Malgrat que les grans superfícies comercials s’entestin a amartellar les nostres sofertes oïdes amb els indigeribles i rancis “villancicos” (cridats, no pas cantats, tal i com diria James Bond si fos amant de la música…) el cas és que Nadal és una època de l’any amb una producció musical d’allò més interessant! Per exemple, si una superfície comercial volgués posar música, autòctona i “classy” de Nadal, podria posar:
A Christmas Catalan suite de Kirby Shaw o les Nadales catalanes de Salvador Brotons
…i segur que quedarien d’allò més bé, sense afectar ni el més mínim (això mai!) les seves vendes. Però la realitat i les lleis del marketing són totes unes altres i, sabeu què? que avui no us volíem parlar de supermercats i música de Nadal sinó més aviat d’una sola obra de Nadal, l’ oratori de Pau Casals: El pessebre
Escrit sobre un delicat text de Joan Alavedra, l’obra, malgrat la seva bona factura i l’acuradíssima orquestració d’ Enric Casals ( germà del mestre, extraordinari músic!) no pretenia ser ambiciosa des d’un punt de vista estètic, però va tenir la desgràcia de néixer en un moment en què la creació musical vivia sota la dictadura serial: la música era dodecafònica o no era res i, per tant, l’obra, que va tenir una gènesi molt llarga ( des de 1943 fins a 1960) va ser acollida amb un absolut menyspreu per part dels crítics, com si es tractés d’un caprici més d’un gran divo, quan Casals, si bé va ser com a violoncelista que va excel·lir amb enorme qualitat, era un músic finíssim, bon pianista i acurat director que també com a compositor va deixar empremtes del seu talent en obres curtes com ara “Nigra Sum” o el motet “O vos omnes”. És cert, però, que El Pessebre no és una obra original, ja que si l’escoltem amb una mica d’atenció, hi observarem diferents influències, de tal manera que l’obra és un exemple ben clar d’eclecticisme musical. Vejam, a tall d’exemple, uns quants fragments “influenciats”:
Música popular catalana: Obertura i 1.27
Mendelssohn:13.05 ( Aquest riu que passa, ària de baix)
Engelbert Humperdinck 19.05 ( En la nit obscura) Sorprenent calc no ja musical sinó també poètic de la pregària de Hänsel und Grettel.
Wagner ( El Crepuscle dels Déus) a l’ària de mezzo (Vosaltres rai… Els xais us dormen sols) minut 32.00
Stravinsky ( de l’Ocell de foc” ) Un àngel sobrevola tot Betlem, min 1.28).
Però tot això de les influències és totalment anecdòtic. La veritat és que l’obra s’escolta amb interès, no avorreix ningú i, si haguéssim de seleccionar només unes parts, us aconsellaríem d’escoltar, sobretot l’Obertura, L’estel esclata ( 22.39), Els tres patges (41.00) (molt aconsellable!), La Mare de Déu (57), Final ( 1.27).
Recordeu que podeu seguir les nostres recomanacions músicals a la secció “Heu escoltat mai …”
Desitgem que us agradi molt “El pessebre” i que, sobretot, passeu unes bones festes!
Deixa un comentari