De ben segur ja haureu llegit a l’editorial publicada també aquesta setmana, que hi ha alguns articles escrits durant el confinament, que no vam tenir ocasió de publicar i que ens ha semblat que valia molt la pena recuperar. Serà un flash back de curta distància però potser també ens permet ressituar d’una manera més perifèrica aquest procés que estem patint. Amb aquesta intenció us portem a continuació: El conte del Coronavirus.
Bon confinament a tothom,
El meu nom és Víctor Espiga, i des de la revista de l’escola m’han proposat escriure “El conte del Coronavirus” (escrit per un servidor i il·lustrat pel Josep Giró) que aquest dies corre per les xarxes.
La idea del conte surt d’un moment i d’un context molt concret. Divendres 13 de març de 2020, cap a les 13:00h, a l’Hospital de Mollet (on treballo de metge) la tensió que fins aleshores havia estat força continguda comença a augmentar. De sobte, tot allò que no havíem expressat durant els darrers dies, es torna imparable. Penso en els nens, que just aquell dia comencen el confinament, penso com de difícil serà per ells tot això, també penso en els adults que comencen a no fer cas de les indicacions de les autoritats sanitàries, i penso que segur que en els propers dies els fills ens donaran més lliçons que nosaltres a ells.
D’aquesta tensió surt el conte, escrit a raig. Tot seguit, envío un WhatsApp al Josep “estàs amb els nens? Et motiva per il·lustrar-lo?”, “Sí estic amb els nens. Ho intento”. Cap a la tarda, nou WhatsApp al Josep “si no pots, tranquil, ho publico sense il·lustració”, “No, espera, estic liat però hi penso”.
I d’aquella espera surt el conte amb la il·lustració del Josep.
I aquella espera ens ha fet més suportable el confinament.
Al següent enllaç podeu visualitzar el conte del Coronavirus, en versió escrita i narrada:
https://lletresigargots.wordpress.com/2020/03/13/coronavirus/
Un altre article relacionat amb el confinament: KM 0
Deixa un comentari