L’Orquestra de l’Escola

 

Avui estem amb en Joan Cantarell, professor de música i director de l’orquestra de l’Escola, amb qui parlarem sobre la seva trajectòria, els reptes que té l’orquestra, els alumnes que hi participen… Moltes gràcies per venir.

A vosaltres per convidar-me.

Ens pots explicar a grans trets la teva trajectòria professional fins arribar a ser director de l’orquestra de l’escola?

Bé, per arribar a ser director de l’orquestra de l’Escola s’ha de ser director. La meva trajectòria comença quan  començo a estudiar música, piano i  violoncel, de ben petit, a l’Acadèmia Marshall de Barcelona. Poc a poc, em va començar a interessar la direcció d’orquestra. Aleshores comences a veure que necessites molts més coneixements que els que et dóna l’aprenentatge instrumental normal i que necessites conèixer tot el que envolta la música: els conceptes teòrics de la música etc.

Vaig marxar a Viena a la Hochschule für Musik, on vaig passar-m’hi quatre anys, molt fructífers i interessants, i on vaig poder conèixer tota la cultura centreeuropea de primera mà: les millors orquestres del món, els millors cantants del món, el millor teatre d’òpera d’Europa, com també els millors directors del món. Cada vegada que anaves a un concert era com anar a classe. Després vaig optar per continuar a Anglaterra i vaig entrar a la Royal Academy of Music de Londres, on el professor més important era Sir Colin Davis. Vaig estar-hi tres anys i m’hi vaig diplomar. Mentrestant, vaig fer cursos de perfeccionament a l’Acadèmica Chigiana(Siena, Itàlia), on vaig tenir la sort de poder aprendre amb mestres com Leitner o Ilya Muisin del Conservatori de Sant Petesburg i amb un dels seus deixebles, que actualment és un dels més importants directors d’orquestra del món, Valery Gergiev, director del teatre Mariinsky de Sant Petersburg.

Aquesta ha estat la meva formació acadèmica. Ara bé, què vol dir ser director? Què es necessita per ser director? Cal estudiar moltíssim, dedicar-s’hi moltes hores; com el nedador que hi dedica molta estona, set hores al dia; un director professional també, ha de treballar molt durant molts anys. La direcció d’orquestra és molt lenta: molts anys d’estudi, d’anar agafant coneixements gradualment que permetin posar-te davant d’un col·lectiu i treure’n un profit. Quan vaig começar a treballar aquí com a professor de piano, teoria i harmonia, al cap de poc, l’Òscar em va proposar prendre la direcció de l’orquestra de l’Escola.

Com és dirigir una orquestra? Què se sent? Quina complexitat té?

Dirigir una orquestra és molt enriquidor. Per començar, la gent pot pensar “Quin plaer deu sentir el director al davant de tanta gent”; sí, és cert. Deixant de banda això, però, dirigir una orquestra vol dir que un director, que és qui té la idea musical de com ha de funcionar, ha de poder-ho transmetre.

La batuta d’un director no sona, qui toquen són els instrumentistes  i tu els has d’encoratjar, controlar, inspirar, corregir… així, poc a poc i entre tots es forma una interpretació unitària de l’obra, amb un segell personal.

La batuta d’un director no sona, qui toquen són els instrumentistes  i tu els has d’encoratjar, controlar, inspirar, corregir… així, poc a poc i entre tots es forma una interpretació unitària de l’obra, amb un segell personal. Això seria dirigir una orquestra. Però les primeres vegades que et poses davant d’una orquestra t’agafa un atac de por perquè penses: “Aquí, amb tanta gent com hi ha, no sents d’on ve el so i tot és fort i confús”. Poc a poc, vas aprenent a distingir, a detectar d’on venen els problemes i com pots ajudar tu.

Qualsevol persona podria acabar dirigint una orquestra?

No, jo crec que no, perquè una cosa és voler dirigir i l’altra és poder dirigir una orquestra. Qualsevol persona pot ser futbolista i jugar amb el Messi? No. Ara bé, a tothom li agradaria poder-ho fer?

 

Probablement sí. Quina diferència trobem? Una persona pot jugar a futbol amb un caire més amateur, per passar-ho bé. Dirigir una orquestra és quelcom més professional, depèn no només de les aptituds musicals de la persona, sinó també d’unes qualitats físiques: de coordinació, de facilitat i control de moviment… i això hi ha gent que no li surt tan bé.

Quin és el funcionament de l’orquestra de l’Escola?

L’orquestra de l’Escola té un funcionament una mica especial, que hem anat adaptant. Primer decideixo el programa per fer-ne dues produccions a l’any, una per Nadal i una per Sant Jordi. Amb molt de temps, un any abans, jo ja estic pensant i preparant el nou repertori i també pregunto als estudiants: “Què us semblaria fer això?”, llavors decideixo si vaig ben encaminat. Intentem que no excedeixi dels 25-40 minuts, perquè en aquests moments no podem assumir més volum de feina.

