L’estrès en estudiants esportistes i com pal·liar-lo

Jo sóc una d’aquestes persones amb molta dedicació tant a l’estudi com a l’esport, i amb aquest treball el meu objectiu va ser entendre què em passava i buscar solucions. 

Vaig començar a investigar sobre l’estrès, les seves causes, conseqüències i eines que existien per pal·liar-lo. L’estrès al qual em refereixo és un estrès no patològic que no requereix intervenció de psicòlegs i psiquiatres. En un moment determinat de la recerca vaig descobrir el Bullet Journal (BUJO), una eina que permet, a través de l’escriptura expressiva, l’expressió plàstica i l’organització, augmentar el grau d’autoconeixement i reflexió pròpia. El gran avantatge d’aquest mètode és que amb un llapis i una llibreta pots aconseguir reduir l’estrès. I jo ho vaig provar. 

Al cap d’uns mesos, vaig veure com funcionava i vaig decidir concentrar els meus esforços a desenvolupar el Treball de Recerca partint de la següent hipòtesi: és possible reduir els nivells d’estrès d’un esportista d’alt rendiment amb altes responsabilitats acadèmiques mitjançant una eina d’organització i expressió emocional inspirada en un BUJO.

Vaig aprofundir en la realització del diari personal i vaig estudiar un grup d’estudiants esportistes d’alt rendiment per valorar el seu grau d’estrès, els seus hàbits i la possible utilitat del BUJO. La particularitat del meu BUJO va ser la invenció del cercle de les emocions, un tipus d’expressió plàstica que em va permetre augmentar l’insight (la percepció i concepció que tenim de nosaltres mateixos).

• 

• 

• 

• 

• 

• 

 Aquest sistema, juntament amb el journaling (escriptura de les emocions i experiències) i l’organització de les tasques, em van permetre afrontar el curs amb menys estrès i ser més flexible amb mi mateixa i la gent que m’envolta. Pel que fa al grup d’estudi, vaig fer una enquesta a trenta-sis estudiants d’entre l’ESO i la universitat que destinaven més de cinc hores setmanals a la competició d’alt nivell. Vaig poder observar que el 67% dels participants tenien un nivell molt alt d’estrès i que aquest percentatge augmentava fins al 80% en els que feien més de dotze hores d’esport setmanals. 

D’entre les situacions més estressants, els participants consideraven l’autoexigència com a factor més determinant del seu estrès. El segon era la manca de temps d’estudi per davant de l’estrès que generen les competicions, els entrenaments i la manca de temps d’oci. 

El problema era que la gran majoria no tenia cap mètode eficient per desestressar-se, generalment es decantaven per anar a fer més esport o fer ús de les tecnologies. En demanar sobre el BUJO, només sis persones el coneixien i cinc d’elles l’havien fet servir anteriorment. Així i tot, en explicar-los en què consistia l’eina, més d’un 95% van considerar que podria millorar el seu benestar personal. Com a conclusions vaig determinar que l’estrès pot ser positiu per estimular-nos i motivar-nos, però hem de tenir les eines necessàries per evitar les conseqüències nocives d’aquesta reacció fisiològica. Un sistema tan senzill com el BUJO, ens permet personalitzar el nostre mètode de descompressió mental i trobar la millor solució per reduir l’estrès i poder compaginar dues activitats molt exigents com són, per un adolescent, els estudis i l’esport d’alt rendiment. És així com vaig poder determinar que, mitjançant una eina d’organització i expressió emocional inspirada en un BUJO, és possible disminuir els nivells d’estrès d’un estudiant esportista.

Si voleu saber més dels treballs de recerca a IPSI, feu clic aquí…