Segur que tots heu estat alguna vegada mirant les estrelles, com aquests petits punts brillants il·luminen el cel nocturn. Però, us heu preguntat mai què passaria si una estrella explotés a prop de la Terra? Seria com una pel·lícula de ciència-ficció? O bé seria un espectacle de llums?
Bé, quan certes estrelles arriben al final de la seva vida desencadenen en una explosió estel·lar extremadament poderosa i brillant anomenada supernova. De fet, aquesta explosió pot alliberar tanta energia com la que produirà el Sol al llarg de tota la seva vida. Com bé diu Neil deGrasse Tyson en un dels documentals de COSMOS: “Les supernoves són els forns còsmics on es forgen els elements que componen la nostra vida quotidiana. Si una supernova ocorregués prou prop de la Terra, seria un esdeveniment devastador que canviaria radicalment la vida en el nostre planeta”.
Així doncs, les supernoves juguen un paper crucial en l’univers, ja que alliberen els elements més pesants a l’espai, incloent-hi elements com l’or, l’argent i el plom, que es formen durant l’explosió. Aquests elements enriqueixen l’entorn i poden contribuir a la formació de nous sistemes estel·lars i planetes. Però, a la vegada, tal com es mostra en aquest treball, podrien provocar l’extinció massiva de la vida com es coneix avui dia.
Alguns dels efectes físics considerats en el treball són: els isòtops radioactius, la radiació i els rajos còsmics. En primer lloc, les supernoves poden generar isòtops radioactius a causa de les altes temperatures i pressions durant les seves explosions. Alguns d’aquests isòtops arriben a la Terra i s’utilitzen per a la datació d’objectes i investigació científica. El 60Fe és un isòtop important per a la datació, i s’ha trobat al fons del mar, la neu antàrtica i la Lluna, indicant que encara rebem restes de supernoves a la Terra. En segon lloc, les supernoves també generen una radiació intensa que pot comportar diversos perills per als sistemes planetaris propers. Aquesta radiació inclou una explosió d’alta intensitat d’UV i gamma, així com raigs X suaus. Finalment, també poden generar raigs còsmics i augmentar els nivells de metalls a l’espai interestel·lar.
Per la part pràctica del treball vaig fer l’anàlisi de quatre estrelles properes a la Terra, veient si tenen possibilitats d’esdevenir supernoves i, si ho fessin, si tindrien efectes a la Terra o no. Una vegada analitzats els resultats d’aquestes quatre estrelles, de les quals 3 d’elles són les més probables per esdevenir supernoves a prop de la Terra, vaig arribar a la conclusió que només hi ha dos casos: Betelgeuse i Gamma Velorum que explotarien prou prop de la Terra per ser visibles a ull nu. El cas més incert és el de Sírius, ja que és improbable que acabi la seva vida en forma de supernova, però d’una manera o de l’altra s’espera que aquesta estrella segueixi fusionant protons durant molts més anys. Així doncs, podem dir que actualment no estem amenaçats pels efectes de cap supernova. Tanmateix, l’espai és canviant i, per tant, no s’ha de parar de fer estudis de les estrelles que ens envolten perquè tenen un poder més gran del que ens imaginem sobre nosaltres.
A més a més, per complementar el treball, també vaig fer un estudi de la corba de llum d’una estrella variable, és a dir, una estrella que varia la seva magnitud al llarg del temps. Amb l’ajut del programa informàtic Tycho i de les imatges que em va proporcionar l’astrònom Josep Maria Bosch, vaig poder crear unes corbes de llum que corresponen a tres nits del febrer del 2019. Un cop vaig tenir la corba de llum final, tocava analitzar els resultats. Resulta ser que l’estrella que vaig analitzar era clarament una estrella polsant i, en cap cas una estrella de cataclisme com podria ser una supernova.
En conclusió, podem estar tranquils perquè actualment no estem davant l’amenaça de cap supernova; tanmateix, aquest estudi només inclou 4 estrelles dels milions que hi ha l’espai, per tant, hem d’estar sempre alerta astronòmicament perquè l’espai ens pot arribar a sorprendre.
Deixa un comentari