Lara Sánchez, alumna de 2n de Batxillerat
Durant el curs de 1r de Batxillerat i inicis de 2n, a Catalunya els alumnes hem de fer un treball de recerca. Aquest pot ser del tema que es vulgui si és aprovat pel tutor o tutora. És per això que em trobava davant d’una situació en la qual havia d’escollir un tema per fer un treball en el qual em sentís còmoda i motivada i feia temps que ja ho tenia clar: volia realitzar un curtmetratge amateur que tingués les característiques d’un projecte audiovisual professional. Per fer això vaig haver de comptar amb l’ajuda d’unes actrius i uns figurants, el meu germà perquè m’ajudes amb l’enregistrament de l’àudio i vaig necessitar el material i els coneixements principals per poder crear i produir un curtmetratge que tingués les característiques d’un film professional però realitzat de forma amateur.
Però, per què vaig voler crear un curtmetratge? Per què vaig voler fer un treball sobre cinema? La resposta és molt simple, el cinema m’ha agradat des de sempre. A casa meva és molt comú veure pel·lícules durant el cap de setmana i visionar aquests films era, i encara segueix sent, una de les activitats que més m’agrada fer. Però no va ser fins que tenia uns 12 anys, quan em vaig començar a interessar en l’elaboració i l’edició de vídeos.
M’agradava gravar, fotografiar i editar. Vaig començar fent petits muntatges de, per exemple, una escapada familiar o amb amics. Però a mesura que passaven els anys vaig anar fent més coses com muntatges amb clips de les meves pel·lícules preferides. Cada cop em fascinava més, ho feia amb més freqüència i per tant cada cop se’m donava millor. Sempre se’t dona més bé una cosa si t’agrada, i a mi el cinema i sobretot la seva pràctica m’encantava.
La fotografia i el muntatge són els camps del cinema que més gaudeixo practicant, segurament perquè són els que he fet més cops i per tant em sento molt més còmoda practicant-los. Del camp de la fotografia em fascina pensar cada pla: la seva composició, els seus colors, la seva inclinació i poder explicar a través de les imatges i de les seves característiques, idees i accions molt concretes. Del camp de l’edició em fascina poder jugar amb les cançons i les imatges i fer que esdevinguin una, quadrant cada imatge amb moments específics de la cançó per tal d’emocionar l’espectador.
… em fascina poder jugar amb les cançons i les imatges i fer que esdevinguin una, quadrant cada imatge amb moments específics de la cançó per tal d’emocionar l’espectador.
Trobo al·lucinant que amb uns quants clips, col·locant-los de la manera més encertada i amb la música adient, es pugui arribar a emocionar la persona que veu el muntatge final. A banda d’aquests dos camps també m’entusiasma l’actuació, i per tant la direcció d’actors i la direcció en general. Quant a l’art, és a dir, l’escenografia i el vestuari, trobo que són essencials per construir la impressió del vídeo final. Els colors, la seva combinació o les textures són elements bàsics i van molt lligats a la fotografia. Tot s’ha de combinar per tal d’arribar al resultat perfecte.
He tingut la sort de participar en cursos d’estiu de cinema en escoles com l’ESCAC i FX Animation on vaig adquirir molts coneixements. En definitiva, el cinema sempre ha estat de les coses que més m’agraden. Donades les meves inquietuds personals envers el cinema, vaig tenir clar de proposar l’elaboració d’un curt com a treball de recerca. Podria haver escollit un treball teòric com la biografia d’un personatge cinematogràfic o l’estudi d’un gènere de cinema en concret però vaig triar realitzar un curtmetratge per poder aplicar tots els meus coneixements i aprendre cinema a partir de la pràctica.
Aquesta part pràctica va ser més difícil del que m’esperava. Per poder realitzar aquest curt vaig haver d’escriure un guió des de zero, cosa que mai havia fet, vaig haver d’organitzar i preparar uns rodatges, contactar amb unes actrius que farien la feina voluntària, vaig haver d’idear cadascun dels plans i vaig editar el curtmetratge, entre moltes altres coses.
La feina va ser complicada i tot un repte, però destacaria l’aprenentatge que n’he tret. He après a realitzar moltes de les tasques que envolten la producció d’un film, ja que em va tocar fer-ne la majoria. He après a solucionar problemes ràpidament, a escriure un guió, a parlar i explicar a les actrius les emocions i sentiments que han d’expressar en cada una de les escenes, a crear l’art d’un curtmetratge, a utilitzar nous sistemes d’edició, …
Finalment vaig poder confirmar la hipòtesi plantejada “Es pot produir un curtmetratge de ficció professional amb material tècnic i humà amateur.” Un cop el curt estava acabat vaig visionar-lo i vaig fer una autoavaluació el més objectiva possible en la qual valorava cada una de les categories del curt i el seu nivell d’assoliment. Com que la majoria van sortir amb un nivell d’assoliment alt vaig poder confirmar la hipòtesi.
Per concloure, podem llençar una pregunta a l’aire:
“La producció audiovisual amateur es començarà a popularitzar cada cop més a causa de la digitalització i les noves tecnologies?”
Potser d’aquí a uns anys ja no caldrà tenir uns grans recursos econòmics o una àmplia formació per tal de crear projectes de caràcter professional. Qualsevol persona amb iniciativa, inquietuds artístiques i amb els recursos mínims podrà realitzar curtmetratges o fins i tot llargmetratges.
M’agradava gravar, fotografiar i editar. Vaig començar fent petits muntatges de, per exemple, una escapada familiar o amb amics. Però a mesura que passaven els anys vaig anar fent més coses com muntatges amb clips de les meves pel·lícules
Deixa un comentari