Ares Salomó, alumna de 2n de Batxillerat
Aquest treball de recerca tracta sobre la història d’una antiga fàbrica de filats i mantes que es va erigir a Senterada, als Pirineus catalans, fa un segle i mig, concretament l’any 1876, i l’activitat de la qual va durar gairebé un segle.
El treball de recerca està estructurat de manera que es fa una profunda indagació en el context històric de l’època, així com els antecedents tèxtils de la fàbrica i el seu funcionament, mitjançant l’anàlisi de fonts documentals primàries i secundàries per, finalment, determinar quins van ser els vertaders motius darrere el tancament d’una indústria que havia estat de les més grans del territori i descriure en quin estat es troba actualment.
En primer lloc, trobem una introducció en què es descriuen els motius pels quals es va decidir dur a terme aquest treball de recerca sobre un tema tan particular i desconegut com resulta ser l’antiga fàbrica situada a recer del riu Bosia, en un poblet anomenat Senterada. A partir d’aquí, el lector descobreix que els objectius eren més morals que no pas pedagògics; una història de cinc generacions que han compartit vida sota el mateix sostre de l’edifici fabril, i a les quals es vol rendir honor pel gran impacte que van produir a l’economia i societat del Pallars Jussà dels segles XIX i XX.
Després de realitzar un escrit en què es descriu la metodologia a seguir, principalment fonts bibliogràfiques i documents primaris sobre la fàbrica, i l’estructura que prendrà el treball; una de les parts més difícils, puix que és necessari que tot quedi lligat, perquè en tractar-se d’un treball històric, prescindir d’un apartat podria provocar malentesos en els següents.
Un cop duts a terme aquests primers passos, és el moment d’entrar de ple en el treball. A partir de recerca majoritàriament bibliogràfica, s’elabora una cronologia del Pallars Jussà en l’època en què la fàbrica va estar en funcionament, és a dir, els segles XIX i XX. Es descriu tant la demografia com la situació econòmica del Pallars de l’època, ja que més tard servirà per introduir i comprendre com va ser possible el sorgiment de la fàbrica de mantes. Per acabar de contextualitzar històricament la fàbrica, s’introdueix la cultura llanera pallaresa, una tradició que va viure la seva màxima època d’esplendor abans que es formessin les fàbriques llaneres, i que va morint a mesura que passen els anys i avança la industrialització.
Tot seguit, és el moment de parlar de la fàbrica de Senterada; un edifici que impressiona per la seva façana modernista, pel seu estat de conservació, i per la veritable joia de la fàbrica: la roda hidràulica de fusta, única en tot Catalunya.
S’analitzen tots els antecessors i l’evolució que va patir la fàbrica fins al moment de tancar; com passa de ser un simple complex fabril a esdevenir una fàbrica tèxtil amb una piscifactoria i diverses tendes arreu del Pallars, amb l’annexió d’una fàbrica a la Pobla de Segur, i com dóna llocs de treball a la major part de la gent del territori, esdevenint un element cultural clau en el Pallars. Tal com encara recorden els testimonis de l’època daurada de la indústria Salomó, “no hi havia cap casa del Pallars on faltés una manta de la fàbrica de Senterada”.
Finalment, el treball conclou amb el tancament de la fàbrica, on s’estudia el procés de tancament que va patir aquesta indústria, com es va reobrir en forma de casa rural, i el gran futur que l’espera: la museïtzació.
Es tracta d’un treball en el qual hi predomina una gran quantitat de recerca bibliogràfica, tant de fonts primàries cedides per la mateixa família, com de fonts secundàries que parlen de l’edifici fabril. Va esdevenir una recerca difícil pel fet de no ser un subjecte popular més enllà del Pallars, limitant així les fonts de recerca, i a causa de la gran pèrdua de documentació després de les diverses riuades que van sacsejar el complex.
Així i tot, va resultar un treball realment trencador; va permetre promoure novament en el Pallars el que un cop havia estat una potència econòmica i rememorar aquells que hi van tenir una connexió laboral o familiar.
Des d’aquí pots accedir a més articles sobre treballs de recerca de Batxillerat
La memòria de la família Salomó lligada a una antiga fàbrica de filats i mantes que es va erigir als Pirineus catalans
Gemma says
Quina il.lusió veure la recerca feta en el llegat familiar! Molt bona feina !!