Laia Miró, alumna de 2n de Batxillerat
Aquest treball de recerca tenia com a objectiu veure el paper de la convivència a les escoles i analitzar si realment una bona convivència a l’aula podia permetre als alumnes desenvolupar, no només un sentiment de pertinença al centre, sinó també un procés d’aprenentatge òptim. Així doncs, també calia considerar què és el que du a terme cada escola de manera independent i alhora en conjunt amb tots els altres centres d’una comunitat autònoma, en aquest cas Catalunya, per la convivència escolar.
En són conscients les escoles de la importància d’educar en la convivència? Es deu seguir algun model de manera intencionada a cada escola per a poder-la assolir? I si és així: com ho fan? Tenen els centres escolars l‘obligació de tenir un pla de convivència, o és un apartat que cada centre pot emprendre de forma voluntària segons la rellevància que se li vulgui donar?, em qüestionava ben al començament.
D’aquesta manera, en endinsar-m’hi vaig adonar-me que sí, que per a capacitar l’alumnat i la resta del personal de la institució educativa per a la convivència, es du a terme un projecte de convivència per contribuir al màxim desenvolupament personal, acadèmic i social de cadascun dels alumnes. Aquest projecte té en compte el fet que l’escola, a més de ser un centre d’aprenentatge, és un centre de convivència i, alhora, que el paper que té la docència no és únicament el de transmetre conceptes sinó que també el de transmetre unes habilitats cognitives i socials i uns valors ètics.
Per aquest motiu, vaig decidir realitzar un extens estudi del nivell de convivència d’un col·legi que compta amb un model de convivència. D’aquesta manera, podia analitzar, per una banda, les relacions entre membres de la comunitat educativa (docents, alumnat, equip directiu i famílies) i el nivell de satisfacció. I, per altra banda, veure si hi havia presència de certes conductes disruptives ja fossin més o menys lleus per constatar si podrien tenir-hi lloc conductes de caràcter violent.
Els resultats van ser òptims, de manera que vaig poder afirmar que actualment el centre compta amb un bon pla o projecte de convivència. Les relacions interpersonals entre tots els agents partícips van resultar idònies, ja que vaig poder concretar que en cada vincle establert, ambdues parts oferien una actitud empàtica i positiva de cara a l’altre i amb certa capacitat de comprensió. Aquests fets afavoreixen el bon clima i ambient al centre, un alt grau d’implicació i motivació del professorat i el complet sentiment de pertinença de l’alumnat al centre. No obstant això, una de les relacions entre els agents implicats va destacar negativament sobre la resta: la relació entre les famílies i els docents. Les famílies no semblaven estar satisfetes al cent per cent amb la implicació dels mestres, afirmant que no les mantenien gaire informades. Malgrat això, van ressaltar el seu agraïment amb el tracte que els proporcionaven als seus fills i filles.
Ja per acabar, puc dir que en finalitzar la recerca vaig poder comprendre la importància de treballar per a la convivència. La convivència no és només la prevenció de l’assetjament i la conflictivitat, sinó que és la manera de poder assolir unes relacions pacífiques entre alumnat, docents i la resta de personal. Cal que totes les escoles tinguin un projecte de convivència clar i a l’abast de l’alumne. Malgrat que aquest sigui ferm, sempre hi haurà conductes disruptives ocasionals. A fi d’evitar-les, i amb elles les repercussions que puguin tenir sobre tercers, cal que els centres educatius i els pedagogs donin eines suficients per a tallar-les d’arrel. Cal que els infants del futur siguin més intel·ligents emocionalment, que aprenguin a gestionar els seus sentiments i, en conseqüència, a crear ells mateixos el seu clima de convivència. És d’aquesta manera que podrem evolucionar com a societat i construir, de mica en mica, un món millor.
Aquí pots trobar més articles sobre recerca a Batxillerat.
La convivència escolar pot influir en l’aprenentage?
Deixa un comentari