“No hi ha més Déu que Al·là i Mahoma és el seu profeta”. Aquesta és la cita més repetida pels homes de Estat Islàmic, una organització que actua a l’Orient Mitjà i apareix oficialment el 29 de juny de 2014 de la mà del lider i califa, Abu Bakr al-Baghdadi. El meu treball de recerca, pretén determinar mitjançant entrevistes, llibres, articles i reportatges, si l’Estat Islàmic (Daeix, ISIS en anglès) ha passat de grup terrorista, a com ells mateixos diuen, organitzar-se com un estat independent.
Per poder treure unes conclusions rigoroses i fonamentades, calia primer estudiar les definicions teòriques d’acadèmics, politòlegs i l’ONU, amb l’objectiu de veure quines són les característiques que ha de tenir tot estat. Un cop establerts sis punts claus: Territori, població, sobirania, monopoli fiscal, monopoli legal i exèrcit, analitzar i treballar l’Estat Islàmic tot comparant els meus resultats amb cinc entrevistes. Vegem-ho.
Quan parlem de territori ens referim a tot espai físic que ha de tenir qualsevol estat. En el cas de l’Estat Islàmic, el seu territori està situat entre el nord de Síria i l’Iraq, resseguint la ribera del riu Eufrates i englobant importants ciutats com Mossul o Raqqa, dos centres neuràlgics en el desenvolupament del Califat. A diferència d’altres grups terroristes, els homes de l’Estat Islàmic han sabut conquerir ciutats senceres i posteriorment governar-les.
Pel que fa la població, un aspecte indispensable en qualsevol estat i probablement un dels factors més difícils per determinar a l’Estat Islàmic, els càlculs oscil·len prop dels vuit milions de persones, uns 30.000 efectius militars i la resta civil. Ara bé, quins són civils afins i quins són “presoners” del califat? I sobretot, existeix realment un sentiment de pertinença? Aquest és un dels punts que causa més debat entre els experts i que pot portar-nos a posar en dubte si l’Estat Islàmic realment té un futur com a estat.
Cap país ni organisme mundial ha reconegut l’Estat Islàmic com un estat. O això diuen de forma pública. La sobirania és la capacitat d’exercir com un estat i de negociar o ser reconegut com a tal. Només trobem com a aliat Boko Haram, un grup terrorista pro islamista que actua a Nigèria i afirma de forma oberta recolzar l’Estat Islàmic. No obstant, cal recordar que encara que ho neguin, el règim de Síria, Turquia, Qatar o Aràbia Saudita han mantingut negocis i han contribuït a l’aparició de l’Estat Islàmic.
Per poder mantenir l’alt cost de la guerra i al mateix temps desenvoluparse, l’Estat Islàmic, com tot estat, necessita un monopoli fiscal, un sistema eficaç d’impostos i ingresos per abastir les arques del Califat. I creieu-me quan us dic que aproven amb nota. L’extracció de petroli ha suposat la base de la seva economia i l’any 2015, segons dades nord-americanes, el negoci de l’or negre representava al califat uns ingressos de 100 milions de dòlars setmanals.
Un altre punt important a destacar en l’Estat Islàmic és el seu monopoli legal, és a dir, el poder executiu, legislatiu i judicial essencial en l’organització de qualsevol estat. L’Estat Islàmic s’ha basat en el califat, una forma de govern establerta en l’antic islam, en l’època de la dinastia dels Omeies (661-750), i que assegura defensar els més purs i valors tradicionals de l’islam sunnita. El govern centralitza així tot el poder religiós i polític, fent ús del terror com l’eina més efectiva de control.
l’Estat Islàmic ha de mantenir una guerra constant en els seus fronts i desenvolupar-se com a estat i fer la guerra al mateix temps és impossible.
Per últim l’exèrcit, format per 30.000 homes de nacionalitats diferents però amb un objectiu comú: lluitar, sacrificar-se i si Al·là ho vol, morir per l’Estat Islàmic. Tot soldat cobra un salari, s’entrena i passa unes proves molt exigents, els que no ho aconsegueixen o desobeïxen són acusats de traïció, i això vol dir ser torturats i executats en públic.
Aleshores és l’Estat Islàmic un estat? Sí i no. En primer lloc sí que compleix tots els punts que hem establert, però tal i com diuen 4 dels 5 experts entrevistats, l’Estat Islàmic ha de mantenir una guerra constant en els seus fronts i desenvolupar-se com a estat i fer la guerra al mateix temps és impossible. I en segon lloc, existeix algú disposat a viure a l’Estat Islàmic? Realment hi ha un fort sentiment de pertinença?
L’Estat Islàmic marcarà el futur de l’Orient mitjà i Occident, que lluita en una guerra paral·lela per mantenir els interessos geoestratègics i no perdre la seva influència. Els perjudicats són els que veiem cada dia als nostres televisors, refugiats que fugen d’un foc creuat i que veuen com forces estrangeres volen decidir el futur de la seva regió. Un conflicte que cada dia suma més víctimes civils i sembla no tenir una fàcil solució.
Entrevista a Miquel Garcia per Iris Artigau i Núria Pontes, enregistrada i muntada per Jordi Esteruelas, de l’Equip de Reporters.
Deixa un comentari