El Misteri de Nefertiti

Sóc alumna de 2n de Batxillerat de l’Escola i estic estudiant la modalitat social. Seguint el caràcter dels meus estudis i l’interès per l’arqueologia el meu Treball de Recerca està enfocat a la Història de la Humanitat, concretament la història de l’Antic Egipte i les seves obres d’art. Dins el marc de la Història de l’Antic Egipte hi ha la falsa creença que en tenim molta informació, i que les col·leccions de peces de valor incalculable que descansen als museus més importants i destacats del món representen els milers d’anys durant els quals es va desenvolupar el bressol de la nostra societat actual. No obstant això, encara hi ha períodes que segueixen presentant les mateixes incògnites d’anys enrere, i els experts egiptòlegs encara treballen per esbrinar els fets més controvertits i els personatges que van protagonitzar-los. Aquest seria el cas del Període d’Amarna, durant el qual Akhenaton i la seva esposa, la reina Nefertiti, van governar una de les èpoques més convulses de la llarga història egípcia.

Nefertiti, “la bella dama ha arribat”, va néixer a Egipte pels volts de l’any 1400 a. de C i va passar la seva infància envoltada per la cort reial del faraó Amenhotep III. Possiblement allà va conèixer el seu futur marit (Amenhotep IV o Akhenaton) amb el qual es casaria als quinze anys d’edat. Es desconeix qui podrien haver estat els seus progenitors, però diverses investigacions assenyalen que es tractaria d’alts funcionaris de la cort amb un càrrec destacat. Un cop la jove parella va assolir el màxim poder, van dur a terme una revolució religiosa que colpejaria la societat egípcia fins a les classes més humils. Realitzant aquest canvi ideològic i espiritual Akhenaton i Nefertiti van aconseguir un dels seus principals objectius: treure poder als sacerdots d’altres Déus que fins aleshores havien amassat grans riqueses i influències fins al nivell de rivalitzar amb el del propi faraó. A causa d’aquesta nova centralització del poder, els sacerdots no van ser cooperants durant el regnat de la nova parella, i com molts experts afirmen, la comunitat religiosa podria haver estat la promotora de l’intent d’esborrar els noms d’Akhenaton i Nefertiti de la Història.

La parella reial va fundar una nova ciutat batejada amb el nom d’Akhetaton en honor al nou i únic Déu legítim (Atón), tanmateix, aquesta regió també s’ha anomenat Amarna o Tell Amarna. Va ser allà on Akhenaton i Nefertiti van criar les seves sis filles, però com la tradició exigeix, hi havia la necessitat d’un fill baró per heretar el tron de l’Imperi, i és per això que va aparèixer una segona esposa reial que va proporcionar un jove hereu: el famós faraó Tutankhamon, aleshores anomenat Tutankhaton. Tot i que Nefertiti no era la mare biològica d’aquest infant, va assolir el paper de matriarca i va ser ella qui es va encarregar de les seva educació com a hereu del regne que hauria de governar.

Durant el seu regnat com a esposa d’Akhenaton, Nefertiti va ser ennoblida amb tots els poders de l’estat, igualant la seva autoritat a la del mateix faraó.

Durant el seu regnat com a esposa d’Akhenaton, Nefertiti va ser ennoblida amb tots els poders de l’estat, igualant la seva autoritat a la del mateix faraó. Tot i així després del dotzè any de regnat la figura de Nefertiti com a tal va desaparèixer i no es va tornar a representar mai més. Per altra banda va aparèixer un nou personatge a la cort reial: Smenkhkhare, que va exercir com a corregent i posteriorment va dur a terme un breu regnat de tres anys abans que Tutankhamon fos un nen una mica més gran.

No són pocs els experts i entesos que assenyalen que Nefertiti hauria canviat la seva identitat per la de Smenkhkhare, regnant d’aquesta manera com un faraó. És un cas insòlit i que ens porta a qüestionar-nos com d’important i influent hauria d’haver estat aquesta reina-faraó, governant durant una de les èpoques de major esplendor econòmica, cultural i social d’Egipte.

Mai s’ha trobat la seva tomba, i tenint en compte la tradició egípcia, es podria tractar d’una obra d’art i un pou de riquesa inimaginable. La societat del segle XX va quedar commocionada després del descobriment de la tomba de Tutankhamon a càrrec de Howard Carter, però tenint en compte que Nefertiti va assolir un paper històric molt més important que el jove i desgraciat faraó, s’ha teoritzat que la tomba d’aquesta reina hauria de ser molt més gran, rica i impressionant que la trobada per l’arqueòleg britànic.

A propòsit de la recerca de la tomba de Nefertiti, l’any 2015 el reconegut egiptòleg Nicholas Reeves va donar a conèixer la seva sorprenent hipòtesi: La tomba de Tutankhamon situada a la Vall dels Reis amagaria un passadís secret per arribar a la tomba de Nefertiti. A fi de resoldre dubtes, National Geographic va finançar un projecte amb ràdars que van afirmar l’existència de cabitats darrera les parets de la cambra funerària de Tutankhamon.

Des d’aleshores la polèmica ha estat constant dins la comunitat egiptòloga internacional, i l’extrem proteccionisme de l’Estat Egipci no està ajudant els experts que volen resoldre incògnites. Tenint en compte que Egipte travessa des de fa anys un moment polític delicat que projecta una visió d’incertesa i inseguretat que ha fet disminuir la seva principal font d’ingressos (el turisme), no és sorprenent que per por a no descobrir una tomba faraònica el Ministeri d’Antiguitats Egipci estigui sent extremadament restrictiu. Per aquest motiu tant la informació que es pot obtenir in situ com els avenços relacionats amb aquesta investigació són tan pobres.

Amb tot plegat, després de treballar i investigar durant mesos sobre aquesta temàtica, la meva opinió es decanta per la localització de la tomba de Nefertiti a la Vall dels Reis, però que no serà descoberta fins que arribi el moment adequat, si és que aquest moment arriba. Potser els esforços de la reina més poderosa de l’Antic Egipte per amagar la seva tomba no hauran estat en va, i descansarà eternament al més enllà.