Després faig totes les partitures, és a dir, faig una orquestració a la carta, una per cada veu instrumental. Necessitem que tinguin cabuda des dels més grans fins al més petits. Aleshores els professors m’aconsellen: “Mira, dividim les flautes en quatre veus, i que les quartes flautes, per exemple, toquin en aquest registre”. És una instrumentació especial per l’escola de música d’IPSI.

 

Un cop envio les particel·les a cada professor, les comencen a treballar amb els alumnes en sessions per grups setmanals.

 … arriben els assaigs generals, que es fan de manera intensiva, la qual cosa vol dir que durant un cap de setmana sencer es fan unes catorze hores, ja que hem comprovat que és l’única manera d’obtenir un bon rendiment…

Finalment arriben els assaigs generals, que es fan de manera intensiva, la qual cosa vol dir que durant un cap de setmana sencer es fan unes catorze hores, ja que hem comprovat que és l’única manera d’obtenir un bon rendiment. Si es fan assaigs setmanals o quinzenals corres el risc  que fallin alumnes, que no s’estudii prou, i és sempre començar de zero. En canvi, encara que sigui molt dur al principi, això és efectiu, i a més, als nois i noies els agrada, perquè veuen que el que toques comença a sonar bé, i veuen que el temps que hi han dedicat no ha estat temps perdut, sinó ben aprofitat. Assagem els caps de setmana anteriors al concert, així el que s’ha practicat està més fresc i creiem que és el format que hem de seguir impulsant.

Sabem que és quelcom molt sacrificat,  però funciona. Només per veure una sola cara de satisfacció quan ja comença a sortir bé, ja val la pena. El dia del concert a l’Auditori AXA comencem a les vuit del matí organitzant l’escenari, els teclats, els altaveus… muntar-ho tot. Fem un assaig, un concert per als alumnes de Primària i, a la tarda, ha d’estar tothom concentrat per al públic general.

Davant tot aquest esforç, m’havien anat insistint, tant els pares com els propis components de l’orquestra, a repetir el concert. És un problema logístic molt important moure aquesta orquestra, ja que no és un orquestra habitual; però aquest any ho intentarem fer.

Com va néixer l’orquestra d’IPSI?

L’orquestra d’IPSI la va crear l’Òscar, alhora que va fundar el Cor Vivaldi.  Aquesta és una escola que potencia molt la música, com poques escoles a Barcelona i a tot Catalunya, a tots els nivells.  L’orquestra va passar a mans d’en Jordi Rigol, que va fer una feina extraordinària, i, finalment jo, amb laintenció de donar un estímul diferent, quelcom necessari en qualsevol col·lectiu.

Com s’alimenta? Com canvia? Com es manté viva? Com ha canviat amb el temps?

L’orquestra ha canviat, i molt. Quan vam començar, només teníem tres violins; i ara, en tindrem mínim uns setze. Per què? Doncs perquè cada cop hi ha més gent que estudia música.

A l’orquestra hi poden participar alumnes i exalumnes d’IPSI, gent de l’Escola que toca algun instrument fora de l’Escola i, com a refoç puntual, es contracta algun músic professional, com a molt dos o tres,  que només vénen al assaigs finals.

Hem passat de ser trenta-cinc a ser, en l’últim concert, gairebé vuitanta, cosa que significa que ho estem fent bé. Si creixés tan sols en nombre de músics, no seria negatiu, però no seria l’ideal; l’important és que creixi en qualitat, i això és el que estem aconseguint, amb l’ajut dels professors.

Aquesta orquestra funciona gràcies a la participació activa de tots els professors, que assagen per grups, i toquen a tots els assaigs i al concert, ajudant els alumnes. Això és imprescindible; sense aquesta condició jo no hagués agafat les regnes de l’orquestra ni cap orquestra d’estudiants.

És molt diferent dirigir una orquestra escolar i infantil d’una de professional?

Si i no. No, perquè no deixa de ser un col·lectiu. Sí, perquè uns són professionals, que tenen un nivell tècnic mínim a partir del qual pots treballar. En canvi, en una orquestra d’estudiants, parteixes de molts nivells tècnics diferents, i t’has d’adaptar i has d’intentar treure’n el millor. Si un pot tocar dues notes, que siguin les dues millors notes que pugui tocar i si un pot tocar trenta notes doncs que les toqui totes trenta molt bé, i han d’entendre’s i col·laborar entre ells.

Quin tipus de repertori funciona millor i amb qui?

Fem dues produccions: una de més clàssica i una de més moderna. Pel que fa la clàssica, hem fet de tot, des de valsos vienesos i polques a òpera amb cors i solistes. Entre les modernes, bandes sonores de pel·lícules, música de Disney, o el musical “West side story”.

