Horticultura urbana: és possible a Barcelona?

En una ciutat tan industrialitzada com Barcelona, és complicat visualitzar un futur sostenible. Barcelona ha estat construïda tenint molt poc en compte els espais verds i els elements naturals. Tanmateix, una pràctica que s’ha anat estenent per totes les ciutats del món és la de l’horticultura urbana, i en el Treball de Recerca: “És possible l’horticultura urbana en una ciutat?” s’ha estudiat aquest fenomen innovador i els seus impactes positius.

El treball es va iniciar amb una anàlisi profunda de les tipologies que es podien trobar a Barcelona, com horts comunitaris, domèstics, escolars o municipals, entre d’altres. A més a més, es van estudiar els beneficis que podien aportar. En aquest estudi es destaca la gran varietat d’efectes positius que aporta l’horticultura urbana, ja que permeten tractar aspectes de sostenibilitat i medi ambient, però també de benestar social i individual. Per exemple, s’ha comprovat que utilitzar els horts urbans com a mitjà educatiu en les escoles millora l’estat psicològic dels infants i la motivació en l’aprenentatge.

Per a aprofundir sobre l’impacte i els beneficis que poden aportar en una societat, es va dur a terme un projecte de confecció d’un hort urbà en una terrassa de l’Eixample durant gairebé un any per a poder obtenir resultats de primera mà. Aquest hort consistia en dos bancals i diversos testos situats estratègicament, en els quals s’anaven plantant diversos cultius adients amb la temporada. Es va poder observar que, efectivament, un hort urbà, amb el correcte manteniment, sí que pot proporcionar una producció que, malgrat ser reduïda, permet acompanyar i diversificar la dieta. Un cultiu destacable és el dels tomàquets cherry i els pebrots, els quals van proporcionar fruits de qualitat al llarg de l’estiu. Tanmateix, durant tot el procés hi va haver nombroses dificultats, probablement relacionades amb l’espai reduït o la situació ambiental a la ciutat, que van interferir amb el correcte creixement d’algunes plantes. Per exemple, algunes plantes com el cogombre no van presentar producció en cap moment de l’any.

D’altra banda, per estudiar més profundament la implicació de l’horticultura en la societat barcelonina, es van fer visites i entrevistes a horts comunitaris i municipals situats en diferents àrees de la ciutat, podent així descobrir el punt de vista de persones implicades directament en la pràctica.  En primer lloc, es va descobrir que el principal benefici destacable de l’horticultura urbana és la cohesió social que genera en un espai de connexió amb la natura i amb altres persones. Els usuaris van manifestar que, per a ells, obtenir producció mai ha estat l’objectiu principal d’un hort, sinó que tot el procés de mantenir-lo en grup és el que els dona motivació per continuar el seu projecte. Una de les visites més destacables del treball va ser a l’Hort del Mercat, un hort urbà comunitari situat al terrat del Mercat de la Vall d’Hebron. Aquest hort destaca per les estructures i els projectes duts a terme, com la implementació de plaques solars o sistemes de reciclatge que el fan un dels espais verds més innovadors de la ciutat.

Finalment, també es van realitzar entrevistes a dos professionals en l’àmbit de la gestió i construcció d’horts urbans a la ciutat. D’una banda, la Silvana Amézquita, fundadora d’Addgreen Project, es dedica a renovar terrats en desús transformant-los en cobertes verdes veritablement admirables per tots els beneficis que aporten al medi ambient i a la comunitat. A partir de l’entrevista es va poder conèixer que les cobertes verdes són una via efectiva per a conduir la ciutat cap a un espai més verd i sostenible. D’altra banda, en una entrevista amb Josep Melero, empleat de l’Ajuntament de Barcelona i organitzador de visites guiades a horts urbans, es va descobrir també que els horts urbans ofereixen una gran varietat de beneficis adients a les necessitats de cadascú, però que també s’enfronten a una sèrie de dificultats com la contaminació del sòl o la falta d’inversió econòmica.

Per tot això es pot dir que, certament, l’horticultura urbana sí que és possible en una ciutat. El treball destaca la importància dels horts urbans com a impulsors del canvi positiu en la configuració de la ciutat de Barcelona. Aquesta iniciativa afavoreix la sostenibilitat, la cohesió social i el desenvolupament educatiu dels ciutadans i, per tant, podria tenir implicacions importants per al futur de les ciutats, motiu pel qual s’hauria de fomentar com a pràctica habitual.

Vols accedir a més articles sobre TR…?