IPSI runners: Però què passa els dimarts?

Dimarts, 20 de setembre de 2016. Un noi vestit amb samarreta groga s’atura en una cantonada de l’Eixample. Sembla que espera algú.

Aquest algú arriba al cap de pocs segons, també vestit de groc. Una parella que baixa per Borrell s’hi ajunta. Per l’avinguda Roma ve un altre corredor, i dos més surten d’una altra cantonada. Arriba una noia amb bicicleta. “Estic lesionada”- diu – “però això no m’ho perdo!”. En deu minuts, la cantonada s’omple amb més d’una seixantena de corredors i corredores.  Alguns fa temps que no es veuen. A part de la samarreta groga, el bon humor és el comú denominador.

“-Què passa aquí?”- Es pregunten vianants i veïns en sentir tan xivarri.

… fa cinc anys, un grup de pares i mares de l’Escola va pensar que corrent junts aconseguirien aquella regularitat i motivació que tant costa de trobar quan fas esport en solitari.

El grup arrenca a córrer cap a Montjuïc. Alguns vianants aplaudeixen i animen, seixanta corredors no passen desapercebuts! Davant del MNAC es fa la foto de grup. Els turistes també els retraten i es pregunten qui són aquests suats que estan tan contents.
Són els Ipsi Runners, que s’han trobat per a celebrar que un dia com aquest, de fa cinc anys, un grup de pares i mares de l’escola va pensar que corrent junts aconseguirien aquella regularitat i motivació que tant costa de trobar quan fas esport en solitari. Eren set persones en aquell primer correu electrònic on fixaven les bases del que volia convertir-se en un grup d’amics, obert a tothom a qui li agradi l’esport i amb un objectiu principal de vocació integradora: fixar-se reptes i aconseguir-los junts, cadascú al seu nivell, on el ritme vingués marcat pels que menys corren per aconseguir el màxim de cohesió, més que resultats individuals.

Des de llavors, el grup no ha parat de créixer i se n’han fet subgrups com els Ipsiclistes, els Corredors Tranquils de les 6 del matí, el grup de les noies, o els grups temporals que es creen quan hi ha esdeveniments, com IRs a Donosti, Marató IRs, IRs a Cames de Ferro, Càmping IRs, Calçotada IRs, Sopar IRs…..  (el whatsapp és un element clau a la vida d’un IR). L’any passat més de 25 IRs (tant pares com mares) van participar a la marató de Barcelona, i tots la van acabar, fet pel qual se sentien molt satisfets. Fins i tot,  El Periódico els va dedicar un article en la seva edició post-marató.

L’objectiu inicial era clar: formar un grup que integrés el màxim de pares de l’escola, de totes les edats i nivells, per compartir i transmetre als fills l’estima per l’esport i la salut.  “Comptem amb tots vosaltres! Feu córrer aquest mail entre tots els pares que conegueu”, deia el final del missatge del 16 de setembre de 2011.

Ja ho sabeu, doncs, feu córrer aquest també, i que el grup no pari de créixer!

 

Els IPSI runners han publicat un video i una sèrie de fotografies que ells mateixos han realitzat i dels quals us adjuntem els enllaços a continuació …

https://goo.gl/photos/XkFYyNf9wAgsX2jC9