M’agrada també incorporar els cors Corelli, Vivaldi, el Cor Xera, és a dir, que s’hi involucri tanta gent com sigui possible, o projectar vídeos ja sigui dels musicals o de les pel·lícules. Aquest any, en el concert de Nadal, farem Txaikovski, “El trencanous”, una peça tendra i coneguda i en el de Sant Jordi anirà de musicals.

Què té de bo per un alumne tocar en una orquestra i què esperes quan s’incorpora a l’orquestra?

Bé, quan arriba un nou alumne espero poder copsar el seu interès i que li agradi continuar. I per què val la pena tocar a l’orquestra?, doncs per moltes raons. Si tu estudies música, sabràs que una cosa és estudiar aïllat a casa i una altra és aprendre a tocar en conjunt, com es fa també a la “música de cambra”, però l’orquestra supera això: és un col·lectiu que ha d’aprendre a funcionar unit i a escoltar-se els uns als altres. És una educació que serveix, no només per fer música, sinó per moltes altres coses, tant a la vida com als estudis; a més desenvolupa la oïda, el sentit del ritme etc. I desenvolupa l’actitud, ensenya disciplina que és importantíssima, des de la disciplina personal fins la disciplina a l’hora de vestir-se de concert, per exemple… Que ens costa força, eh… Perquè el públic va a veure una orquestra, no va a veure  unes quantes persones que allà estan arreplegades, sinó un col·lectiu que forma una unitat, la qual cosa fa que sigui una feina pedagògica molt interessant.

Creus que s’entenen els beneficis de tocar en una orquestra? Com ha canviat aquesta percepció amb el temps?

Jo crec que sí que s’entenen, i que els que formen part de la nostra orquestra sí que ho valoren. Primer, perquè la majoria volen tornar a tocar, i després perquè també es veu un creixement personal. Si a vegades a un li costa  seure a casa i posar-se a estudiar, tocant amb nosaltres tantes hores seguides aprèn molt perquè requereix molta concentració. També crec que a mida que creixem i que els programes tenen més èxit, es valora més dins de l’escola i el públic ho demostra.

Què esperes de l’orquestra de l’escola? Quines ambicions tens per al futur? On t’agradaria arribar?

Jo espero créixer sempre, no tant en número, perquè tenim un escenari molt limitat, com en qualitat. Ens agradaria molt poder potenciar d’alguna manera l’estudi d’altres instruments, per anar-los incorporant a la orquestra poc a poc. S’ha de fer des de ben petit, com si fos una pedrera d’un club de futbol. Per part de l’escola s’intenta potenciar l’estudi de nous instruments, de la trompa, la trompeta, el trombó, l’oboè, oferint facilitats econòmiques, deixant instruments… A vegades  a les escoles s’actua molt per mimetisme, i sents allò: “És que jo tinc un amic que toca el piano. Doncs jo també tocaré el piano”, i tu ja li pots explicar que l’oboè és molt maco però no, no, “jo vull fer el mateix que aquell”. Es tracta d’una labor pedagògica molt lenta  que ja s’ha fet amb la corda, i que ha donat molt bons resultats, en aquest cas incorporant-ho com a assignatura obligatòria dins de primària, i ho porten els professors d’instrument directament. L’objectiu és oferir una orquestra simfònica completa i això és a molt llarg termini, molt. Al que ara tenim li hem de treure el màxim profit, i que cada concert sigui millor que l’anterior.

Finalment, l’orquestra té un repte pels volts de Nadal, un concert que ja esteu preparant, què ens en pots dir?

Aquest concert el fem dedicat a Txaikovski i hi ha una peça de Txaikovski que és un ballet que es diu “El trencanous”, que normalment es fa per Nadal, un ballet molt familiar. Llavors també vaig pensar que podríem fer alguna d’aquestes peces suite, una suite del Trencanous i vaig afegir també “El llac dels cignes”, que és molt coneguda, un vals. Com sempre també, incorporar les guitarres, que tenen un protagonisme diferent dins de l’orquestra perquè puguin tenir-ne més. Sempre intento posar una peça que la puguin tocar les guitarres soles i llavors també he escollit Txaikovski, de manera que farem intensiu Txaikovski, amb això també intentem donar-li un sentit, una coherència al programa, que s’aprengui a tocar en estils diferents, és a dir, quan es toca Mendelssohn es toca amb un estil concret, de Mendelssohn, el so és així, l’afinació és així… I quan es toca Txaikovski és una altra cosa, és a dir, no es pot tocar tot igual, sinó que ha de tenir un sentit el que fem, sentit musical i sentit formatiu, crec que els agradarà molt, és una música molt coneguda, a més al públic que miri, molt.

N’estarem pendents, moltes gràcies Joan Cantarell, director de l’orquestra de l’Escola.

https://plus.google.com/photos/103142775442429571901/albums/6277190147495477825?authkey=CNDAiunCzua7iAE

A continuació podeu veure el vídeo de l’entrevista.