Com cada any, els alumnes de 1r de Batxillerat s’enfronten al treball de recerca, en el qual han d’aprofundir en un tema del seu interès al qual hauran de dedicar alguns esforços. És un projecte que es comença a mitjans del primer curs i s’acaba el segon curs de Batxillerat. És un treball que s’ha d’encarar amb paciència, vist que es va topant amb molts problemes ja en els primers passos. Durant la tria del tema ja es poden cometre errors, com seria escollir un tema del qual no hi ha massa informació ni a la xarxa ni als llibres. Com es pot veure, doncs, no és només agafar una qüestió que sembli interessant sinó també que tingui una gran quantitat d’informació darrere. Per aquesta raó, vaig escollir pel meu treball de recerca: l’evolució del sistema immunitari humà. En altres paraules, en aquest treball s’hi pot trobar els aspectes més importants de la immunitat humana, és a dir, com el nostre cos es protegeix de les malalties, i també com s’han arribat a obtenir certs mecanismes de defensa, mitjançant un procés evolutiu (a partir d’un ancestre llunyà fins a l’ésser humà).
Un tema com aquest, cada vegada més present en les nostres vides arran de la pandèmia, podria semblar fàcil de redactar i aprofundir, però no va ser així. Quan s’escull un afer on hi ha molta recerca científica en procés, pot ser difícil tant entendre el que expliquen els articles científics, els blogs o els llibres d’immunologia, com poder discernir si el que s’està llegint té una base científica o és fals. Es busca un treball curiós de llegir però també rigorós amb la informació.
A poc a poc, vaig anar aprofundint, cada vegada entenent millor com funcionava el cos humà, com es protegia i com vam arribar a tenir els mecanismes de defensa actuals partint d’un organisme microscòpic.
Com més coneixia, més m’adonava que la meva hipòtesi: potser els individus que viuen en un mateix ambient tenen els mateixos mecanismes de defensa perquè estem rodejats dels mateixos microorganismes; no era certa.
A partir d’aquí, s’havia d’encarar el treball d’una forma diferent i buscar una solució, per això vaig recercar les raons per les quals la meva tesi era falsa. En vaig trobar quatre de principals que em van permetre entendre millor el nostre sistema immunitari i la seva relació amb el medi extern. Potser si no hagués hagut de refutar la meva hipòtesi, no hauria après tan bé el funcionament d’aquest sistema.
A més a més, a banda d’una part teòrica, també s’ha de presentar una part pràctica que vaig utilitzar com a suport per poder acabar d’entendre per què la hipòtesi no era certa. Vaig aprofitar per fer preguntes que no es podien trobar a les xarxes, i també per poder fonamentar les meves conclusions en declaracions d’experts del camp de la immunologia i l’evolució.
Tot el treball no només va servir per assimilar autodidàcticament dues branques de la biologia sinó també per definir un pensament crític: poder decidir si la informació que es posa en el treball és certa o no.
Per acabar, el treball de recerca obre les portes al món universitari i adult. L’objectiu és que l’alumne pugui aprendre de manera diferent a com està acostumat, on ell mateix ha de traçar el seu camí, ja no anirà acompanyat, un fet que pot ser tant negatiu com positiu. Durant el treball hi ha un procés de maduració al qual potser no es dona importància però, realment, és una de les bases d’aquest projecte.
Deixa un comentari