desenvolupades que anteriorment, i és per això que el concepte d’educació hauria d’anar lligat al concepte d’actualitat, i un mètode educatiu s’hauria d’anar actualitzant constantment.

En conclusió, l’experiència de treball de recerca ha estat enriquidora en tots els aspectes, però si he d’escollir, definitivament, amb el que em quedo d’aquest treball no és amb el resultat en sí, sinó amb tot el procés que he anat seguint i amb tot el que he anat desenvolupant al llarg del treball. Com he dit anteriorment, he après que l’educació, al final, és proporcionar eines per tal que els alumnes puguin afrontar situacions al llarg de la vida, i crec que aquest treball m’ha proporcionat eines que mai abans m’havia plantejat.

Vols llegir més sobre TRs?