Paula Ramió, alumna de 2n de Batxillerat
Durant l’etapa de batxillerat, els alumnes han de realitzar un treball, l’anomenat treball de recerca, que té una durada d’un any i un pes significatiu en la nota final de batxillerat. El treball es duu a terme de manera individual i, majoritàriament, fora de l’escola. Cada alumne té assignat un tutor que el podrà guiar, no obstant això, més enllà del contingut en si, l’objectiu del treball de recerca és potenciar la maduresa, la responsabilitat i que l’alumne aprengui a executar tasques noves i importants de manera individual i autodidacta, sense que algú digui què i com s’ha de fer. L’alumne té molta més llibertat en referència al contingut que en la resta de treballs que es realitzen a l’escola. Això suposa un gran repte per als alumnes, que sempre han estat guiats per ordres i s’han acostumat a la mecanització de procediments concrets. Així doncs, tota la llibertat de què es disposa suposa assumir la responsabilitat de les decisions preses en el treball.
Quant al meu cas, vaig escollir un tema que em semblava interessant i que era bastant desconegut, el dibuix científic. A més, recollia coneixement de dues branques molt distintes: art i ciència. Havent cursat moltes matèries científiques al llarg de la meva escolaritat i poques d’artístiques em vaig trobar davant un buit de coneixements que podia condicionar negativament el meu treball. Al principi va ser difícil trobar com podia estructurar de manera coherent el treball, com plantejar-lo i com realitzar-lo. Després de plantejar la hipòtesi inicial, em vaig preguntar quins temes havia de tocar el treball i com s’havien d’organitzar. Tots aquests dubtes els vaig resoldre després d’assistir a conferències, escoltar a experts i començar a llegir sobre el tema, amb la qual cosa vaig trobar l’enfocament adequat.
És vertiginós sentir que no hi ha cap guia i que no saps per on començar, tanmateix és la manera d’aprendre a ser un individu independent i resolutiu davant el desconegut. Una altra cosa que també va suposar un repte en el meu cas va ser la maquetació del treball final, atès que hi havia molts criteris que podia seguir a l’hora d’inserir fotografies, textos, peus d’imatge, etc. Informar-se i ajudar-se pel tutor moltes vegades també és de gran utilitat, com ho va ser per mi en aquest cas. Vaig rebre unes recomanacions referents als programes d’edició i una classe ràpida de com manejar-los, que em va permetre donar el toc últim al treball, el qual va ocupar-me moltes hores davant la meva ignorància en usar programes d’aquell tipus per primera vegada.
Un altre repte va ser demostrar gràficament la hipòtesi, és a dir, que la fotografia no podia substituir al dibuix científic. Una vegada havia acabat tota la part teòrica i reflexiva del treball, així com havia redactat les conclusions i havia demostrat la hipòtesi, volia també mostrar gràficament la certesa que tenia, perquè en la hipòtesi es comparava l’ús de fotografies amb el de dibuixos, i la demostració més directa, perceptiva i representativa era la gràfica. Així doncs, en comptes d’agafar una il·lustració i una fotografia qualssevol, no fetes per mi, vaig decidir comprovar la hipòtesi per mi mateixa i vaig dibuixar i fotografiar un peix en funció del que havia après al llarg de la realització del treball. El resultat va ésser satisfactori, com tot el treball en si, fruit de moltes hores i molt d’esforç invertits en un projecte al qual, un cop acabat, se li acaba agafant una estima considerable.
Finalment, la clausura del treball va arribar quan s’havia d’efectuar la presentació. Com a l’inici del treball, costa situar-se i saber què s’ha de prioritzar a fi que s’entengui com ha estat realitzar el treball, a causa que només es disposa de vint minuts com a màxim per a tota la presentació. Pot semblar molt, ara bé, un cop has estudiat i treballat tan profundament un tema podries estar hores i hores parlant-ne sense adonar-te’n. D’aquesta manera, la presentació del treball comporta sintetitzar i donar prioritat a l’essencial i a la resta no.
El treball de recerca és una iniciació al món adult, el de l’autosuficiència i de ser resolutiu. Es prepara l’estudiant per enfrontar-se a reptes semblants als que hi ha a la universitat i al món de la recerca, així com al món laboral en general. No s’ha d’oblidar que això és molt favorable per l’alumnat, perquè a part del foment de l’esforç, en la resta del procés d’escolarització no hi ha cap altra activitat que desenvolupi els aspectes de llibertat i responsabilitat com ho fa aquest treball. No disposar d’una pauta ens posa a prova, trobar-nos davant el perill ens fa reflexionar i assumir altra vegada que, el fracàs o l’èxit el signem amb el nostre nom i per això ens interessa esforçar-nos al màxim i que el resultat final sigui el millor possible. Tot el procés del treball de recerca es basa en aquests valors i, tot i que és cert que es té a disposició l’ajuda del tutor, tant la hipòtesi com el plantejament del treball, la presentació, etc. es regeixen per la individualitat i per aprendre a saber prendre riscs de manera personal.
Per veure més articles sobre els treballs de recerca de 2n de Batxillerat d’aquest curs, cliqueu aquí.
Què aporta realment a un alumne realitzar un treball extens com el de recerca?
Deixa un comentari