Emma Vidal, alumna de 2n de Batxillerat
Intel·ligència artificial no és un concepte que ens resulti estrany en l’actualitat. En poc temps, els mitjans s’han omplert de notícies relacionades amb aquest tema i això ha provocat que cada vegada més formi part del nostre dia a dia. Aquest succés, que no ha estat fortuït ni puntual, és causat pels inexorables avenços de les noves tecnologies, que han permès a les màquines fer tasques inimaginables fa només uns anys i el fet que la revolució tecnològica hagi superat l’evolució biològica ja és una realitat irrevocable. Hi ha límits a la IA?
Relacionat amb la IA el tema que més polèmica genera és l’ús que fem d’aquesta eina, perquè conté el poder suficient per capgirar el món tal com l’entenem. Per això, és clau reflexionar sobre quin és el tipus de relació humà-màquina més beneficiosa i recíproca, per tal de prendre mesures i aconseguir dibuixar el millor futur per a la societat.
Per estudiar aquestes mesures, però, cal saber perfectament quin és el paper que juguem els humans i la veritable essència de la nostra existència, per no perdre-la per efecte de la tecnologia. Definir què ens fa humans no és una tasca fàcil, perquè no partim de cap llei o fórmula matemàtica que ens doni amb exactitud el receptari de components que configuren la ment humana, aquella que va més enllà de l’òrgan físic que representa el cervell. Malgrat aquesta dificultat, queda reflectit en la història de la humanitat que capacitats com la creativitat, l’autoreflexió, la interacció i el coneixement formen part de l’ADN humà i, de moment, la ciència no ha estat capaç de reproduir-les en màquines però hi ha el dubte de si es poden posar en perill.
Està clar, doncs, que cal prendre la iniciativa i proposar solucions abans que les màquines ho facin per nosaltres. Per això les preguntes punt de partida del treball de recerca són: Cal imposar una regulació a la tecnologia? És possible delimitar les seves possibilitats, tenint en compte el grau de desenvolupament que presenta en l’actualitat? Aquests dubtes porten la meva investigació a la hipòtesi següent: establir una bona regulació de les màquines, definint els seus límits legislatius, ètics i tecnològics, hauria de ser l’única forma d’assegurar l’estabilitat de la raça humana tal com la coneixem. I partint d’aquesta afirmació gairebé apoteòsica, es planteja l’inici d’una anàlisi del passat, present i futur de la relació dels humans i la tecnologia, per determinar la diferència entre les dues realitats valorant també possibles escenaris futurs.
Tipus de limitacions analitzades
Per tal de respondre aquestes qüestions, i conèixer si hI hA límits? tal com planteja el treball, en primer lloc cal valorar les limitacions proposades i comprovar si són l’única manera efectiva d’aturar el problema plantejat en la hipòtesi. Per això s’analitzen les limitacions tecnològiques i s’arriba a la conclusió que aturar el progrés de la ciència és una tasca complexa perquè el nivell de desenvolupament assolit és molt alt. La tecnologia fa molts anys que va per sobre de les lleis i les regulacions per la qual cosa els experts coincideixen en afirmar que les limitacions en el desenvolupament de la IA no es donaran per la banda de les qüestions tecnològiques.
En l’àmbit de limitacions legislatives, en la recerca s’argumenta la necessitat de la institució de procediments per aturar el desenvolupament de la intel·ligència artificial i s’especifiquen els intents fets al llarg de la història i les diferents temptatives actuals i es conclou que, malgrat no s’ha aprovat una llei universal per la seva regulació, ja existeixen propostes mundials i recomanacions amb intenció de formalitzar-les.
Pel que fa als límits ètics, aquests de forma implícita, entren en les consideracions d’aquestes normatives. Tots els codis que s’han creat han sorgit com a resposta a la necessitat d’avaluar uns dilemes ètics i són els que fonamenten totes les regulacions mundials, tot i així, aquí hi ha molt terreny per recórrer i el debat segueix obert. En aquest sentit, cal mencionar, que valorar la revolució d’uns robots que no es plantegen qui són, què volen i quin és el seu motiu de viure avui en dia és absurd. Som els humans els qui, ara per ara, creem i manipulem la màquina, i no al revés. Els algorismes intel·ligents estan desenvolupats per ments humanes i, per tant, el que hauríem de plantejar no és intentar eliminar la tecnologia que nosaltres mateixos hem creat per millorar-nos, sinó aprendre a apreciar i treure’n el màxim de rendiment per afavorir la vida quotidiana.
De la regulació a l’educació
Si tornem al plantejament inicial, i per donar una resposta a la hipòtesi formulada, sí que són necessàries les regulacions, és rellevant que hi hagi lleis i siguin bones, però els experts ja hi estan treballant i en sortiran solucions. Ara bé, després d’escoltar i llegir experts, fer-los entrevistes i amb la nova mirada derivada de tot l’aprenentatge fet durant la recerca, s’arriba a la conclusió que més important que la regulació és l’educació.
Cal conèixer els avantatges, però també els riscos de la robòtica i la IA, cal educar a tots els nivells: escolar, batxillerat, universitat (enginyers i informàtics) i l’opinió pública. A més, tot això cal acompanyar-ho de molta educació en ètica i no només individual, sinó col·lectiva, organitzativa, política, estatal, mundial, etc. per comptar amb codis socials compartits. S’ha d’involucrar tots els estaments de la societat que tenen participació en el desenvolupament, implementació i seguiment de la IA, des dels governs, els col·legis professionals, les escoles, les empreses, etc.
Per tot això, partint de la idea de regular, s’arriba a la idea d’educar. S’hauria d’emfasitzar l’educació per potenciar el pensament crític i desenvolupar la creativitat per no posar en perill els valors que aquesta tecnologia pot transformar.
Aquesta recerca que volia posar limitacions basades en límits ètics, passa a reclamar que s’inverteixi, s’insisteixi i es reforci tot allò que ens fa més humans, donant força a la possibilitat de diferenciar-nos a través de la creativitat i de ser la millor versió d’allò que som, per tal que puguem aprofitar de les màquines les característiques que ens permetin ser millors sumant-nos la IA.
Voleu saber més sobre els treballs de recerca? feu clic aquí!
Una mirada ètica de la relació humà-màquina i l’impacte de les noves tecnologies.
Deixa un comentari