El cànon de bellesa al llarg de la història

Un cànon de bellesa es defineix com una mesura o regla general que desperta un sentiment d’admiració comú. Des de la prehistòria fins l’actualitat, els cànons de bellesa humans han anat transformant-se, influenciats per determinats fets històrics que han portat a certs pensaments filosòfics, els quals han estat retratats en unes obres d’art que, al seu torn, s’han ocupat de representar la bellesa del moment. Així, la història de l’estètica ha estat estretament lligada a l’art i la filosofia, produint-se alteracions en les diferents disciplines al mateix temps. Dins de la història de la bellesa, però, cal distingir entre cànons femenins i masculins degut  a la seva desigual afectació: mai no han variat uniformement. En aquest treball de recerca es pretén mostrar com el concepte de la bellesa femenina ha canviat més que el de la masculina al llarg de la història d’occident a partir d’un cos teòric, un recull gràfic d’obres artístiques, una enquesta i una entrevista.

En primer lloc, en la teoria del treball, es recull l’evolució dels ideals estètics, les seves causes i les seves conseqüències. Es reforça la hipòtesi fent èmfasi en el perllongament del cànon masculí; començant per l’antiguitat, on tant a l’antiga Grècia com a l’antiga Roma s’admiraven els cossos atlètics, musculats i harmònicament proporcionats dels homes. Paral·lelament i en el mateix espai de temps, el cànon femení va veure’s afectat en diverses ocasions degut a la religiositat i els principis dels artistes: l’escultura de la Dama d’Auxerre mostra una bellesa curosa i conservadora, encoberta sota una túnica hieràtica. No molt més tard, es troben escultures com la Venus de Cnido, que mostra un cos completament nu, on el cànon es fonamenta en les corbes i el dinamisme de la silueta.

• 

• 

Així, les dones van veure’s sotmeses a alteracions més dràstiques en els seus ideals. La nuesa de les representacions masculines no va trencar-se fins l’arribada del cristianisme, mentre que la mateixa qüestió en les femenines ja havia mutat altres vegades. D’aquesta manera, l’entrada a l’edat mitjana va significar ocultisme, religiositat i pudor en la filosofia i en l’art: conseqüentment en els cànons també. En aquesta època se li donà més importància a l’ànima que al físic, per tant s’idealitzaven els homes que responguessin a l’arquetip d’heroi cristià, valent i viril (trets que corresponien, de nou, a un cos atlètic i musculat). D’altra banda, les dones belles eren aquelles submises a la cristiandat, amb l’arquetip de princesa i amant; físicament s’idealitzaven les semblances amb l’exotisme nòrdic europeu, de cossos robustos i alts i cabells i ulls clars, unes faccions una mica allunyades de la bellesa mediterrània pròpia de Grècia i Roma. A l’edat moderna i després del Renaixement, però, sí que es va produir un canvi uniforme en els dos cànons, ja que es va popularitzar l’ostentositat i el paper de l’aristocràcia (pell pàl·lida, lleuger sobrepès, accessoris abundants, etc.), visible en personatges històrics com fou Maria Antonieta. Més tard, amb l’aparició de l’estètica victoriana, el cànon femení va patir un aprimament en la figura potenciat per peces de roba com les cotilles o les faixes; d’altra banda, el físic masculí ideal va romandre en el modern, variant només en el pèl facial o en els accessoris de moda. Amb tot, l’entrada del segle XX i les noves avantguardes va suposar una època d’alteracions constants, com n’és un exemple la voluptuositat de les siluetes dels anys 50 (Marilyn Monroe) versus la primor extrema dels anys 90 (Kate Moss). Al llarg del segle XX també va canviar la figura de l’home: es va tonificar i rejovenir (Rodolfo Valentino versus James Dean).

• 

• 

• 

• 

Finalitzant la teoria, s’esmenten els cànons de bellesa actuals mitjançant una enquesta que deixa entreveure una nova alteració de l’ideal estètic femení: es basa en l’exageració de les corbes dels malucs i els pits acompanyat d’un estómac prim, fomentant cànons impossibles que els propis mitjans de comunicació han d’aconseguir amb eines com el photoshop. El cànon de bellesa masculí actual, d’altra banda, es percep igual que el de la segona meitat del segle XX.

Aprofitant la difusió de la mateixa enquesta, facilitada a gairebé 300 persones, es pregunta per l’opinió personal quant a la hipòtesi del treball. En total, 119 dels enquestats afirmen que el cànon de bellesa femení ha canviat més que el masculí al llarg de la història, 59 contesten que ambdós han canviat per igual, 14 que el masculí ha variat més i 5 que cap dels dos s’ha vist alterat. Per tant, una àmplia majoria dóna per vàlida la hipòtesi. 

Per últim i completant la part pràctica del treball, s’entrevista a Laura Mercader, doctora en Història de l’Art, professora de Teoria de l’Art a la Universitat de Barcelona i directora del Centre de Recerca de Dones del Parc científic i la UB. Després de formular-li algunes preguntes de caire teòric, se li demana l’opinió sobre la hipòtesi i la valida des d’una visió feminista: «els filòsofs i artistes han inventat uns cànons de bellesa femenins i masculins, però aquest últims són  els que no canvien (…) el cànon masculí que està en els gimnasos és el que s’adapta a les escultures clàssiques».

Així doncs, es valida la hipòtesi: el cànon de bellesa femení ha canviat més que el masculí. Al llarg d’aquest treball es fa un recorregut per les etapes històriques d’occident i els ideals de bellesa pertinents, tot emfatitzant la vulnerabilitat de la figura femenina davant del sistema patriarcal, omipresent al llarg del temps i visible en el complet domini masculí de disciplines com la filosofia o l’art (manca d’autores). Cal esmentar, però, que avui dia comencen a sorgir manifestacions i moviments reivindicatius. A més, la presència d’autores dones s’està eixamplant a nivell global, un pas de vital importància per a la lluita d’igualtat de gènere. Aquests tipus d’avenços poden suposar l’evolució uniforme dels dos cànons de bellesa en un futur per tal de deixar enrere la submissió de la silueta femenina davant del patriarcat.

Per llegir més traballs de recerca, feu click aquí…!