Berta Sanchez, alumna de 2n de Batxillerat
Diferents graus de discapacitat afecten gran part de la població, sigui per un accident, malaltia o vellesa. És molt important promoure la consciència sobre els obstacles que els dissenys arquitectònics i urbanístics passats, però també actuals, suposen per a les persones amb discapacitats. Aquest treball es basa en l’estudi de l’accessibilitat, de com els canvis realitzats a l’hora de rehabilitar un habitatge destinat a una persona amb alguna deficiencia concreta poden promoure l’autonomia i independència d’aquesta.
Per començar, a la part teòrica del treball, es fa un estudi quantitatiu i qualitatiu del context sociodemogràfic català amb diferents graus i tipus de discapacitat on es mostra que les de tipus físic (paraplegia, vellesa, immobilitats, etc.) en són la gran majoria. Posteriorment, s’avaluen les dificultats que aquestes persones poden tenir a l’hora d’inserir-se en la societat. Les més rellevants es tractarien de barreres laborals, ja que impedeixen a l’usuari tenir una independència econòmica; les arquitectòniques, que poden ser tan urbanístiques com en edificacions; i les barreres en el transport.
Centrant-se en les barreres en edificacions, com a part pràctica del treball, s’executa un projecte d’adaptació basat en la creació d’un informe d’anàlisi i avaluació de l’accessibilitat d’un l’habitatge a partir d’informes d’exemple proporcionats per l’empresa ADOM, utilitzant el meu propi apartament com a exemple particular d’un edifici plurifamiliar per la creació de l’informe.
Aquest informe consta d’un estudi previ, on es parla de l’usuari de l’habitatge, del tipus de discapacitat que té (en el cas d’exemple, seria una paraplegia sorgida d’un accident) i seguidament informació sobre el pis, que seria la localització exacta d’aquest i informar si l’usuari amb el qual es treballa n’és el propietari, per saber si tots els canvis proposats es podran realitzar.
Seguidament, es comença tot l’anàlisi dels canvis a realitzar, començant per un reconeixement fotogràfic de tot el que s’hauria de canviar i seguint amb tots els canvis dividits en apartats, que serien: l’accés a vianants, la comunicació vertical interior, els espais interiors del pis, els exteriors i finalment, la usabilitat dels elements.
Com és evident, la majoria de canvis es trobaran als espais interiors del pis, tenint en compte que s’ha de realitzar una motorització de totes les portes, assegurar que aquestes siguin de 80 centímetres com a amplada mínima, assegurar, també, que l’usuari tingui una circumferència d’1,5 metres de diàmetre a cada banda de totes les portes per assegurar un angle de gir (cosa que fa haver de canviar, treure o reduir molt mobles que ho impedeixen), assegurar que l’alçada dels mànecs de les finestres siguin accessibles, motoritzar elements com ara la butaca, persianes, calaixos o el llit, etc. A més a més d’afegir altres elements que ajudin a l’autonomia i donin més comoditat com ara una grua que ajudi a l’usuari a anar directament de la butaca al llit, la dutxa o el vàter sense necessitat de la cadira de rodes, o controls amb el mòbil junt amb altres elements tecnològics per a poder accionar tots aquells elements motoritzats (calaixos, llums, portes, grua, etc.).
Un cop fetes totes les propostes, a la part final de l’anàlisi es realitza un plànol actualitzat on apareixen tots els canvis (foto 1), junt amb un pressupost econòmic aproximat que compti amb la mà d’obra i les tecnologies necessàries per a acomplir el projecte, aquest pressupost en el meu cas concret ha donat un resultat aproximat d’uns 31.564,73 €. Per acabar el projecte, es revisa tot l’informe, s’estudia si a l’usuari li val més la pena realitzar tots els canvis proposats o canviar d’habitatge. En el cas que li surti més a compte realitzar els canvis, es mostra la proposta realitzada a l’anàlisi i si s’accepta, es comença el projecte.
Amb tot l’extens treball que representa el procés de rehabilitació, necessitant consulta, enginyers, terapeutes, comptables… no només es veuen els problemes, sinó que s’estudien les millores per aquests i el procés que caldrà per canviar-ho. Detalls tan petits com esglaons, botons alts, espais estrets, etc. Són els que fan que un espai no sigui disponible per a tothom. És el moment de promoure i conscienciar a la gent d’aquests detalls, perquè els edificis que es construeixin o es modifiquin en un futur ja estiguin pensats per fomentar l’accessibilitat per a tots.
Malgrat tots els ajuts i progressos que porta la tecnologia per a les persones discapacitades, és evident que aquestes seguiran trobant barreres; però del que no som conscients és que aquestes barreres les creem nosaltres mateixos. En una societat tan avançada com la nostra, ja podem dir que la discapacitat està en els espais, no en les persones. Tenim totes les eines i tecnologies perquè els pisos, edificis, cotxes, carrers, puguin ser usats per tothom, i, tot i això, no les utilitzem. Aquesta és la principal raó per la qual la rehabilitació de les edificacions, especialment aquella rehabilitació destinada a promoure espais adaptats per a tothom, és el futur de ciutats desenvolupades com Barcelona. Ara que l’arquitectura ja no se centra a ampliar la ciutat, és el moment de renovar les coses ja existents, però amb necessitat de canvi.
Un apartament hauria d’estar preparat per a adaptar-se a les necessitats d’una persona, no a la inversa. No pot ser que excloem d’aquesta manera a una part tan important de la població només per culpa del nostre oblit cap a aquest col·lectiu, ja que ja no és una cosa només de viure en comunitat, sinó de com, inconscientment, a través de les barreres que els hi imposem els aïllem i els hi dificultem una funció vital, conviure en societat.
Podeu llegir més sobre treballs de recerca fent click aquí…
Tots els canvis que s’han de fer en un habitatge perquè sigui accessible per a tothom i com aquest pot assegurar l’autonomia d’algú amb alguna discapacitat física concreta
Deixa un comentari